Michael Maestlin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Michael Maestlin
Michael Maestlin.jpg
Naixement 30 de setembre de 1550
Göppingen, Baden-Württemberg, Alemanya
Mort 30 d'octubre de 1631 (als 81 anys)
Tübingen, Baden-Württemberg, Alemanya
Alma mater Universitat de Tübingen
Es coneix per Estudi del cometa de 1577.
Camp científic Matemàtiques i Astronomia
Institució Universitat de Heidelberg
Universitat de Tübingen
Director de tesi Philipp Apian (fill de Petrus Apianus)
Estudiants de doctorat Johannes Kepler
Wilhelm Shickard
Influències de Copernic
Va influir a Johannes Kepler

Michael Maestlin o Mästlin va ser un astrònom i matemàtic alemany professor de la Universitat de Tübingen a començaments del segle XVII. Va ser el professor de Johannes Kepler.

Vida[modifica | modifica el codi]

Maestlin a ingressar a la Universitat de Tübingen el 1569 com estudiant becat pel sistema escolar del duc de Württemberg, on va estudiar matemàtiques. En obtenir el seu magister artium va romandre a la Universitat, primer estudiant teologia i després com a professor ajudant (tutor) de matemàtiques. El 1575 va donar classes d'astronomia i geometria mentre el seu mestre, Phillip Apian, era fora de la universitat.[1]

Entre 1577 i 1580 va ser diaca de l'església de Backnang, ciutat propera al seu lloc de naixement. A Backnang es va casar amb Margarete Gruuninger, que va morir en el part del seu sisè fill.

El novembre de 1580 va ser nomenat professor de matemàtiques a la Universitat de Heidelberg on va romandre fins al 1584, en que va retornar a la Universitat de Tübingen, on romandria fins a la seva mort.[2]

Obra[modifica | modifica el codi]

La primera publicació de Maestlin va ser un comentari sobre la nova de 1572 que ell mateix va observar quan era estudiant a Tübingen. Les seves observacions el van portar a contradir la cosmologia aristotèlica, ja que, contra l'afirmació d'Aristòtil de la completa perfecció i immobilitat de l'esfera suprallunar, va concloure que la nova havia aparegut precisament en aquesta esfera.

Similars reonaments es troben en els seus tractats sobre els cometes de 1577-78 i 1580, basant-se en acurades mesures de la seva paral·laxi i utilitzant explícitament la teoria heliocèntrica de Copernic.[3]

El 1582 publica per primera vegada el seu llibre Epitome Astronomiae a Heidelberg de la que se'n publicaran sis edicions posteriors a Tübingen entre 1588 i 1624.[4] El llibre és una manual pels estudiants d'astronomia de la universitat; dividit en quatre parts i en el que, tot i mencionar Copèrnic, no defensa la teoria heliocèntrica.[5] D'acord al contingut d'aquesta obra i algunes disputationes existents, es pot concloure que l'ensenyament de Maestlin era el convencional (Ptolemaic i geocèntric), potser donant indicacions que podia haver-hi altres punts de vista (heliocentrisme).[6]

El 1596, quan el seu deixeble Kepler publica el Mysterium cosmographicum, Maestlin col·labora amb un apèndix i un comentari de la Narratio Prima de Rheticus en els que defensa la teoria copernicana, basant-se en la paral·laxi de Mart quan està en oposició i la absurda velocitat de gir que hauria de tenir l'esfera de les estrelles fixes.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Methuen, pàgina 231.
  2. Methuen, pàgina 232.
  3. Methuen, pàgines 232-233.
  4. Methuen, pàgina 234.
  5. Methuen, pàgina 235.
  6. Methuen, pàgina 246.
  7. Tredwell, pàgina 305.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michael Maestlin Modifica l'enllaç a Wikidata