Línia Barcelona-Vallès

(S'ha redirigit des de: Metro del Vallès)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Línia Barcelona-Vallès
Metro del Vallès
Línia de Balmes
Estació de Valldoreix 02 2018.jpg
Pl. Catalunya - Terrassa/Sabadell
41° 23′ 08″ N, 2° 10′ 10″ E / 41.385544°N,2.169411°E / 41.385544; 2.16941141° 33′ 38″ N, 2° 00′ 27″ E / 41.560480°N,2.007628°E / 41.560480; 2.007628
41° 32′ 44″ N, 2° 06′ 35″ E / 41.545560°N,2.109675°E / 41.545560; 2.109675
Territori Barcelonès i Vallès Occidental
Tipus servei metro
tren suburbà
Entrada en servei 1863
Longitud 53,4 km
Línies 8
3 de metro i 5 suburbans
Estacions 37
Línies de la xarxa L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg L12 barcelona.svg
S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S6 barcelona.svg S7 barcelona.svg
Operador FGC
Autoritat ATM Barcelona
Dades tècniques
Vehicles sèrie 112, 113 i 114
Electrificació 1.500 V CC
Ample ferroviari 1.435 mm
Cotxeres i tallers Rubí
Adaptada a PMR Handicapped Accessible sign.svg
Enllaç amb:
Metro de Barcelona L1 barcelona.svg L3 barcelona.svg L5 barcelona.svg
Tramvia de Barcelona Tramvia Blau.svg
Rodalia de Barcelona R1 barcelona.svg R3 barcelona.svg R4 barcelona.svg R8 barcelona.svg
Rodalia de Girona RG1 girona.svg
Funicular Fvallvidrera.svg F.Vallvidrera
Regionals R12 Rodalies de Catalunya.svg
Modifica dades a Wikidata
Mapa sinòptic de la Línia Barcelona-Vallès de FGC
Castellar del Vallès (**)
Pla de la Bruguera
Cotxeres de Ca n'Oriac
S2 barcelona.svg
Sabadell Parc del Nord Fi S2 barcelona.svg
Cotxeres de Can Roca
S2 barcelona.svg
Sabadell Nord Rodalies de Catalunya símbol.svg
S1 barcelona.svg
Terrassa Nacions Unides Fi S1 barcelona.svg
S2 barcelona.svg
La Creu Alta
S1 barcelona.svg
Terrassa Estació del Nord Rodalies de Catalunya símbol.svg
S2 barcelona.svg
Sabadell Plaça Major
S1 barcelona.svg
Vallparadís Universitat
Sabadell-Rambla (fora de servei)
S1 barcelona.svg
Terrassa Rambla
S2 barcelona.svg
Can Feu | Gràcia
S1 barcelona.svg
Les Fonts
S2 barcelona.svg
Sant Quirze
FGC.svg
Rubí Fi S7 barcelona.svg
FGC.svg
Universitat Autònoma Fi S6 barcelona.svg
Cotxeres de Rubí
FGC.svg
Bellaterra
FGC.svg
Hospital General RdCg.svg
FGC.svg
Sant Joan
FGC.svg
Mira-sol
FGC.svg
Volpelleres (Rodalies de Catalunya símbol.svg a 980 m.)
FGC.svg
Sant Cugat Fi S5 barcelona.svg
FGC.svg
Valldoreix
FGC.svg
La Floresta
S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg
Les Planes
S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg
Baixador de Vallvidrera
Finestrelles | Sant Joan de Déu Barcelona Metro Logo.svg L3gris.svg (*)
Eulàlia d'Anzizu
S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg
Peu del Funicular Fvallvidrera.svg
Pedralbes
L12 barcelona.svg
Reina Elisenda Fi L12 barcelona.svg
FGC.svg
SarriàBarcelona Metro Logo.svg L9gris.svg L10gris.svg Fi L6 barcelona.svg L12 barcelona.svg
L6 barcelona.svg S5 barcelona.svg S6 barcelona.svg S7 barcelona.svg
Les Tres Torres
L7 barcelona.svg
Av. Tibidabo Tramvia Blau.svg Fi L7 barcelona.svg
L6 barcelona.svg S5 barcelona.svg S6 barcelona.svg S7 barcelona.svg
La Bonanova
L7 barcelona.svg
El Putxet Barcelona Metro Logo.svg L9gris.svg L10gris.svg
FGC.svg
Muntaner
L7 barcelona.svg
Pàdua
L6 barcelona.svg S5 barcelona.svg S6 barcelona.svg S7 barcelona.svg
Sant Gervasi
L7 barcelona.svg
Pl. Molina
FGC.svg
GràciaL8gris.svg
FGC.svg
ProvençaBarcelona Metro Logo.svg L3 barcelona.svg L5 barcelona.svg
FGC.svg
Barcelona-Pl. CatalunyaBarcelona Metro Logo.svg L1 barcelona.svg L3 barcelona.svg Rodalies de Catalunya símbol.svg Fi FGC.svg
L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg Paren a totes les estacions del recorregut
FGC.svg Paren totes les línies que fan aquell recorregut
(*) Perllongament L12 barcelona.svg segons PDI 2011-2020
(**) Perllongament S2 barcelona.svg en estudi

