Michael Czerny

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMichael Czerny
Card. Michael Czerny S.J. at the Vatican.jpg
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 juliol 1946 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Brno Modifica el valor a Wikidata
President Vatican COVID-19 Commission (en) Tradueix
1r gener 2022 –
Prefecte Dicasteri per la Promoció del Desenvolupament Humà Integral
1r gener 2022 –
External Ornaments of a Cardinal (not a bishop).svg Cardenal diaca
5 octubre 2019 –
Cardenal
5 octubre 2019 –
Bisbe catòlic
4 octubre 2019 –
Arquebisbe titular
23 setembre 2019 – 5 octubre 2019
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Chicago Divinity School
Universitat de Chicago Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic (1973–), professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Ordenació sacerdotal en el ritu romà9 de juny de 1973
ConsagracióFrancesc Modifica el valor a Wikidata

Coat of arms of Michael Czerny.svg Modifica el valor a Wikidata
(la) Suscipe Modifica el valor a Wikidata

Twitter: jesuitczerny Modifica el valor a Wikidata

Michael Czerny S.J. (nascut el 1946) és un sacerdot jesuïta catòlic romà canadenc,la seva tasca del qual a Amèrica Llatina, Àfrica i Roma ha estat en promoció la justícia social.

L'1 de setembre de 2019, el papa Francesc va anunciar que el convertiria en cardenal el 5 d'octubre de 2019[1] i li va confiar la gestió ordinària del Dicasteri per a la promoció del desenvolupament humà integral com a Prefecte ad interim a partir de l'1 de gener de 2022.[2] El 23 d'abril del 2022 va ser confirmat com a Prefecte.[3]

Biografia[modifica]

Michael Czerny va néixer a Txecoslovàquia el 1946. Després de la seva graduació de 1963 a la Loyola High School de Mont-real, Czerny va ingressar als jesuïtes . El 9 de juny de 1973 va ser ordenatsacerdot a la província jesuïta del Canadà a Ontario. Va obtenir el seu doctorat en estudis interdisciplinaris a la Universitat de Chicago el 1978.[4]

El 1979, Czerny va fundar el Fòrum Jesuïta per a la fe social i la justícia a Toronto, que va dirigir fins al 1989. Després va ser vicepresident de la Universitat Centre-Americana de San Salvador i director del seu Institut de Drets Humans. Des del 1992 fins al 2002, Czerny va exercir a la Secretaria de Justícia Social i Ecologia de la cúria general dels Jesuïtes a Roma. El 1992 va fundar la Xarxa Africana dels Jesuïtes contra la SIDA mentre feia classes al Hekima University Collegede Nairobi fins al 2005. Del 2005 al 2010 va impartir classes al Hekima University College de Nairobi.[4] El 2009 va argumentar que els preservatius eren ineficaços per prevenir la propagació del VIH a la població general d'Àfrica, malgrat el seu èxit "fora d'Àfrica i entre els subgrups identificables (per exemple, prostitutes, homes gai)".[5]

Del 2010 al 2016 Czerny va treballar al Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau[4]com a consultor del cardenal Peter Turkson.[6]

El 14 de desembre de 2016, el papa Francesc el va nomenar sots-secretari de la secció de migrants i refugiats del Dicasteri per a la promoció del desenvolupament humà integral, efectiu l'1 de gener de 2017.[4] En parlar de la seva nova posició, va anomenar la migració «un dels més importants i imperiosos fenòmens humans dels nostres temps», i afegí: «No hi ha gairebé cap lloc al planeta que no es toqui amb aquest fenomen. De fet, tot i que molts no en són conscients, hi ha més persones que es mouen a Rússia i la Xina avui que en cap altra part del món.» [6] A l'octubre de Francis el va nomenar membre de la votació de l'edició d'octubre 2018 Sínode dels Bisbes sobre la gent jove, fe i discerniment vocacional.[7]

A l'octubre de 2018, va dir que la retòrica usada per descriure la migració i els moviments de refugiats era enganyosa. Va dir: «No és una crisi. Són una sèrie de administracions errònies i de polítiques pobresi manipulacions interessades per ells mateixos. Els números que parlem, fins i tot a escala total, no són gens fantàstics.»[8]

