Metro de Roma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Metropolitana di Roma

Logo Metropolitane Italia.svg

País Itàlia
Regió Lazio
Territori cobert Roma
Obertura 1955
Número línies 3
Número estacions 74
Longitud 60 km
Operador ATAC

El metro de Roma (Metropolitana di Roma en italià) és una xarxa de ferrocarril metropolità de Roma, a Itàlia, que es va inaugurar el 1955. En l'actualitat la xarxa del metropolità romà està composta per tres línes identificades amb diferents colors. La línia A (taronja); la línia B (blava), aquesta última amb un ramal conegut com a línia B1 fins a Jonio (inaugurada el 21 d'abril del 2015), i la línea C (verda), inaugurada el 2014 i en l'actualitat en procés de construcció (l'última estació inaugurada, el 29 de juny ha estta la de Lodi). Hi ha projectades més extensions de les dues primeres línies i la continuació de les obres de la nova línia fins a l'estació de San Giovanni on confluira amb la línia A (previst per a principis del 2016) i, en un futur més llunyà cap a Clodio/Mazzini.

La xarxa amb les dues primeres línies té forma de X i només s’encreuen a Termini, l’estació central de la ciutat.

El metro està explotat des del 2010 per l’empresa municipal ATAC, que també gestiona els autobusos, tramvies, troleibusos i algunes línies suburbanes, com la línia Roma-Lido, que funciona com una línia de metro, tot i no estar catalogada com a tal.

 El metro de Roma circula per l’esquerra. Les dues línies actuals estan electrificades amb catenària a 1500 V i l’ample de via és l’internacional. En els últims anys s’ha adquirit nou material mòbil per les dues línies, de la sèrie S/300, gairebé idèntica a la sèrie 5000 del metro de Barcelona. El material mòbil antic encara circula per la línia B. L’antic material de la línia A s’ha enviat a la línia B i a la línia de Lido.

Línies[modifica | modifica el codi]

Línia

Recorregut

Inauguració

Última extensió

Longitud

Número d'estacions

Viatgers en milions

Temps de trajecte

Metropolitana di Roma A.svg Battistini ↔ Anagnina 1980 2000 18,4 km 27 164,2 41 min
Metropolitana di Roma B.svg Laurentina ↔ Rebibbia / Jonio 1955 2015 22 km 26 109,5 32/34 min
MC Monte Compatri-Pantano↔Lodi 2014 2015 18,1 21 5,5 34 m
Total: 60 74

Línia A[modifica | modifica el codi]

Tren de la sèrie S/300 a la línia A

La línia A uneix la part occidental de la ciutat amb els barris del sud-oest i és la línia que passa més a prop del centre i també del Vaticà. Té connexió amb la línia B de metro i amb els ferrocarrils italians a l’estació de Termini. Als plànols i a la senyalització de les estacions apareix representada amb el color taronja. Té una longitud total de 18,45 km i 27 estacions.

La construcció de la línia va ser aprovada el 1959, després de l'obertura de la línia B, i les obres no van començar fins al 1964. Les obres van durar molts anys per diversos motius d’organització, per troballes de restes arqueològiques, per molèsties pel trànsit i per vibracions als edificis. Finalment la línia es va obrir el 1980 entre Ottaviano i Cinecità. Al cap de cinc mesos es va perllongar fins a Anangina pel costat sud-est. Fins al 1999 no es va allargar cap a l’oest d’Ottaviano.

El tram central de la línia A es va construir amb tuneladora, amb dos túnels independents entre Furio Camillo i Flaminio i estacions amb andanes centrals i profundes. L’extrem est està construït amb el mètode cut and cover. Aquesta línia creua el riu Tíber per un pont.

Línia B[modifica | modifica el codi]

Andanes de la línia B de l'estació Termini

La línia B de metro connecta el sud i el nord de la ciutat passant per l’estació de Termini, on es pot fer correspondència amb la línia A. Al nord de l’estació de Bologna, la línia es bifurca en dos. La línia original va cap a Rebibbia i el ramal obert el 2012, conegut com a línia B1, cap a Jonio (inaugurada el 21 d'abril del 2015[1]). Es representa amb el color blau. Té una longitud de 23,5 km i 26 estacions.

Els orígens de la línia es troben als anys 30 del segle XX, quan el govern feixista de Mussolini va construir el barri EUR al sud de Roma, on s’hi havia de celebrar l’Exposició Universal de 1942, que mai es va arribar a celebrar. Així doncs, es plantejava una connexió ferroviària entre el centre i aquest barri. Les obres es reprenen un cop passada la Segona Guerra Mundial, i el metro de Roma s’acaba inaugurant el 9 de febrer de 1955 entre Termini i EUR Fermi.

El 1990 la línia s’amplia pel nord i es modernitza la part més antiga. El 2012 s’obre un ramal de la línia B1, que fa que la línia adopti forma de Y.

Una gran part de la línia és en superfície, especialment al sud de Piramide. De Piramide a Termini, el metro circula a molt poca profunditat, passant just pel costat del Colisseu i de Santa Maria la Major. Les estacions just al nord de Termini són profundes, però a mesura que la línia B es va allunyant del centre, va perdent profunditat.