La línia Barcelona-Vallès és una línia ferroviària de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que connecta Barcelona amb el Vallès Occidental travessant la serra de Collserola. La línia té una terminal al sud, a l'estació de Pl. Catalunya, i cap al nord es bifurca fins a tres vegades; les dues primeres es troben a Barcelona, i l'última s'ubica un cop passada l'estació de Sant Cugat, per arribar fins a Sabadell o Terrassa.

FGC opera la línia amb 8 serveis: tres serveis de metro dins el municipi de Barcelona i cinc serveis de suburbans entre Barcelona i el Vallès Occidental. A més de la denominació de línia Barcelona-Vallès, FGC també empra la denominació de metro del Vallès per a les línies S1, S2, S5, S6, S7, L6, L12 i el funicular de Vallvidrera i el nom de línia de Balmes per a la L7.

Història[modifica]

L'actual línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) està formada pels ferrocarrils que van construir FBS (després FSB) i FCC,[1] l'un de Barcelona a Sarrià i l'altre de Sarrià a Terrassa i Sabadell.

Ferrocarril de Sarrià a Barcelona[modifica]

Antiga estació de Plaça de Catalunya, terminal del Ferrocarril de Sarrià el 1865.

El Ferrocarril de Sarrià a Barcelona popularment conegut com a tren de Sarrià construït per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià va ser inaugurat l'any 1863 amb tracció a vapor i ample ibèric antic (1672 mm) per unir les dues poblacions, ja que llavors Sarrià era municipi independent.

La línia tingué molt èxit, tot i això l'any 1874 l'empresa per acumulació de deutes fou absorbida per una nova societat anomenada Ferrocarril de Sarrià a Barcelona. El 1905 s'electrificà i canvià l'ample de la via a estàndard (1435 mm). El 1929 s'inaugurà el primer soterrament, el tram Plaça Catalunya a Muntaner. El 1954 entrà en servei el nou ramal Gràcia i Avinguda Tibidabo i el 1976 entrà en servei l'Estació de Reina Elisenda.

