Michael Morris Killanin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMichael Morris Killanin
Orde de l'Imperi Britànic Modifica el valor a Wikidata
Michael Morris, 3rd Baron Killanin (1976).jpg
(1976) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Michael Morris, 3rd Baron Killanin Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juliol 1914 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort25 abril 1999 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Dublín (República d'Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGalway Modifica el valor a Wikidata
IOC Logo.svgPresident del Comitè Olímpic Internacional
25 agost 1972 – 3 agost 1980
← Avery BrundageJoan Antoni Samaranch i Torelló →
Membre de la Cambra dels Lords
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióMagdalene College
Universitat de París
Eton College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, periodista, productor de cinema, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolBaró Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMary Sheila Cathcart Dunlop (en) Tradueix (1945–) Modifica el valor a Wikidata
FillsRedmond MorrisMonica Deborah Morris (en) TradueixMouse MorrisJohn Martin Morris (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesGeorge Henry Morris (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Dora Maryan Hall (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0453117 Modifica el valor a Wikidata

Michael Morris Killanin ( Londres, Regne Unit, 1914 - Dublín, Irlanda, 1999) fou un periodista, noble i polític irlandès, que va esdevenir el sisè president del Comitè Olímpic Internacional (COI).

Biografia[modifica]

Va néixer el 30 de juliol de 1914 a la ciutat de Londres (en aquells moments capital del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) fill de George Morris i Dora Wesley Hall. Va estudiar a l'Eton College, i posteriorment a La Sorbona de París.

Va morir el 25 d'abril de 1999 a la seva residència de Dublín (Irlanda) a l'edat de 84 anys.

Carrera periodística[modifica]

A mitjans de la dècada del 1930 va començar a exercir de periodista treballant al diari Daily Express i posteriorment als diaris Daily Sketch i Daily Mail. Entre 1937 i 1938 fou corresponsal de guerra de la Segona Guerra Sinojaponesa.

Carrera militar[modifica]

El novembre de 1938 va participar en una unitat de l'exèrcit britànic encarregat de reclutar periodistes i actors perquè s'allistessin a l'exèrcit. Fou nomenat Major i va participar en la planificació del dia D i la batalla de Normandia el 1944. En finalitzar la guerra es traslladà a Irlanda on va renunciar als seus càrrecs.

Olimpisme[modifica]

El 1950 Morris es va convertir en cap del Comitè Olímpic Internacional d'Irlanda, i es va convertir en el representant del seu país davant el COI l'any 1952. Va ser designat vicepresident el 1968 i va succeir a Avery Brundage a la presidència del COI, sent escollit durant la 73a Sessió del Comitè Olímpic Internacional celebrada a Munic (República Federal d'Alemanya), que va tenir lloc duran l'agost de 1972.[1]

Durant la seva presidència el moviment olímpic va experimentar un període difícil, relacionat amb el fracàs financer dels Jocs Olímpics d'estiu de 1976 celebrats a Mont-real (Canadà) i el posterior boicot dels Jocs Olímpics d'estiu de 1980 celebrats a Moscou (Unió Soviètica). La tria posterior de les seus dels Jocs Olímpics d'hivern de 1980 a Lake Placid (Estats Units) i els Jocs Olímpics d'estiu de 1984 a Los Angeles (Estats Units) no ajudaren a destensar la situació. Va renunciar al seu càrrec el 1980, moment en què fou succeït per Joan Antoni Samaranch.

Honors[modifica]

Gold.Olimpicorder1.png Orde Olímpic d'or

Referències[modifica]

  1. (anglès) «Olympic Review». LA84 Foundation p. 355, octubre 1972.