Michael Robinson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:31, 28 abr 2020 amb l'última edició de Jove (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Aquest article o secció tracta d'un fet d'actualitat.
La informació que conté pot estar obsoleta. Si us plau, no hi introduïu especulacions i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per donar més detalls.
Infotaula de personaMichael Robinson

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 juliol 1958 Modifica el valor a Wikidata
Leicester (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 abril 2020 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Marbella (Província de Màlaga) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pell Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Alçada182 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, presentador de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1974 Modifica el valor a Wikidata –  1989 Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaIrlanda Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1975–1979 Preston North End 48(15)
1979–1980 Manchester City FC 30(8)
1980–1983 Brighton & HA FC 113(37)
1983–1984 Liverpool FC 30(6)
1984–1986 Queens Park Rangers FC 48(5)
1987–1989 CA Osasuna 59(12) Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
1980–1986   Irlanda 24(4) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0732922 TMDB.org: 2586827
Facebook: michaelrobinsonfansite Twitter (X): michaelrobinson FIFA: 56971 UEFA: 35764 Modifica el valor a Wikidata

Michael John Robinson (Leicester, 12 de juliol de 1958 – Madrid, 28 d'abril de 2020) va ser un futbolista, presentador i comentarista esportiu anglès.[1]

Ha treballat en diversos programes de Canal+, a Espanya, país on resideix des de finals dels 80, i on gaudeix d'una gran popularitat.[2]

El 2017 li van concedir el Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán, en la categoria de Periodisme Esportiu.[3]

Trajectòria periodística

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Jove hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.

Robinson va començar la seva trajectòria als mitjans de comunicació als pocs mesos de retirar-se de futbolista. Va debutar a finals del 1989 a Televisió Espanyola com a comentarista dels partits de la Primera Divisió anglesa de l'espai Estadio 2,[4] i d'aquí va passar a l'equip de narradors que va cobrir la Copa del Món de Futbol de 1990, juntament amb el periodista Luis Fernández.[5] Al mateix temps, va estar treballant com a directiu a Screensport, una productora vinculada a Sky Television que acabaria fusionant-se amb Eurosport.4

L'any 1990 l'exfutbolista va conèixer a Alfredo Relaño, responsable d'esports a Canal+ Espanya. Ambdós ja es coneixien perquè Robinson havia de contactar amb ell per a la venda de drets d'emissió, però Relaño va aconseguir convence'l perquè tornés a treballar de comentarista de la Primera divisió espanyola de futbol al seu canal de televisió,[6] formant des d'aleshores tàndem de retransmissió amb Carlos Martínez. Mesos després va ampliar la seva col·laboració a la tertúlia radiofònica de El larguero (Cadena SER), amb José Ramón de la Morena.[7]

L'any 1991 va ser contractat per a substituir a Jorge Valdano com a analista al programa El dia después, que presentava Nacho Lewin. El seu estil desenfadat i didàctic, així com el seu marcat accent anglès, va fer que es convertís en un rostre molt popular entre els espectadors espanyols.[8][9] Quan Lewin va marxar l'any 1994, Canal+ va decidir contractar-lo com a presentador, juntament amb «Lobo» Carrasco i Joaquín Ramos Marcos. El día después es va mantenir en emissió fins al 2005 i, al llarg de 14 anys de trajectòria, va rebre un premi Ondas al millor programa esportiu (1992) i tres premis de l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió d'Espanya.

Quan Canal+ va deixar el seu senyal en obert a un nou canal de televisió (Cuatro), El día después va ser reemplaçat per un nou programa anomenat Maracaná 05. Els directius tenien previst que Robinson fos un dels co-presentadors, juntament amb Paco González i Carlos Latre, però Robinson deixar el projecte a les dues setmanes de l'estrena per discrepàncies amb la línia editorial.[10] Després de la seva sortida continuaria sent el principal comentarista de Canal+ i col·laborador a la cadena SER.

Referències

  1. ↑ Padilla, Toni. «Mor als 62 anys l'exfutbolista i periodista Michael Robinson». Ara, 28-04-2020. [Consulta: 28 abril 2020].
  2. ↑ Michael Robinson: “La muerte de ‘El Día Después’ me dolió casi tanto como mi retirada del fútbol”; Diarios de Fútbol, 14 març 2007 (castellà)
  3. ↑ «Michael Robinson guanya el XII Premi Vázquez Montalbán de periodisme esportiu». FCBarcelona.cat. [Consulta: 19 desembre 2018].
  4. ↑ (Robinson 1996, p. 103)
  5. ↑ (Robinson 1996, p. 108)
  6. ↑ (Robinson 1996, p. 117)
  7. ↑ (Robinson 1996, p. 147)
  8. ↑ Góngora, Carolina «Robinson: “Mi acento es una marca”» (en castellà). , 30 diciembre 2013 [Consulta: 18 diciembre 2018].
  9. ↑ «Michael Robinson anuncia que padece un «cáncer que no tiene cura»» (en castellà), 17 diciembre 2018. [Consulta: 18 diciembre 2018].
  10. ↑ «Michael Robinson, la primera 'estrella' que sale de Cuatro». [Consulta: 18 diciembre 2018].

Bibliografia

  • Robinson, Michael. Las cosas de Robin (en castellà). Madrid: El País-Aguilar, 1996. ISBN 84-03-59722-3. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Michael_Robinson&oldid=23349226»