Ferrocarrils de Catalunya[modifica]

Tot i l'existència del Ferrocarril de Barcelona-Saragossa (via Terrassa i Sabadell), que uneix el Vallès Occidental amb Barcelona des del 1855, el gran creixement de Barcelona i també de Sabadell i Terrassa feia palesa la importància d'una comunicació més directa.[2] Des de mitjans del segle XIX i fins a la darreria de segle, van haver diversos projectes per la construcció de serveis ferroviaris entre Barcelona i el Vallès, que per diverses raons no es van dur a terme.[3]

Carles Emili Montañès, enginyer industrial català, volia demostrar la necessitat de la construcció d'un ferrocarril entre Barcelona i el Vallès i la viabilitat tècnica de travessar la serra de Collserola. El 1908 va inaugurar el ferrocarril Mina Grott amb un ample de via de 600 mm, construït aprofitant el túnel que portava aigua del pantà de Vallvidrera a Sarrià. Va tenir un èxit immeditat, però va tenir problemes legals, ja que la direcció del Tren de Sarrià va aconseguir que la Guàrdia Civil el tanqués, ja que aquest perjudicava el Funicular de Vallvidrera. L'Estat finalment va donar la raó a Montañès, però no podia atorgar-li la concessió ferroviària perquè el ferrocarril circulava per terrenys privats. Després d'arribar a un acord, el 1909 es legalitzava la Mina Grott amb una concessió provisional i se l'obligava a demanar la concessió d'un ferrocarril entre Sarrià i les Planes de Vallvidrera, que circularia en terrenys revertibles a l'Estat. Tres anys més tard se li adjudicava la construcció del ferrocarril.[3][4]

Montañès no disposava de suport financer i, mentre era a Londres per trobar finançament per als seus projectes d'electrificació, va conèixer Frederick Stark Pearson. El 1911 Montañès va aconseguir que el Dr. Pearson visités Barcelona, i després d'explicar-li tot el projecte, el Dr. Pearson va decidir dur-lo a terme.[5] Un dels primers passos era adquirir el Tren de Sarrià de FSB, que era propietat de la Société Générale de Tramways Électriques en Espagne (SGTEE). En aquells anys, SGTEE va ser adquirida per AEG que era propietària de Tramvies de Barcelona (TB); aquesta companyia pretenia suprimir el tram entre Pl. Catalunya i Diagonal per vendre els terrenys amb força benefici, i acoblar la resta de la línia a la seva xarxa. Tot i el preu elevat de l'operació, finalment Montañès i el Dr. Pearson van adquirir les accions del FSB[4] i el 1912 es constituïa Ferrocarriles de Cataluña S.A. (FCC),[1] també coneguda com a Ferrocarrils de Catalunya. L'empresa va començar a actuar per ampliar el Tren de Sarrià cap al Vallès amb l'inici de les obres del túnel de Vallvidrera al maig i a l'any següent entre les Planes i Sant Cugat.[6]

Brill número 18 de FCC

Les obres van patir alguns problemes i van durar bastants anys; per una part, l'any 1914 esclatava la Primera Guerra Mundial, cosa que afectava el capital de procedència britànica i, per una altra, un cop solucionats els problemes econòmics, alguns trams van tenir filtracions d'aigua que van provocar l'enfonsament d'una part ja construïda. El 1915 un tercer fet va obligar modificar les previsions de la companyia, ja que el 7 de maig el Dr. Prearson va morir tornant a Anglaterra des del Canadà. Tot i que les obres es van paralitzar, FCC les va reprendre i a la tardor de 1916 les enllestia. El 28 de novembre FCC inaugurava la línia de Sarrià a les Planes de Vallvidrera, amb un tren inaugural que sortia a les tres de la tarda de Plaça Catalunya. Amb la inauguració va deixar de circular el ferrocarril de la Mina Grott. La tardor de 1917 arribava el ferrocarril a Sant Cugat.[7]

Les obres d'ampliació de la línia van continuar amb la construcció del ramal de Terrassa, inaugurant l'estació de Rubí el 13 de setembre de 1918. El 1919 el tren ja arribava a Terrassa, tot i que en una estació provisional, fins que el 1920 s'acabava l'estació de Les Fonts i el 1921 l'estació de Terrassa (ara anomenada Terrassa-Rambla). La construcció del ramal de Sabadell estava avançada i s'esperava que a finals de 1921 es podria iniciar el servei. Finalment, l'entrada en servei de la línia entre Sant Cugat i Sabadell es va produir l'1 de juny de 1922. El perllongament fins a l'interior de la ciutat, a l'estació de Sabadell-Rambla, no va arribar fins al 1925, ja que el consistori va pressionar perquè la línia fos subterrània.[8]

