Michèle Alliot-Marie

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMichèle Alliot-Marie
Michèle Alliot-Marie.JPG

 Diputada al Parlament Francès 

28 març 2011 - 19 juny 2012
Daniel Poulou - Sylviane Alaux

 Diputada al Parlament Francès 

20 juny 2007 - 19 juliol 2007 - Daniel Poulou

 Ministra de l'Interior 

18 maig 2007 - 23 juny 2009
François Baroin - Brice Hortefeux
 Diputada al Parlament Francès 

19 juny 2002 - 18 juliol 2002 - Daniel Poulou

 Diputada al Parlament Francès 

12 juny 1997 - 7 juny 2002

 Diputada al Parlament Francès 

17 setembre 1995 - 21 abril 1997
Daniel Poulou

 Maira Sant Joan Lohitzune

23 juny 1995 - 7 maig 2002 - Peyuco Duhart
 Diputada al Parlament Francès 

2 abril 1993 - 1 maig 1993 - Daniel Poulou

 Diputada al Parlament Francès 

23 juny 1988 - 1 abril 1993

 Diputada al Parlament Francès 

2 abril 1986 - 2 abril 1986 - Alain Lamassoure
Circumscripció: Q23891081

European Parliament logo.svg  Diputada europea 


 Minister of Justice 


 Consellera general 


 Ministra d'afers exteriors 

Dades biogràfiques
Naixement 10 de setembre de 1946 (71 anys)
Villeneuve-le-Roi
Religió Catolicisme
Alma mater Universitat de Panteó-Assas
Universitat de París I Panteó-Sorbona
Activitat professional
Ocupació Política i diplomàtica
Altres dades
Partit polític Unió per a un Moviment Popular
Reagrupament per la República
Cònjuge Patrick Ollier
Pare Bernard Marie
Modifica dades a Wikidata

Michèle Jeanne Honorine Alliot-Marie, (10 de setembre de 1946, Villeneuve-le-Roi, França), és una política francesa. Va ser ministra d'Afers exteriors de França. Anteriorment havia estat ministra d'Interior per als Territoris d'Ultramar.[1] Ella va ser la primera dona que va ostentar aquest càrrec i, igualment, va ser la primera a dirigir un partit polític majoritari a França. Va ser ministra de defensa en els gabinets de Jean-Pierre Raffarin i de Dominique de Villepin. També va ser la primera dona en assumir aquest càrrec.[1]

La revista Forbes la va col·locar en el rànquing de dones més poderoses del planeta, en 2006, en el número 57, en el número onze en 2007.

El 27 de febrer de 2011 va renunciar al càrrec de Ministra d'Afers Exteriors davant l'escàndol públic provocat per haver acceptat unes vacances regalades per un empresari tunisià proper al llavors president Zine El Abidine Ben Ali així com les crítiques per la seva incorrecta gestió del affaire Cassez que va portar a França a una crisi diplomàtica amb Mèxic.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michèle Alliot-Marie Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Excerpts from "Dawn Evening or Night"».
  2. Antonio Jiménez Barca (27 de febrer de 2011).