Michel del Castillo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMichel del Castillo
Biografia
Naixement Miguel Janicot del Castillo
3 d'agost de 1933 (1933-08-03) (86 anys)
Madrid
Nacionalitat França
Religió agnosticisme
Formació professional Asil Duran (Barcelona)
Col·legi dels Jesuïtes d'Úbeda
Educació La Sorbona
Es coneix per Tanguy (novel·la, 1957)
Activitat
Ocupació Escriptor
Període d'activitat 1957-avui
Obra
Altres
Títol Psicòleg
Pares Michel Janicot
Cándida Isabel del Castillo
Premis

Lloc web www.micheldelcastillo.com
IMDB: nm0215491
Modifica les dades a Wikidata

Michel del Castillo (nascut a Madrid el 2 d'agost del 1933) és un escriptor franco-castellà que escriu en francès.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer a Madrid el 1933 com fill d'un ric terratinent francès, Michel Janicot i d'una noble espanyola Cándida Isabel del Castillo simpatitzava amb el Front Popular i el moviment republicà. El 1935 son pare va abandonar la família i tornar a França. Tot i la seva militància republicana, Isabel del Castillo va ser empresonat pels republicans entre 1936-1937, per haver qüestionat la sort dels presoners polítics. Va ser presentatriu de la ràdio de la Confederació Nacional del Treball (CNT)[2] i condemnada a mort pels franquistes.

Mare i fill van reeixir a fugir cap a França abans l'arribada de les tropes rebels de l'Exèrcit Nacional. A l'inici, el pare va ajudar-les financerament però en començar la Segona Guerra Mundial van denunciar-los i van ser internats al camp de Riucròs, prop de la ciutat de Mende.[3] Després d'un intent de fugida, Michel va ser enviat al camp de Mauthausen-Gusen a Alemanya al qual va sobreviure.

Alliberat el 1945 per les tropes russes, la Creu Roja el va conduir fins a la frontera espanyola a San Sebastià, des d’on va intentar trobar els seus parents a Barcelona.[4] Com a suposat orfe, fill de «roja» va ser internat a l'Asil Duran, un reformatori del qual va fugir el 1949. Va passar un temps a un col·legi de Jesuïtes a Úbeda on va aprendre llatí i grec i descobrir la lliteratura gràcies al pare Mariano Prados (que apareix com a Pardo a la seva novel·la Tanguy). Després va sobreviure amb feines malpagades a les fàbriques de ciment de Catalunya, va escriure diverses vegades a son pare, sense mai rebre qualsevol resposta. Va ensenyar francès a Osca, començar a Saragossa un estudi no acabat per causa de malaltia i tornar cap a França el 1953, però el seu pare va repudiar-lo. Per sort, va ser acollit pel seu oncle Stéphane del Castillo i la seva esposa, d'origen alemany, Rita. Des del 1955 va estudiar ciències polítiques i psicologia a La Sorbona.[3] Va graduar-se el 1957 i al mateix any va sortir Tanguy, el seu debut literari, una obra força autobiogràfica. En comparar les seves experiències als camps de concentració alemanys amb l'Asil Duran a Barcelona, va condemnar severament l'hipocrisia ignominiosa dels germans de Sant Pere ad vincula:

« […Els alemanys] es mantenien fidels a un sistema matant presoners. Eren monstres fets d’una peça. Mentre que els germans combregaven cada matí. »
— Michel del Castillo, Tanguy[4]

És membre honorari de la junta de l'equivalent francès de l'associació Dret a Morir Dignament. El 12 d'abril del 1997 va ser elegit membre de la Reial acadèmia de llengua i de literatura franceses de Bèlgica, com a successor de Georges Duby (1919-1996).[5]

Obres destacades[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • del Castillo, Isabel. El Incendio. Ideas y Recuerdos (pdf) (en castellà). Volum 14 de Biblioteca de cultura social. Buenos Aires: Ed. Americalee, 1954, p. 159.  Memòries de la seva estada al camp de concentració francès de Riucròs (1939-1942), prop de la ciutat de Mende.
  • del Carmen Molino Romero, María. «Michel del Castillo: un bilinguisme conceptuel». A: Ignacio Iñarrea Las Heras & María Jesús Salinero Cascante. El texto como encrucijada : estudios franceses y francófonos (pdf) (en francès). vol.1, p. 559-570. ISBN 84-95301-85-7. 

Referències[modifica]

  1. «Michel del Castillo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «L'emigraciô republicana i antifranquista respons a la crida dels guerillers de Llevant i Aragô» (pdf). Lluita, Organ del Parti Socialista Unificat de Catalunya, 21 juliol 1948 (1948-07-21), pàg. 2.
  3. 3,0 3,1 Mertens, Pierre. Réception de Michel del Castillo (pdf) (en francès). Brussel·les: Reial acadèmia de llengua i de literatura franceses de Bèlgica, 24 de gener del 1998, p. 18. 
  4. 4,0 4,1 Sánchez-Valverde, Carlos «L'Asil Duran: l'exemple del que no ha de ser» (pdf). Full informatiu del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, febrer 2006, pàg. 35-37.
  5. «Michel del Castillo». Fitxa biogràfica al web de la Reial acadèmia de llengua i de literatura franceses de Bèlgica, 2014 [Consulta: de gener del 2015].
  6. traduït per Ramon Lladó, Andorra, Ed. Límits, 1997, 255 pàgines, ISBN 9789992056004