El 1924 va ser l'any amb més nombre de viatgers, però el trànsit va anar disminuint a causa de les molèsties per les obres de soterrament del Tren de Sarrià, que havien obligat a canviar l'emplaçament habitual de les estacions de Barcelona i Gràcia.[9] El 1929 s'obria el tram soterrat entre Pl. Catalunya i Muntaner.[1]

Part de la comarca del Vallès es va convertir en zona residencial com a resultat del servei dels Ferrocarrils de Catalunya. Per tal de servir a les urbanitzacions que van sorgir al voltant de la línia, es va inaugurar el 1925 l'estació de la Floresta, i entre 1930 i 1931, les estacions de Bellaterra i Valldoreix.[10]

El 1952 es van acabar les obres de soterrament del Tren de Sarrià fins a l'estació de les Tres Torres, i el 1959 s'inaugurava la segona nau de l'estació de Pl. Catalunya. Tot i que ja havia funcionat de manera provisional, el 1965 s'inaugurava el baixador de Sant Joan.[11]

A partir de la dècada dels 70, les companyies FSB i FCC van començar a patir problemes financers a causa de la inflació, l'augment de les despeses d'explotació i perquè el Govern feia mantenir tarifes polítiques i sense cap compensació. El 1977, després de demanar subvencions a diferents institucions, va sol·licitar el rescat de la concessió de les línies urbanes, però l'Ajuntament de Barcelona va denegar la petició i el 23 de maig de 1977 els Ferrocarrils de Catalunya van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny.[12]

Ferrocarrils de Generalitat de Catalunya[modifica]

FGC es fa càrrec de la línia el 1979.

El 17 de juny de 1977 per Reial Decret es van transferir les línies a Ferrocarriles de Vía Estrecha (FEVE)[1] de forma provisional, mentre el Ministeri d'Obres Públiques del Govern d'Espanya, la Diputació de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona estudiaven el règim d'explotació d'aquesta xarxa. A causa de la indefinició es va produir una degradació del material i les instal·lacions dels Ferrocarrils de Catalunya, que en algun moment van determinar la paralització de l'explotació.[13]

Amb la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Espanya va traspassar a la Generalitat la gestió de les línies explotades per FEVE a Catalunya, gestionant així els Ferrocarrils de Catalunya a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) fins que es va crear el 1979 l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), la qual integrava el 7 de novembre a la seva xarxa aquests ferrocarrils amb la denominació línia Catalunya i Sarrià.[14] Cal destacar que aquesta línia no passà a mans de RENFE el 1941 per no ser d'ample ibèric (1672 mm).

El 1996 entra en servei el metro del Vallès.

La nova companyia impulsà una gran modernització de la línia. El 1984 es modifica el traçat per apropar-lo a la Universitat Autònoma amb una nova estació. El 1996 es posà en marxa el metro del Vallès, augmentant els serveis i la freqüència de pas dels trens.

El 2001, FGC integra tarifes amb la resta d'operadors i les línies urbanes canvien de nomenclatura per integració amb metro de Barcelona, millorant l'interval de pas amb el conseqüent augment d'usuaris als serveis urbans.

