Michel-Ange Slodtz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMichel-Ange Slodtz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 setembre 1705 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort26 octubre 1764 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscultura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Roma (1728–1743)
París Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1725 Modifica el valor a Wikidata –  1764 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentBarroc Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsSébastien Slodtz Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHubert Robert Modifica el valor a Wikidata
Família
PareSébastien Slodtz Modifica el valor a Wikidata
GermansPaul-Ambroise Slodtz Modifica el valor a Wikidata
Premis

René-Michel Slodtz conegut com a Michel-Ange Slodtz, París, 27 de setembre de 1705 - París, 26 d'octubre de  1764 fou un escultor francès. Va desenvolupar la seva obra en l'estil Rococó, tant a Itàlia com a França. Va ser «Menus-Plaisirs» del rei de França.

Dades biogràfiques[modifica]

Germà de Paul Ambroise Slodtz i Sébastien Slodtz, igualment escultors, i considerat com el més dotat dels tres.

Va passar disset anys a Roma, on va rebre l'àlies de «Michel-Ange». Va realitzar nombrosos monuments funeraris i obres religioses influenciat pel Barroc.

A Roma va ser triat per realitzar l'estàtua de Sant Bruno (1744) per a un nínxol de la nau de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. L'estàtua representa la negativa del sant a la mitra del bisbe i el poder que són oferts per un querubí, mentre que la seva mà dreta descansa sobre un crani, que li recordava  la seva mortalitat. La senzillesa dels vestits dels monjos i el cap rapat afegeixen el "gravites" clàssic al drama barroc. També va ser l'escultor de la tomba del marquès Capponi en Sant Giovanni dei Fiorentini. Altres obres seves poden veure's a les esglésies romanes de Sant Luis dels Francesos i Santa María della Scala .

Després del seu retorn a França el 1747, Slodtz, juntament amb els seus germans, Antoine-Sebastien i Paul, va produir moltes obres de decoració a les esglésies de París, i, encara que gran part ha estat destruïda, el seu assoliment més important va ser la tomba de Languet de Gergy a l'església de Saint-Sulpice (inaugurada el 1750) que encara existeix.

Amb el seu germà Sébastien, va treballar en les dècades de 1750-1760 en el cor d'estil Barroc de l'Església de Saint Merri a París.

Slodtz va ser, igual que els seus germans, membre de la Académie Royale de pintura i d'escultura. Molts detalls de la seva vida es conserven per Charles-Nicolas Cochin, en un llibre de memòries i també en una carta a la «Gaseta littéraire», que va ser reproduït per Castilhon en el Necrològica de 1766.

El pare de Slodtz, Sébastien Slodtz (1615-1726), va ser també escultor, nascut a Anvers, es va convertir en alumne de François Girardon i va treballar sobretot als palaus de Versalles i de les Teuleries. Les seves principals obres van ser Aníbal al Jardí de les Teuleries, una estàtua de Sant Ambrosi als Invàlids, i un baix relleu de Sant Lluís enviant missioners a l'Índia.

Obres[modifica]

Entre les obres millors i més conegudes de Michel-Ange Slodtz destaquen:

  • Sant Bruno (1744), estàtua, Roma, basílica de Sant Pere[1]
  • Mausoleu dels arquebisbes Armand de Montmorin i Henri Oswald de la Tour d'Auvergne en la catedral de Sant Maurici de Vienne (Isère), 1740-1747.
  • Tomba de Jean-Joseph Languet de Gergy (1757), París, església de Saint-Sulpice
  • Amb la col·laboració del seu germà Sébastien Slodtz, Gloria daurat envoltat de ángelotes (1758), París, église Saint-Merri
  • Retrat de Ifigenia, bust, terracota, París, museu del Louvre : Saló de 1759 [2]
  • Retrat de Crises, bust, terracota, París, museu del Louvre[3]

Dibuixos[modifica]

El Museu del Louvre i el Museu de les Belles arts de Rennes conserva una important col·lecció de dibuixos de Michel-Ange Slodtz[4]

Alguns exemples de dibuixos en el departament d'arts gràfiques del Louvre:[1][2]

Entre els dibuixos del Louvre es conserva un retrat del pintor Pierre Charles Trémolières[5]

Referències[modifica]

  1. «filiisanctibruni.blogspot.com Imatge de Sant Bru». filiisanctibruni. [Consulta: 25 abril 2016].
  2. «Ifigenia» (en francès). Louvre. [Consulta: 25 abril 2016].
  3. «Crises» (en francès). Louvre. [Consulta: 25 abril 2016].
  4. Obres de Michel-Ange Slodtz a la Base Joconde
  5. Fitxa del retrat del pintor Tremolieres a la Base joconde

Bibliografia[modifica]

  • Souchal, François. Els Slodtz sculpteurs et décorateurs du Roi (1685–1764) (Paris:Boccard) c 1972 The standard modern account, revealing the cultural context.
  • Wittkower, Rudolf. Pelican History of Art, Art and Architecture Italy, 1600-1750. 1980. Penguin Books Ltd, 1993, p. 446. , Rudolf (1993). Wittkower, Rudolf. Pelican History of Art, Art and Architecture Italy, 1600-1750. 1980. Penguin Books Ltd, 1993, p. 446. 

Vegeu també[modifica]