Mgriïta
 Mgriïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu₃AsSe₃ |
| Epònim | Universitat Rusa Estatal de Prospecció Geològica |
| Localitat tipus | districte de Schlema-Hartenstein, Districte d'Erzgebirge, Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.LA.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.LA.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.11 |
| Dana | 3.4.7.2 |
| Heys | 3.1.21 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | sistema cristal·lí cúbic |
| Grup espacial | grup espacial 227 |
| Color | gris amb tonalitat marronosa en llum transmesa |
| Exfoliació | no observada |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4,5 a 5 |
| Impureses comunes | Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-100 |
| Símbol | Mgi |
| Referències | [1] |
La mgriïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor de l'Institut d'Exploració Geològica de Moscou (Moskovskogo Geologro Razvedounogo Instituta o MGRI), l'institut on es va descobrir el mineral.
Característiques[modifica]
La mgriïta és una sulfosal de fórmula química Cu₃AsSe₃. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mgriïta pertany a 02.LA.10, sulfosals sense classificar sense Pb essencial, juntament amb: dervil·lita, daomanita, vaughanita, criddleïta, fettelita, chameanita, arcubisita, benleonardita, tsnigriïta, borovskita i jonassonita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al districte de Schlema-Hartenstein, dins el districte d'Erzgebirge (Saxònia, Alemanya), tractant-se de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mgriïta |