Michael Green

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMichael Green
Biografia
Naixement22 maig 1946 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Càtedra Lucasiana
2009 –
← Stephen Hawking Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaCambridge
NacionalitatBritànic[1]
FormacióChurchill College
William Ellis School
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiRichard J. Eden Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perTeoria de cordes
Activitat
Ocupaciófísic, matemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Queen Mary de Londres
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (1989–) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralMichael Gutperle, Ling-Yan Hung, Miguel Paulos, Aninda Sinha, David Richards, Marco Barrozo, Bogdan Stefanski, Linda Uruchurtu
Premis

Michael Boris Green FRS (Londres, 22 de maig de 1946) és un físic britànic i un dels pioners de la teoria de cordes. Actualment és professor del departament de Matemàtiques Aplicades i Física Teòrica i membre de la Clare Hall de la Universitat de Cambridge. També va succeir Stephen Hawking l'1 de novembre de 2009 com a professor de Matemàtiques Lucasià.[2][3]

Després de molts anys de col·laboració amb John H. Schwarz, descobriren com es cancel·lava l'anomalia en la teoria de cordes de tipus I el 1984. Aquesta idea, anomenat mecanisme de Green-Schwarz, va iniciar la primera revolució de les supercordes. També ha treballat en les condicions de frontera de Dirichlet en la teoria de cordes, que van portar a la postulació de D-branes.

Biografia[modifica]

Green és fill de Genia Green i Absalom Green. Va assistir a l'Escola William Ellis a Londres i al Churchill College de la Universitat de Cambridge,[1] en la qual es va graduar amb el Bachelor of Arts amb matrícula en física teòrica (1967) i va esdevenir Doctor of Philosophy en física de partícules elementals (1970).[4] Va passar temps com un postdoctorat a Princeton (1970-1972), Cambridge i la Universitat d'Oxford. Entre el 1978 i el 1993 va ser professor i catedràtic de la Universitat Queen Mary de Londres i al juliol de 1993 va ser nomenat catedràtic de Física Teòrica John Humphrey Plummer per la Universitat de Cambridge. El 19 d'octubre de 2009 es va confirmar que esdevindria el proper professor de Matemàtiques Lucasian i succeiria a Stephen Hawking l'1 de novembre de 2009.[2][3]

Premis[modifica]

Green ha estat guardonat amb la Medalla Dirac i Maxwell de l'Institut de Física del Regne Unit, la Medalla Dirac del Centre Internacional de Física Teòrica (Trieste) i el Premi Dannie Heineman de Física Matemàtica de la Societat Americana de Física. Va ser triat membre de la Royal Society Americana el 1989. És autor de més de 150 treballs d'investigació.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Sleeman, Elizabeth. The International Who's Who 2004. Routledge, 2003. ISBN 1-85743-217-7. 
  2. 2,0 2,1 Henderson, Mark. «Stephen Hawking's successor as Lucasian Professor of Mathematics: Michael Green». Times Online, 20-10-2009. Arxivat de l'original el 18 de febrer 2010. [Consulta: 20 octubre 2009].
  3. 3,0 3,1 «Michael Green elected 18th Lucasian Professor at the University of Cambridge». University of Cambridge, 20-10-2009. Arxivat de l'original el 6 de juny 2011. [Consulta: 20 octubre 2009].
  4. «Dirac Medal 1989 Presentation Ceremony Leaflet» (pdf), abril 1990. Arxivat de l'original el 2011-07-22. [Consulta: 20 octubre 2009].
  5. «Michael Green Bibliography listing». Stanford University: Spires High Energy Physics database. Arxivat de l'original el 13 d’octubre 2020. [Consulta: 22 octubre 2009].

Enllaços externs[modifica]