Michel Petrucciani

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMichel Petrucciani
Biografia
Naixement 28 de desembre de 1962 Orange, França
Aurenja
Mort 5 de gener, 1999
Nova York, USA
Nova York
Lloc d'enterrament Cementiri del Père-Lachaise, 11
Activitat
Ocupació Pianista i compositor
Activitat 1975 –
Gènere Jazz
Instrument Piano
Discogràfica Concord
Artistes relacionats Charles Lloyd, Wynton Shorter
Família
Pare Tony Petrucciani
Germans Louis Petrucciani i Philippe Petrucciani
Premis

Escut d'armes Michel Petrucciani

IMDB: nm0997737 Allocine: 35372
Musicbrainz: 2b75141c-05e9-42eb-ae63-6695d86cdc19 Songkick: 119803 Discogs: 44122 Allmusic: mn0000890236
Modifica les dades a Wikidata

Michel Petrucciani (Orange, Provença-Alps-Costa Blava, 28 de desembre de 1962 - Nova York, EUA, 5 de gener, 1999) fou un músic francès.

Afligit des de la infància d'una greu malaltia òssia que parà el seu creixement físic, de molt jove s'interessà, concretament pel jazz, i cursà estudis de piano i composició i començà actuar amb un grup familiar. El 1977, amb només quinze any d'edat, tocà al costat de Kenny Clarke, i en el Festival de Cliouscat l'any següent va atraure l'atenció de Clark Terry. Immediatament iniciaria una extraordinària carrera, primer per Europa i després als Estats Units, on s'instal·là des de 1982.

Allà assolí ràpidament un gran prestigi i en poc temps arribà a ser considerat un pianista genial, fins al punt que el veterà Charles Lloyd, un saxofonista de gran talent, l'incorporà al seu grup, del que seria la gran revelació. A mitjans dels anys 1980 formà un duet amb el saxo alt Lee Konitz i fou contractat per la companyia discogràfica Concord.

Petrucciani havia aconseguit el que semblava impossible: el triomf d'un europeu en el jazz estatunidenc: els seus enregistraments es multiplicaren i expandiren l'èxit de peces com Power of three, amb el saxofonista Wynton Shorter, o el seu esplèndid homenatge en solitari a Duke Ellington, Promenade with Duke. Així mateix col·laborà amb el guitarrista Jim Hall i el bateria Tony Williams. En els últims anys va publicar els àlbums Au Théâtre des Champs Elysses i Solo live.

Ací, la seva carrera es va veure interrompuda per una greu afecció pulmonar, quan estava en ple apogeu i figurava decididament en l'elit del Jazz.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michel Petrucciani Modifica l'enllaç a Wikidata