El 4 de maig de 2019, Francesc el va nomenar un dels dos secretaris especials per al sínode de bisbes d' octubre de 2019 per a la regió panamazonesa.[9]

L'1 de setembre de 2019, el papa Francesc va anunciar que el convertiria en cardenal el 5 d'octubre de 2019. Fitzgerald es va sorprendre de l'anunci, que va sentir a Guararema, Brasil, mentre preparava el sínode.[10]

El desembre de 2021, el papa Francesc accepta la dimissió de Peter Tuckson a Ghana, Michel Czerny el substitueix a Ghana per interí. El papa el va confirmar com a Prefecte el 23 d'abril del 2022 per a un període de cinc anys.[3]

El 2021 va publicar en italià 'Fraternità segno dei tempi. Il magistero sociale di Papa Francesco', sobre l'encíclica Fratelli tutti del Papa Francesc, qui fa el pròleg al llibre.[11]

El març del 2022, després de la invasió russa d'Ucraïna, el papa Francesc el va enviar juntament amb el cardenal Krajewski, l'Almoiner papal, amb ajuda humanitària a Ucraïna.[12][13] Aquesta missió, que va constar de diferents viatges,[14][15] va ser considerada com a una iniciativa gens habitual dins la diplomàcia vaticana.[16]

Referències[modifica]

  1. HolySeePress Office (1 setembre 2019). "Annuncio di Concistoroil 5 ottobre per la creazione di nuoviCardinali, 01.09.2019" (en it). Nota de premsa.
  2. «Comunicato della Sala Stampa della Santa Sede». [Consulta: 8 març 2022].
  3. 3,0 3,1 «Desarrollo Humano Integral: Francisco confirma a Czerny y Smerilli - Vatican News» (en castellà), 23-04-2022. [Consulta: 26 abril 2022].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 HolySeePress Office (14 desembre 2016). "Rinunce e Nomine, 14.12.2016" (en it). Nota de premsa.
  5. Reidy, Tim «Africa, AIDS & Condoms». America, 25-03-2009.
  6. 6,0 6,1 O'Connell, Gerard «Pope Francis appoints Jesuit and Scalabrini priests to new Vatican department for refugees.». Anerica, 14-12-2016.
  7. Wooden, Cindy «Vatican publishes list of synod participants, including papal nominees». America. Catholic News Service, 17-09-2018.
  8. O'Loughlin, Michael J. «Vatican expert: Tonedownthe crisis rhetoric on humanmigration». America, 24-10-2018.
  9. HolySeePress Office (4 maig 2019). "ResignationsandAppointments, 04.05.2019". Nota de premsa.
  10. «Pope to create cardinals from 13 countries in October». CatholicNews Service.
  11. Czerny, Michael. FRATERNITÀ SEGNO DEI TEMPI Il magistero sociale di Papa Francesco (en italià). Libreria Editrice Vaticana, 2021. ISBN 978-88-266- 0663-7. 
  12. Bastante, Jesús. «El Papa pone en marcha la maquinaria diplomática vaticana para abrir otra vía de diálogo con Rusia» (en castellà), 09-03-2022. [Consulta: 26 abril 2022].
  13. Savio, Irene. «La diplomàcia silenciosa». Diari de Girona, 14-03-2022. [Consulta: 26 abril 2022].
  14. «Pope sends cardinal to Ukraine to show solidarity with refugees» (en anglès). CNN, 14-03-2022. [Consulta: 26 abril 2022].
  15. «El cardenal polaco Krajewski viaja de nuevo a Ucrania en una ambulancia bendecida por el Papa Francisco». Europa Press, 26-03-2022. [Consulta: 26 abril 2022].
  16. «Pope Francis dispatches 2 cardinals to Ukraine» (en anglès). POLITICO. [Consulta: 26 abril 2022].


Precedit per:
---
Emblem Holy See.svg
Sots-secretari de la Secció de migrants i refugiats
del Dicasteri per a la promoció del desenvolupament humà integral

des del 14 de desembre de 2016
Succeït per:
al càrrec