Mikoian-Gurévitx MiG-27

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: MiG-27)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'aeronauMiG-27
Mig-27.jpg
Un MiG-27 de la Força Aèria Índia.
Tipus Avió d'atac
Fabricant URSSMikoian
ÍndiaHAL (sota llicència)
Estat Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Basat en MiG-23
Primer vol 20 d'agost de 1970
En servei 1975 - dècada del 1990 (Rússia)
Estat En servei
Ús air interdiction Tradueix
Operador/s URSSForça Aèria Soviètica
ÍndiaForça Aèria Índia
Sri LankaForça Aèria de Sri Lanka
Propulsor R-29 Tradueix
Producció 1970 - 1986
Construïts 1.075 [1]
Modifica les dades a Wikidata

El Mikoian MiG-27 (en rus: МиГ-27, designació OTAN: Flogger-D/J ) és un avió d'atac a terra originalment construït per l'agència de disseny Mikoian a la Unió Soviètica i posteriorment produït sota llicència a l'Índia per Hindustan Aeronautics Limited amb el nom de Bahadur . Està basat en l'avió de caça Mikoian-Gurévitx MiG-23 però optimitzat per a la funció d'atac a terra. No obstant això, al contrari del Mig-23, el Mig-27 no ha vist un ús estès fora de Rússia, ja que molts països van optar pel MiG-23BN i el Sukhoi Su-25 en el seu lloc. Tots els exemplars russos i ucraïnesos han estat retirats de servei, i el 2009 només continua en servei en l'Índia i en Sri Lanka.

Descripció[modifica]

Els seus nous requisits tècnics, van presentar la necessitat de fer un salt més per a la indústria aeronàutica soviètica. el 1969 comença a dissenyar el MiG-23B, una variant del MiG-23 amb millores per atac a terra. La nova versió tenia una nova secció davantera del fuselatge, amb el nas més curta per a millor visibilitat des de la cabina, semblant al de l'avió d'atac anglès Sepecat Jaguar. Els costats de la cabina estaven blindats i a la punta s'allotjava un telèmetre làser, un radar telemètric i un equip de navegació Doppler. Les preses d'aire i la tovera, ambdues de perfil variable en el caça de llarg abast MiG-23, van ser reemplaçades per altres fixes més lleugeres i simples, que si bé reduïen la velocitat màxima, estalviaven pes. El primer vol d'aquesta versió es produeix el 1970, i el començament de la producció el 1971. Aquesta variant MiG-23B aviat és substituïda per la nova variant MiG-23BN.

el 1973 comença a projectar un MiG-23BN amb el sistema de guiat "Kayros", que va esdevenir en el prototip del MiG-27, el qual fa el seu primer vol el 1974. En total la Unió Soviètica va produir 910 MiG-27 de diverses modificacions fins al 1983.

El MiG-27 també es va produir per llicència a l'Índia per la firma Hindustan Aeronautics, on se li coneix amb el nom de Bahadur ("Valiente") i va participar en jocs de guerra, combatent contra altres avions caça occidentals.

L'aparició dels MiG-23BN a Cuba el 1978 va provocar l'anomenada "Crisi dels MiG-23" amb els Estats Units. Els MiG-23BN van combatre en nombrosos conflictes bèl·lics, entre ells en Angola, la guerra entre Iran i l'Iraq, entre Etiòpia i Eritrea, el Líban ( 1982). Els MiG-27 també van combatre a l'Afganistan i en Sri Lanka, en ambdós casos contra les guerrilles.