Línia C[modifica | modifica el codi]

Projectada per travessar la ciutat en direcció nordoest, en obres des del 2007 i de color verd, ja ha vist inaugurades les seves primeres 21 estacions (de les 30 inicialment previstes):  Monte Compatri-Pantano-Parco di Centocelle, oberta el 9 novembre 2014[1], mentre que les altres 6 parades, des de Mirti fins a Lodi, s'ha inaugurat recentment (el 29 de juny del 2015)[2]. Es preveu l'entrada en funcionament d'una nova estació, la de San Giovanni, el juny del 2016 i des d'aquí la seva continuació fins a la Piazza Venezia on hi hauria una parada amb el seu nom. Pel camí hi hauria un intercanvi amb la parada de Colosseo de la línia B amb el nom de Forii Imperiali/ Colosseo, però que es preveu serà una realitat el 2020/ 2021. La nova línia del metro de Roma està previst que arribi fins a Clodio Mazzini i de pas faria intercanvi amb la ja existent parada d'Ottaviano/ San Pietro (òbviament, propera a la Basílica de Sant Pere del Vaticà) on intercanviaria amb la línia A. Així, la línia tindria un total de 30 estacions amb una llargada de 25,5 qm, de les quals les 11 primeres són en superfície[3] .

Perllongaments i projectes[modifica | modifica el codi]

Línia Trajecte Inici treballs Inauguració prevista Llargada Estacions Estat del projecte
B Rebibbia – Torraccia-Casal Monastero  ?  ? 2,8 km 2 projectada
C Lodi – San Giovanni Maig 2007 Principis 2016 0,6 km 1 en construcció
San Giovanni – Fori Imperiali Abril 2013 Principis 2021 3 km 2
Fori Imperiali – Ottaviano  ? Finals 2023 6,3 km 5 En espera de finançament

Línia B[modifica | modifica el codi]

Es preveu la seva continuació més enllà de Rebibbia fins gairebé el gran cinturó de ronda que envolta la capital italiana (Grande Racordo Anulare, en italià) i que inclouria dues noves estacions: San Basilio i Torraccia-Casal Monastero, amb gairebé 2,8 km di trajecte.

A més el maig del 2012 s'aprovà el perllongament de la línia B1 des de Jonio amb tres noves estacions, el que significarien 3,4 quilòmetres més del total de la llargada de la línia. Les noves estacions serien: Vigne Nuove,Mosca (amb pàrquing) i Bufalotta. Tanmateix, el porjecte ha estat aturat per decisió de l'Ajuntament a cusa de l'impacte urbanístic[4]

Projectes[modifica | modifica el codi]

Línia D[modifica | modifica el codi]

Segons un projecte elaborat el 2007 la ciutat hauria de tenir una quarta línia de metro a la qual se li assignaria el color groc. La nova línia hauria d'unir el centre històric de la capital italiana amb els barris septentrionals de Salario, Monte Sacro i Monte Sacro Alto, i amb aquells situats més al sud com són Trastevere, Ostiense, Portuense i EUR. Tots ells, barris d'alta densitat de població i amb poc servei públic. La nova línia, que es preveia construiir amb un finançament conjunt público-privat del 50% a parts iguals, tindria un traçat de 20,4 km amb 22 estacions[5].  La nova línia hauria de partir de la plaça de l'Agricultura a l'EUR i tindria com a final la parada d'Ojeti, prop del cinturó de ronda al barri de Monte Sacro al nord de Roma. Pel camí la línia D tindria intercanvi a les estacions d'Eur Magliana (línia B); Trastevere (amb les línies del trajecte urbà del ferrocarril FL1, FL3 i FL5); Venècia, on confluiria amb la línia C; Spagna, on intercanviaria amb la línia A i finalment Jonio (línia B1). Els treballs haurien d'haver començat el 2011 però dificultats financeres i també de discrepàncies sobre el recorregut de la línia, han ajornat el començament de les obres indefinidament. Malgrat tot, recentment s'ha parlat de la resurrecció del projecte però tot depèn del ritme dels treballs en la línia C[6].

Cronologia important de la construcció del metro de Roma[modifica | modifica el codi]

Tratta-Stazione Línia
10 febrer 1955 Termini-EUR Fermi B
16 febrer 1980 Ottaviano-Cinecittà A
11 juny 1980 Cinecittà-Anagnina A
12 març 1990 Marconi B
8 desembre 1990 Termini-Rebibbia B
8 desembre 1990 Garbatella B
8 desembre 1990 Laurentina B
13 desembre 1995 Ponte Mammolo B
29 maig 1999 Ottaviano-Valle Aurelia A
1º gener 2000 Valle Aurelia-Battistini A
23 juny2003 Quintiliani B
12 gener 2012 Bologna-Conca d’Oro B
9 novembre 2014 Monte Compatri-Pantano-Parco di Centocelle C
21 abril 2015 Conca d’Oro-Jonio B
29 juny 2015 Parco di Centocelle-Lodi C

Notes[modifica | modifica el codi]

[1]: http://www.ilmessaggero.it/ROMA/CRONACA/metro_c_atac_sindaco_apertura_pantano_centocelle/notizie/1002186.shtm

[2]: lhttp://roma.repubblica.it/cronaca/2015/06/29/news/metro_c-117927398/?refresh_ce

[3]: http://www.metrocspa.it/il-percorso.asp

[4]: Alemanno, standby metro B1 fino Bufalotta, 25 juliol 2012, a Ansa.it./ Lazio

[5]: http://www.romametropolitane.it/articolo.asp?CodMenu=4&CodArt=33

[6]:http://www.metroxroma.it/2015/07/linea-d-revocato-lincarico-in-project-financing-alla-societa-condotte-la-quarta-linea-ora-puo-rinascere/

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Mapa del metro de Roma
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metro de Roma