Metro d'Atenes
.svg?lang=ca) | |
 | |
| Inauguració | 27 de febrer de 1869 |
|---|---|
| Operador | Statheres Sygkoinonies A.E. |
| Municipi(s) | Atenes |
| Línies | 3 |
| Estacions | 64 (6 en construcció) |
| Longitud | 85 km |
El Metro d'Atenes (en grec Μετρό Αθηνάς, Metró Athinás) és el sistema de ferrocarril subterrani de transport públic d'Atenes, Grècia. La línia 1 es va inaugurar com a ferrocarril de vapor convencional d'una sola via el 1869 i es va electrificar el 1904. A partir del 1991, Elliniko Metro SA va construir i ampliar les línies 2 i 3.[1] Ha canviat significativament Atenes proporcionant una solució molt necessària al problema del trànsit i la contaminació atmosfèrica de la ciutat, a més de revitalitzar moltes de les zones que serveix. Les ampliacions de les línies existents estan en desenvolupament o licitació, com l'extensió de la línia 2 fins a Ilion, on la licitació va començar el 2023, així com una nova línia 4, la secció central de la qual va començar a construir-se l'octubre de 2021.[2] Compta amb un total de 64 estacions (i 6 en construcció) i 85 km de via en servei.
Fou construït per la companyia del metro d'Attikó (Αττικό Μετρό) i la companyia SAP (Σιδηρόδρομοι Αθηνών-Πειραιώς, Ferrocarrils d'Atenes a El Pireu).
El metro d'Atenes està connectat activament amb altres mitjans de transport públic, com ara autobusos, tramvies, el tramvia d'Atenes i el ferrocarril suburbà d'Atenes. El metro d'Atenes és aclamat per la seva modernitat (principalment les línies 2 i 3, més noves), i moltes de les seves estacions presenten obres d'art, exposicions i mostres de les restes arqueològiques trobades durant la seva construcció. Es permet la fotografia i la gravació de vídeos a tota la xarxa[3] i els fotògrafs de carrer sovint treballen al metro d'Atenes. Aquest era l'únic sistema de metro a Grècia, abans que el metro de Tessalònica comencés a funcionar el 30 de novembre de 2024.
Història
[modifica]La línia 1 del metro fou inaugurada el 27 de febrer de 1869. No era un metro convencional, era un tren de vapor que connectava Atenes i El Pireu i era operat per la Companyia de Ferrocarrils d'Atenes i El Pireu. La línia es va electrificar l'any 1904 i la companyia operadora la va re-anomenar com a Ferrocarril Elèctric SA d'Atenes a El Pireu l'any 1976. De 1869 a 1926 la línia va ser operada per SAP. De 1926 a 1976 la línia va ser operada per Hellenic Electric Railways (EIS). El 1976, l'EIS va ser nacionalitzada i rebatejada com a Athens-Pireus Electric Railway Company (ISAP), que va continuar operant el que es va convertir en la línia 1 del metro d'Atenes fins al 16 de juny de 2011.[4]
La construcció de les líníes 2 i 3 del metro va començar el novembre de 1991 per a disminuir la congestió del trànsit i netejar l'ambient reduint els nivells de fum i pol·lució d'Atenes.[5] L'any 1997, va començar la construcció entre les estacions de Syntagma i de Panepistimio. Es temia la possibilitat d'un ensorrament de l'Avinguda Panepistimio (Universitat) per culpa del túnel, llavors es va decidir suspendre la construcció. Més tard es va aconseguir tapar les escletxes i forats per a continuar-ne la construcció.
La línia 2 es coneix com "la vermella" i es va inaugurar l'any 2000 amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics del 2004.
La línia 3, es coneix com "la blava" i es va inaugurar l'any 2005.
Línies
[modifica]| Línia | Color | Ruta | Inauguració | Longitud | Estacions | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Verd | El Pireu ↔ Kifisiá | 1904 | 25,7 km | 24 | |
| 2 | Vermell | Anthoupoli ↔ Elliniko | 2000 | 17,5 km | 20 | |
| 3 | Blau | Agia Marina ↔ Aerodromio | 2005 | 35 km | 21 | |
Referències
[modifica]- ↑ «AttikoMetro Inside – Base Project». Attiko Metro S.A., 09-09-2012. [Consulta: 3 octubre 2012].
- ↑ «Υποβολή φακέλων εκδήλωσης ενδιαφέροντος στο διαγωνισμό για την επέκταση του Μετρό προς Ίλιον» (en grec). Athens Transport, 03-05-2023. [Consulta: 19 agost 2023].
- ↑ «synigoros.gr». Arxivat de l'original el 14 March 2016.
- ↑ «Urban Rail Transport SA (STASY SA): Urban Rail Transport S.A». Urban Rail Transport S.A.. [Consulta: 2 octubre 2012].
- ↑ «AttikoMetro Inside – Base Project». Attiko Metro S.A., 09-09-2012. [Consulta: 3 octubre 2012].