Variants[modifica]

Es van desenvolupar diferents versions millorades:

Operadors del MiG-27.
  • MiG-23BN "Flogger H" : Versió del MiG-23 especialitzada d'atac a terra. El seu morro va ser redissenyat per millor visibilitat cap avall i va rebre blindatge. En lloc del radar té un sistema d'apuntament i navegació Sokol-23, telèmetre làser Fon.
  • MiG-27 "Flogger D" : Desenvolupament del MiG-23BN amb preses d'aire simplificades, un telèmetre làser, un radar telemètric i un equip de navegació Doppler. Podia portar diversos míssils guiats com el X-23 (AS-7 Kerry), l'antirradar AS-9, l'AS-10 de guia làser i bombes planejadores.
  • MiG-27D "Flogger D" : Amb capacitat d'atac nuclear.
  • MiG-27M "Flogger J" : Versió modernitzada amb petits canvis en el morro i petites extensions de vora d'atac, nou equip.
  • MiG-27L "Flogger J" : Versió per l'Índia.
  • MiG-27h "Flogger J" : Versió índia amb aviònica francesa.
  • MiG-27K "Flogger J-2" : Darrera versió soviètica, amb bombes de guiat per TV i nou canó de 30mm.

Usuaris del MiG-27[modifica]

MiG-27 indis volant al costat de F-15.

Els MiG-23BN van ser exportats a 18 països, però el MiG-27 es va exportar només a quatre:

ÍndiaÍndia
KazakhstanKazakhstan

Sri LankaSri Lanka

SíriaSíria

URSSUnió Soviètica

Ocupació en Combat[modifica]

Sri Lanka[modifica]

Els MiG-27 van entrar en servei l'any 2000, quan l'exèrcit es reequipa per lluitar contra la guerrilla. Des de llavors han combatut de forma contínua, en missions de suport aeri i bombardejant objectius estratègics de la Guerrilla Tamil. L'agost del 2000, un MiG-27 es va estavellar prop de l'aeroport de Colombo, matant al pilot ucraïnès. Al juliol del 2001, un altre MiG-27 es va perdre, en ser destruït en la seva base per un atac de la Guerrilla Tamil. Un tercer MiG-27 es va estavellar al mar al juny del 2004.

Índia[modifica]

El 27 de maig de 1999, durant l'enfrontament amb Pakistan, un MiG-27 es va perdre al costat d'un MiG-21 mentre volaven missions de suport aeri a la zona del Caixmir. Els pilots van saltar: un d'ells, Flight Lieutenant K. Nachiketa, va ser capturat pels pakistanesos i l'altre, Sqn. LDR. Ajay Ahuja, va morir en un tiroteig. [3] D'acord amb la IAF el MiG-27 va patir un incendi al motor mentre volava a gran altitud, admetent que el MiG-21 va ser derrocat per un SAM portàtil.

Afganistan[modifica]

El MiG-27 va ser utilitzat en els anys finals de la intervenció soviètica a l'Afganistan. Els avions estaven destinats a la base de Shindand, des d'on realitzaven operacions d'atac.

Utilització a Televisió[modifica]

En la sèrie d'anime Àrea 88 es pot veure un esquadró de MiG-27 realitzant atacs a baixa cota, demostrant les bones qualitats de govern a baixa cota d'aquest avió.

Especificacions del MiG-27[modifica]

  • Longitud: 17,1 m
  • Envergadura: 7,78/13,97 m
  • Alçada: 5,77 m
  • Superfície alar: 34,16/37,35 m²
  • Pes en buit: 11.908 kg
  • Pes normal en l'enlairament: 18.100 kg
  • Pes màxim a l'enlairament: 20.670 kg
  • Velocitat màxima: 1.885 km/ha altitud i 1.350 km/h al nivell del mar
  • Sostre de servei: 14.000 m
  • Abast: 780 km (2.500 km amb tancs externs)
  • Planta motriu: 1x Tumansky R-29B-300 de 78.5 kN en sec, i 112.8 kN amb postquemador
MiG-27 de la Força Aèria Russa.
  • Armament:
  • 1 canó automàtic GSh-6-30 de 30mm.
  • Càrregues externes de fins a 4.000 kg, incloent bombes i míssils aire-terra de guiatge làser òptic i per TV. Bombes convencionals, coets no dirigits i arma nuclear tàctica.

Vegeu també[modifica]

Relacionat
Aeronaus similars
Seqüències

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]