A principis del segle XXI, es presenta el projecte d'extensió dels dos ramals existents, el primer en 80 anys, cap a l'interior de Terrassa i Sabadell, i la generació de dos intercanviadors amb la línia Barcelona-Manresa (línia R4). L'octubre de 2003 s'iniciaven les obres de perllongament a Terrassa, que comportaven la construcció de 3 noves estacions i un nou tram de 3,9 km de longitud. Pel que fa al perllongament de Sabadell, les actuacions es van iniciar el març de 2008, i consistien en la construcció de 5 noves estacions i un nou tram de 5,2 km. Les obres de construcció d'aquests perllongaments es van allargar més del previst (gairebé una dècada) a causa de canvis en la redacció del projecte per incrementar la seguretat dels túnels i, posteriorment, per problemes de finançament.[15][16] Finalment, el 29 de juliol del 2015 va tenir lloc a Terrassa la inauguració del nou tram entre Terrassa Rambla i Terrassa Nacions Unides.[17] A Sabadell, el perllongament es posà en servei en dues fases; la primera, el 12 de setembre del 2016, amb la posada en servei de les estacions de Can Feu | Gràcia i Sabadell Plaça Major, substituint les antigues Sabadell-Estació i Sabadell Rambla.[18] Posteriorment, el 20 juliol del 2017 s'inaugurà el tram entre Sabadell Plaça Major i Sabadell Parc del Nord, completant així el perllongament de la línia a Sabadell.[19]

Serveis[modifica]

Esquema dels diferents serveis de la línia.
Xarxa Línia Recorregut
Metro L6 barcelona.svg Pl. Catalunya - Sarrià
L7 barcelona.svg Pl. Catalunya - Avinguda Tibidabo
L12 barcelona.svg Sarrià - Reina Elisenda
Suburbans S1 barcelona.svg Pl. Catalunya - Terrassa Nacions Unides
S2 barcelona.svg Pl. Catalunya - Sabadell Parc del Nord
S5 barcelona.svg Pl. Catalunya - Sant Cugat
S6 barcelona.svg Pl. Catalunya - Universitat Autònoma
S7 barcelona.svg Pl. Catalunya - Rubí

Serveis de metro[modifica]

L6: Pl. Catalunya - Sarrià[modifica]

Vista d'una de les naus de l'estació de Pl. Catalunya

La línia s'inicia a Pl. Catalunya i comparteix recorregut amb la L7 fins a Gràcia i amb tots els serveis suburbans fins al final del seu recorregut a Sarrià. Com es tracta d'un servei de metro, para a totes les estacions del recorregut.

L7: Pl. Catalunya - Av. Tibidabo[modifica]

La línia s'inicia també a Pl. Catalunya i comparteix vies amb la resta de serveis fins a Gràcia on es bifurca cap a Pl. Molina, Pàdua, el Putxet i Av. Tibidabo, on finalitza la línia. El tram entre Gràcia i Av. Tibidabo és exclusivament servit per aquesta línia.

L12: Sarrià - Reina Elisenda[modifica]

Es tracta d'un servei llançadora entre les estacions de Sarrià i Reina Elisenda. A Sarrià és necessari canviar de tren per continuar el recorregut, on hi paren tots els trens (L6, S1, S2, S5, S6 i S7).

Serveis suburbans[modifica]

Pel que fa a les línies suburbanes, les línies S1 (Terrassa) i S2 (Sabadell) donen servei tots els dies de l'any, mentre que les línies S5 (Sant Cugat), S6 (Universitat Autònoma) i S7 (Rubí) només funcionen els dies feiners, ja que són un reforç del servei.

