Mi bemoll menor

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Mi♭ menor
E flat minor key signature.png
Tonalitat relativa Sol bemoll major
Tonalitat paral·lela Mi bemoll major
Notes
mi♭, fa, sol♭, la♭, si♭, do♭, re♭, mi♭
Modifica les dades a Wikidata

Mi bemoll menor (també Mi♭m en la notació europea i E♭m en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala menor a partir de la nota mi♭. Així, la seva escala està constituïda per les notes mi♭, fa, sol♭, la♭, si♭, do♭ i re♭. La seva armadura té sis bemolls (la, si, do, re, mi, sol). La seva tonalitat relativa és la de sol bemoll major, i la tonalitat homònima és mi bemoll major. El seu equivalent enharmònic és re sostingut major.

Una de les poques simfonies escrites en aquesta tonalitat és la Simfonia núm. 6 de Prokofiev. Alguns compositors soviètics menys coneguts també van escriure simfonies en aquesta tonalitat, com Nikolai Miaskovski.

Tots dos preludis amb el número 8 dels dos llibres de El clavecí ben temperat de Johann Sebastian Bach estan en mi bemoll menor, mentre que les dues fugues corresponents estan escrites en les tonalitat enharmònica, re sostingut menor.

Obres clàssiques famoses[modifica]

Cançons pop conegudes[modifica]