Michel Meslin

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMichel Meslin Creu de Sant Jordi 1984
Nom original Michel Meslin
 President Paris-Sorbonne University

1989 - 1993
Jacques Bompaire - Jean-Pierre Poussou
Dades biogràfiques
Naixement 26 de setembre de 1926
París França
Mort 12 d'abril de 2010(2010-04-12) (als 83 anys)
París França
Alma mater Universitat de la Sorbona
Es coneix per Rector de la Sorbona 1989-1993
Activitat professional
Ocupació Historiador
Ocupador Universitat de París
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Michel Meslin (París, França, 29 de setembre de 1926 - Idem, 12 d'abril de 2010)[1] va ser un historiador i professor universitari especialitzat en la història de les religions i l'antropologia religiosa.

Biografia[modifica]

Malgrat ser professor convidat a nombroses univerisitats europees i americanes (Laval de Québec, de Montréal, de Friburg, de Lausana, de Chicago, de Madrid i de Mèxic), va desenvolupar la major part de la seva carrera a la Universitat de la Sorbona, de la qual va ser rector entre 1989 i 1993. Durant el seu mandat contribuí activament a la creació de la càtedra de català, raó per la qual fou guardonat per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi de 1992. També fundà l'Institut de Recherches pour l’étude des religions (IRER).

Obres[modifica]

  • Les Ariens d'Occident (1967)
  • La Fête des Kalendes de janvier dans l'Empire romain (1970)
  • Le Christianisme dans l'Empire romain (1970)
  • Pour une science des religions, Le Seuil, (1973)
  • L'Homme romain (1978)
  • Histoire de l'Église par elle-même Fayard, 1978, avec Jacques Loew.
  • Le Merveilleux : l'imaginaire et les croyances en Occident, Paris, Bordas, 1984
  • L'Expérience humaine du divin París, Le Cerf, 1988.
  • Les Religions, la médecine, et l'origine de la vie Odile Jacob, 2001, amb Ysé Tardan-Masquelier i Alain Proust.
  • Quand les hommes parlent aux dieux : histoire de la prière dans les civilisations Bayard, 2003
  • La Quête de guérison : médecine et religions face à la souffrance, Bayard, 2006 avec Ysé Tardan-Masquelier.
  • Des mythes fondateurs pour notre humanité, Complexe, 2007
  • L'Homme et le religieux, Honoré Champion, 2010

Referències[modifica]