Michel Onfray

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:00, 15 gen 2016 amb l'última edició de Jpgine (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMichel Onfray
Michel Onfray - Theatre rond point - 2010-05-20.jpg
Retrat de Michel Onfray
Biografia
Naixement1r gener 1959 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Argentan (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Caen . doctorat (–1986) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiSimone Goyard-Fabre Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballPolítica, moral, història de la filosofia, ciència, filosofia política, Filosofia de la religió, filosofia antiga, ètica, estètica i ontologia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsof i assagista Modifica el valor a Wikidata
PeríodeFilosofia contemporània Modifica el valor a Wikidata
MovimentAteisme, hedonisme, materialisme, Existencialisme ateu i Filosofia continental Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webmichelonfray.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1929542 Facebook: michelonfray Twitter: MichelOnfrayTv Youtube: UCnvygkFyEyIXZlG7tjCfMpw iTunes: 208850762 Musicbrainz: ed604142-dad3-4725-9b14-8e3e42af2c2c Modifica el valor a Wikidata

Michel Onfray (1 de gener del 1959 a Chambois,[1] França) és doctor en filosofia i filòsof, va exercir de professor d'aquesta matèria en un centre d'ensenyament secundari de Caen del 1983 fins al 2002, que crea la Universitat Popular de Caen. En dels seminaris que imparteix a la Universitat Popular de Caen però també des en els seus assaigs, Michel Onfray defensa una ètica hedonista ('La sculpture de soi', 1993), una eròtica solar ('Teoría del cuerpo enamorado: por una erótica solar', 2000), una política llibertària ('Politique du rebelle', 1997), una epistemologia tecnòfila ('Féeries anatomiques', 2004), una estètica cínica ('Archéologie du présent', 2003) i una historiografia ('Contre-histoire de la philosophie') i pedagogia ('Antimanual de filosofía', 2001) alternatives, tot partint de l’ontologia d’un ateisme postmodern ('Tractat d'ateologia', 2005).[2]

Autor d'una cinquantena de llibres, en els quals formula un projecte hedonista ètic. Els seus textos proposen una teoria i una defensa de l'hedonisme, dels sentits, de l’autonomia del pensament (la cultura de l’art) i de la vida (coneixement d’hom mateix i dels altres) que invita a la recuperació del filòsof artista, en la ratlla dels pensadors grecs, i la descristianització de l'epistemologia occidental.

El filòsof francès reclama una visió positiva de l'existència i convoca les pulsions més entusiastes: els plaers són la base del nostre pas pel món. Onfray els considera positivament, sempre que no tinguin com a efecte un malestar de dimensions superiors al plaer convocat.[3]

Ha publicat, entre altres, La razón del Gourmet: filosofía del gusto (1995); Cinismos: retrato de los filósofos llamados perros (1990), formulació d'una ètica moderna atea; Teoría del cuerpo enamorado: por una erótica solar (2000), una defensa de l'amor llibertari, i Antimanual de filosofía (2001), que repassa els seus anys com a professor de filosofia.

El seu Tractat d'ateologia (2005) és el succés més destacat de la seva carrera com a escriptor i va constituir una forta polèmica en alguns mitjans. Amb més de dos-cents mil exemplars venuts a França, ha generat un polèmic debat en els cercles intel·lectuals francesos.Per a l’autor, es tractava de denunciar l’alienació que representa la religió i tots els seus dogmes (també els de caràcter polític i religió, font del dolor). Onfray, en canvi, defensa que l’home es constitueixi en el centre de la seva pròpia existència. Va tenir també un succés considerable el seu llibre La força d’existir. En la línia de la cèlebre demanda de Spinoza: «De què és capaç el cos?», Onfray s’endinsa en l’hedonisme des de la perspectiva de l’avui: com pensar com a artista? Com situar l’ètica en l’àmbit estètic? Quin lloc per a Dionís en la cultura dominada per Apol·lo? Són possibles noves comunitats?

És un dels pensadors més prolífic, mediàtic i conegut de l'actualitat. La sèrie Contrahistòria de la filosofia (Edicions de 1984, en 5 volums) i els monogràfics dedicats, entre altres, a Sigmund Freud, Friedrich Nietzsche, Immanuel Kant i Pierre Bourdieu. A la col·lecció «Assaig» d'Edicions de 1984 trobem gairebé totes les obres de Michel Onfray en català.

Referències

  1. Nat a Chambois (Orne), segons Le Robert des noms propres, p. 1669 i un article de l'autor mateix http://upa.michelonfray.fr/actualites/je-quitte-argentan-lintegrale-de-larticle-paru-dans-le-journal-de-lorne-du-jeudi-14-novembre-2013/
  2. «Michel Onfray» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). web. Kosmopolis 2006 (CCCB via OTRS). [Consulta: 5 novembre 2015].
  3. Lambies, Josep; Jordi Nopca «Així són les superestrelles del pensament del segle XXI». Diari Ara, 09-01-2011, pàg. 50 [Consulta: 17 febrer 2011].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michel Onfray