Metriorínquid

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaMetriorínquid
Metriorhynchidae
Metriorhynchus superciliosum.jpg
Recreació artística d'un Metriorhynchus superciliosus
Període

Juràssic mitjà-Cretaci inferior
Estat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreCrocodilia
Família Metriorhynchidae
Fitzinger, 1843
Nomenclatura
Sinònims
Gènere
  • Cricosaurus Wagner, 1858
  • Dakosaurus von Quenstedt, 1856
  • Geosaurus Cuvier, 1824
  • Metriorhynchus von Meyer, 1830 (Tipus)
  • Rhacheosaurus von Meyer, 1831
  • Modifica dades a Wikidata

    Els metriorínquids (Metriorhynchidae) constitueixen una família d'arcosaures crocodiliforms totalment aquàtics que van viure als mars dels períodes Juràssic i Cretaci. Van aparèixer a l'estatge Cal·lovià, al Juràssic mitjà, fa 167 milions d'anys, i van desaparèixer a l'Aptià, fa 112 milions d'anys, al període Cretaci. Les seves extremitats anteriors eren petites i similars a rems i, a diferència dels crocodilians, van perdre els osteoderms ("escuts blindats"). La forma del cos maximitzava la hidrodinàmica (eficiència nedadora), també tenien una aleta a la cua similar a la dels taurons.[2] Els metriorínquids eren l'únic grup d'arcosaures que van esdevenir totalment adaptats a l'àmbit marí, adoptant un mode de vida pelàgic.[3]

    El nom metriorínquid fou anomenat pel zoòleg austríac Leopold Fitzinger l'any 1843.[4] Els metriorínquids es defineixen com el clade més inclusiu que conté a Metriorhynchus geoffroyi (Meyer, 1832) però no a Teleosaurus cadomensis (Lamouroux, 1820) ni a Crocodylus niloticus (Laurenti, 1768).

    Distribució geogràfica[modifica]

    La família tenia una distribució geogràfica àmplia, se n'ha trobat material a l'Argentina, Xile, Cuba, Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Mèxic, Polònia, Rússia i Suïssa.[3]

    Classificació[modifica]

    Anàlisis filogenètiques publicades durant la dècada del 2000 van posar en dubte la idea que molts dels gèneres tradicionals de metriorínquids formaven grups naturals (p.e., incloure tots els descendents d'un ancestre comú). Es va trobar que les espècies tradicional de Geosaurus,[5][6][7] Dakosaurus[5] i Cricosaurus[5] representaven grups no naturals, i les espècies tradicionalment classificades en aquests gèneres foren reclassificades en un estudi de l'any 2009.[8] La monofília de Metriorhynchus[9][5][6] i Teleidosaurus[5][7] tampoc té suport, i les espècies d'aquests gèneres estan pendents de reclassificació.[8]

    El cladograma presentat a baix segueix les anàlisis de Mark Young i Marco de Andrede, publicades el novembre de 2009.[8] Les distàncies no representen proporcionalment les distàncies genètiques

    Metriorhynchidae
    Metriorhynchinae

    Metriorhynchus


    unnamed
    unnamed

    "Metriorhynchus" acutus


    unnamed

    "Metriorhynchus" leedsi



    "Metriorhynchus" laeve




    unnamed

    Metriorhynchinae indet.


    unnamed

    Rhacheosaurus



    Cricosaurus






    Geosaurinae
    unnamed
    unnamed

    "Metriorhynchus" durobrivensis


    unnamed

    "Metriorhynchus" cultridens



    "Metriorhynchus" brachyrhynchus




    unnamed

    "Metriorhynchus" aff. "M." brachyrhynchus





    "M." casamiquelai



    "M." potens





    Dakosaurus



    Geosaurus








    Llista de gèneres[modifica]

    Esquelet de Metriorhynchus superciliosus exposat al Muséum national d'Histoire naturelle, Paris.

    El gènere tipus de la família dels metriorínquids és el Metriorhynchus, que va viure del Juràssic mitjà al Juràssic superior.[3] Altres gèneres inclosos en aquesta família són Cricosaurus, Geosaurus, i Dakosaurus. Tot i que es va considerar un metriorínquid, es va descobrir que Teleidosaurus estava més llunyanament emparentat amb aquests animals dins la família dels teleosauroïdeus.

    Els gèneres considerats nomina dubia ("noms dubtosos") dins aquesta família són Aggiosaurus[10] i Neustosaurus.[11]

    Les espècies classificades com a Purranisaurus i Suchodus actualment es consideren pertanyents a Metriorhynchus; sí això és correcte, fa a Purranisaurus i Suchodus sinònims júnior de Metriorhynchus. Diversos paleontòlegs han considerat el gènere Cricosaurus com a sinònim júnior de Metriorhynchus, Geosaurus o Dakosaurus.[3]

    Es va pensar que el gènere Capelliniosuchus era un metriorínquid similar a Dakosaurus.[12] Tanmateix, Sirotti va demostrar que és un sinònim júnior de Mosasaurus.[13]