Unitat 113 en servei S1 a l'estació de Baixador de Vallvidrera, en direcció Pl. Catalunya
Vista general de l'estació de Sant Cugat
Unitat 112 en servei S2 a l'estació d'Universitat Autònoma, en direcció Sabadell
Unitat 112 a l'estació de Terrassa Nacions Unides, a punt d'iniciar un servei S1 cap a Pl. Catalunya
Estació Línies amb parada Correspondència Municipi Zona
Tram comú Barcelona - Sant Cugat
Pl. Catalunya L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S6 barcelona.svg S7 barcelona.svg L1 barcelona.svg L3 barcelona.svg R1 barcelona.svg R3 barcelona.svg R4 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg RG1 girona.svg Barcelona 1
Provença L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S6 barcelona.svg S7 barcelona.svg L3 barcelona.svg L5 barcelona.svg Barcelona 1
Gràcia L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S6 barcelona.svg S7 barcelona.svg L8gris.svg Barcelona 1
Sant Gervasi L6 barcelona.svg S5 barcelona.svg S6 barcelona.svg S7 barcelona.svg L7 barcelona.svg Barcelona 1
Muntaner L6 barcelona.svg S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S6 barcelona.svg S7 barcelona.svg Barcelona 1
La Bonanova L6 barcelona.svg S5 barcelona.svg S6 barcelona.svg S7 barcelona.svg Barcelona 1
Les Tres Torres L6 barcelona.svg S5 barcelona.svg S6 barcelona.svg S7 barcelona.svg Barcelona 1
Sarrià L6 barcelona.svg L12 barcelona.svg S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S6 barcelona.svg S7 barcelona.svg L9gris.svg L10gris.svg Barcelona 1
Peu del Funicular S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg Fvallvidrera.svg Barcelona 1
Baixador de Vallvidrera S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg Barcelona 1
Les Planes S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg Barcelona 1
La Floresta S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S6 barcelona.svg S7 barcelona.svg Sant Cugat del Vallès 2C
Valldoreix S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S6 barcelona.svg S7 barcelona.svg Sant Cugat del Vallès 2C
Sant Cugat S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S6 barcelona.svg S7 barcelona.svg Sant Cugat del Vallès 2C
Bifurcació de la línia
Ramal de Terrassa (línia S1)
Mira-sol S1 barcelona.svg S7 barcelona.svg Sant Cugat del Vallès 2C
Hospital General S1 barcelona.svg S7 barcelona.svg R8 barcelona.svg Sant Cugat del Vallès 2C
Rubí S1 barcelona.svg S7 barcelona.svg Rubí 2C
Les Fonts S1 barcelona.svg Terrassa 3C
Terrassa Rambla S1 barcelona.svg Terrassa 3C
Vallparadís Universitat S1 barcelona.svg Terrassa 3C
Terrassa Estació del Nord S1 barcelona.svg R4 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg Terrassa 3C
Terrassa Nacions Unides S1 barcelona.svg Terrassa 3C
Ramal de Sabadell (línia S2)
Volpelleres S2 barcelona.svg S6 barcelona.svg R8 barcelona.svg Sant Cugat del Vallès 2C
Sant Joan S2 barcelona.svg S6 barcelona.svg Sant Cugat del Vallès 2C
Bellaterra S2 barcelona.svg S6 barcelona.svg Cerdanyola del Vallès 2C
Universitat Autònoma S2 barcelona.svg S6 barcelona.svg Cerdanyola del Vallès 2C
Sant Quirze S2 barcelona.svg Sant Quirze del Vallès 2C
Can Feu | Gràcia S2 barcelona.svg Sabadell 2C
Sabadell Plaça Major S2 barcelona.svg Sabadell 2C
La Creu Alta S2 barcelona.svg Sabadell 2C
Sabadell Nord S2 barcelona.svg R4 barcelona.svg R12 Rodalies de Catalunya.svg Sabadell 2C
Sabadell Parc del Nord S2 barcelona.svg Sabadell 2C

Material mòbil[modifica]

Sèrie Imatge Número Any Cotxes Seients Capacitat
total
112 FGC112.jpg 16
6
1995
2003
4 232 722
113 Sèrie 113 d'FGC.jpg 19 2013 4 188 780
114 Catalunya L7 114.52 side 2016.JPG 5 2014 3 124 605

Projectes i futur[modifica]

Ampliació d'andana a Provença[modifica]

Per tal de fer front a la saturació que pateix en hores punta l'estació de Provença, s'han iniciat les obres d'ampliació d'un tram de l'andana direcció Sarrià mitjançant la construcció d'una galeria paral·lela a l'actual andana. A més, es farà un nou accés cap a l'intercanviador de Diagonal des de la nova galeria.[20]