    Gènere Estat Període Distribució Descripció Imatges
    Nomen dubium. Juràssic superior. Europa. Un cocodril pobrament preservat que originalment es va atribuir erròniament a un nou tipus de dinosaure megalosàurid.
    Sinònim júnior. Juràssic superior. Europa. — Sinònim júnior Geosaurus
    Lapsus calami. N/A N/A Nom erroni de Capelliniosuchus
    Mosasaure mal identificat. N/A N/A Es va pensar que era un metriorínquid, ara es sap que és un mosasaure.
    Vàlid. Juràssic superior-Cretaci inferior. Europa, Nord-amèrica i Sud-amèrica.
    Lapsus calami. lapsus calami de Dakosaurus
    Vàlid. Juràssic superior-Cretaci inferior. Europa, Nord-amèrica i Sud-amèrica.
    Sinònim júnior. — Sinònim júnior de Cricosaurus
    Vàlid. Juràssic superior-Cretaci inferior. Europa
    Sinònim júnior. — Sinònim júnior de Geosaurus
    Lapsus calami. lapsus calami de Metriorhynchus
    Vàlid. Juràssic mitjà-Juràssic superior Europa i Sud-amèrica.
    Sinònim júnior. — Sinònim júnior de Cricosaurus
    Sinònim júnior. — Sinònim júnior de Metriorhynchus
    Vàlid. Juràssic superior Europa
    Sinònim júnior. — Sinònim júnior de Metriorhynchus
    Teleosauroïdeu basal N/A N/A Es va pensar que era un metriorínquid autèntic, avui es sap que és un teleosaure més primitiu.

    Referències[modifica]

    1. Andrews CW. 1913. A descriptive catalogue of the marine reptiles of the Oxford Clay, Part Two. London: British Museum (Natural History), 206 pp.
    2. Fraas E. 1902. Die Meer-Krocodilier (Thalattosuchia) des oberen Jura unter specieller Berücksichtigung von Dacosaurus und Geosaurus. Paleontographica 49: 1-72.
    3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Steel R. 1973. Crocodylia. Handbuch der Paläoherpetologie, Teil 16. Stuttgart: Gustav Fischer Verlag,116 pp.
    4. Fitzinger LJFJ. 1843. Systema Reptilium. Wien: Braumüller et Seidel, 106 pp.
    5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Young MT. 2007. The evolution and interrelationships of Metriorhynchidae (Crocodyliformes, Thalattosuchia). Journal of Vertebrate Paleontology 27 (3): 170A.
    6. 6,0 6,1 Wilkinson LE, Young MT, Benton MJ. 2008. A new metriorhynchid crocodilian (Mesoeucrocodylia: Thalattosuchia) from the Kimmeridgian (Upper Jurassic) of Wiltshire, UK. Palaeontology 51 (6): 1307-1333.
    7. 7,0 7,1 Mueller-Töwe IJ. 2005. Phylogenetic relationships of the Thalattosuchia. Zitteliana A45: 211–213.
    8. 8,0 8,1 8,2 Young, Mark T., and Marco Brandalise de Andrade, 2009. "What is Geosaurus? Redescription of Geosaurus giganteus (Thalattosuchia: Metriorhynchidae) from the Upper Jurassic of Bayern, Germany." Zoological Journal of the Linnean Society, 157: 551-585.
    9. Gasparini Z, Pol D, Spalletti LA. 2006. An unusual marine crocodyliform from the Jurassic-Cretaceous boundary of Patagonia. Science 311: 70-73.
    10. Buffetaut E. 1982. Aggiosaurus nicaeensis Ambayrac, 1913, from the Upper Jurassic of south-eastern France: A marine crocodilian, not a dinosaur. Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie, Monatshefte (8): 469-475.
    11. Buffetaut, E. 1982. Radiation évolutive, paléoécologie et biogéographie des Crocodiliens mésosuchienes. Mémoires Societé Geologique de France 142: 1–88.
    12. Simonelli V. 1896. Intoro agli avanzi di coccodrilliano scoperti a San Valentino (provincial di Reggio Emilia) nel 1886. Atli della Reale Accademia dei Lincei, series Qunita Rendiconti 5 (2): 11-18.
    13. Sirotti A. 1989. Mosasaurus hoffmanni Mantell, 1828 (Reptilia) nelle <<argille scagliose>> di S. Valentino (Reggio E.). Atti della società dei naturalisti e matematici di Modena 120: 135-146.
    14. Quenstedt FA. 1856. Sonst und Jetzt: Populäre Vortäge über Geologie. Tübingen: Laupp, 131.
    15. Koken E. 1883. Die reptilian der norddeutschen unteren Kreide. Zeitschrift deutschen Geologischen Gesellschaft 35: 735-827.
    16. Cuvier G. 1824. Sur les ossements fossiles de crocodiles, 5. In: Dufour & D'Occagne, eds. Recherches sur les ossements fossiles, 2nd édition. Paris: 143-160
    17. Meyer H Von. 1830. Achte Versammlung der Naturforscher und Aerzte zu Heidelberg im September 1829. Isis von Oken, 1830: 517-519.
    18. Eudes-Deslongchamps, E. 1869. Notice sur les animaux fossiles de la famille des Téléosauriens recueillis en Normandie. Mémoires Acad. Imp. Sci. et Arts et Belles-Lettres: 31-80.

    Enllaços externs[modifica]

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metriorínquid Modifica l'enllaç a Wikidata