Millora de freqüències a les línies S1 i S2[modifica]

Amb la compra de quinze noves unitats de trens, que previsiblement començaran a donar servei el 2019, les línies S1 i S2 tindran una millora dels intervals de pas actuals de 7 i 10 minuts respectivament als 5 minuts en hores punta, per tal de fer front a l'increment de demanda detectat en aquestes línies.[21]

Renovació de les unitats de la sèrie 112[modifica]

FGC ha emprès els treballs de revisió i renovació de les 22 unitats de tren de la sèrie 112 que donen servei a la línia. Aquests treballs abordaran tant qüestions tècniques com la renovació de la imatge que ofereixen.[22]

Nova cua de maniobres a Plaça Catalunya[modifica]

L'actuació en projecte es basa en la construcció d'una nova cua de maniobres al subsòl de la plaça Catalunya, fet que comportaria la reconfiguració de les vies existents. Això permetria incrementar la circulació de trens als túnels de Barcelona per fer front a la creixent saturació dels serveis de la línia.[23] Tot i això, l'any 2011 es va decidir posposar l'actuació per l'impacte que tindrien les obres en aquesta zona.[24]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Història». Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 gener 2010].
  2. Salmerón 1988, p. 9.
  3. 3,0 3,1 Salmerón 1988, p. 12.
  4. 4,0 4,1 Moret, Xavier. Dr. Pearson: L'home que va portar la llum a Catalunya. Barcelona: Columna, 2004. ISBN 8466404260. 
  5. Salmerón 1988, pp. 13-15.
  6. Salmerón 1988, pp. 16-18.
  7. Salmerón 1988, pp. 21-22.
  8. Salmerón 1988, p. 25.
  9. Salmerón 1988, p. 30.
  10. Salmerón 1988, p. 31.
  11. Salmerón 1988, p. 34.
  12. Salmerón 1988, p. 35.
  13. Salmerón 1988, p. 36.
  14. Salmerón 1988, p. 38.
  15. «El Govern també paralitza el metro de Terrassa i Sabadell». Diari Ara, 26-01-2012.
  16. «Territori i Sostenibilitat reprèn les obres de perllongament del 'metro' del Vallès». Govern de la Generalitat de Catalunya, 03-10-2012.
  17. «Entra en servei el perllongament d'FGC a Terrassa». Govern de la Generalitat de Catalunya, 29-07-2015.
  18. «Sabadell inaugura dues noves estacions d'FGC abans de la posada en marxa del perllongament el 2017». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 12-09-2016.
  19. «Inaugurat el perllongament de FGC a Sabadell amb tres noves estacions». Diari Ara, 22-07-2017.
  20. «Territori i Sostenibilitat adjudica l'ampliació de l'andana de l'estació de Provença per 6,2 milions d'euros». Govern de la Generalitat de Catalunya, 10-08-2016.
  21. «La Generalitat licita la compra de 15 nous trens per a la línia Barcelona-Vallès». Govern de la Generalitat de Catalunya, 25-05-2017.
  22. «FGC renova els trens de la sèrie 112 de la línia Barcelona-Vallès». Govern de la Generalitat de Catalunya, 06-03-2018.
  23. «El DPTOP sotmet a informació pública la nova cua de maniobres d'FGC a Plaça Catalunya». Govern de la Generalitat de Catalunya, 04-08-2008.
  24. «La cua de maniobres de FGC a plaça Catalunya no es farà». El Punt Avui, 25-08-2011.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Línia Barcelona-Vallès Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Salmerón i Bosch, Carles. El tren del Vallès: Història dels ferrocarrils de Barcelona a Sabadell i Terrassa. Barcelona: Terminus, 1988. ISBN 8440435606. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • Trenscat Pàgina d'informació sobre la xarxa ferroviària de Catalunya


Coord.: 41° 27′ 32″ N, 2° 04′ 07″ E / 41.458841°N,2.068600°E / 41.458841; 2.068600