Michele de Franchis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMichele de Franchis
De Franchis Michele.jpg
modifica
Biografia
Naixement6 abril 1875 modifica
Palerm (Sicília) modifica
Mort19 febrer 1946 modifica (70 anys)
Palerm (Sicília) modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Palerm modifica
Activitat
Tesi doctoralSulla curva luogo dei contatti di ordine k delle curve d'un fascio colle curve di un sistema lineare ∞k  (1896 modifica)
OcupacióMatemàtic, professor d'universitat i escriptor de no-ficció modifica
OcupadorUniversitat de Palerm
Universitat de Càller
Universitat de Pàdua
Universitat de Parma modifica
ProfessorsGiovanni Guccia modifica
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralGiuseppe Bartolozzi modifica
Família
ParesGirolamo de Franchis i Matilde Viola
Premis

Michele de Franchis (Palerm, 6 d'abril de 1875 modifica Palerm, 19 de febrer de 1946 modifica) va ser un matemàtic italià.

Vida i obra[modifica]

De Franchis va estudiar a la universitat de Palerm, en la qual va ser deixeble de Giovanni Guccia i de Francesco Gerbaldi. Es va graduar el 1896 i va publicar els seus primers articles basats en la seva tesi doctoral. Va romandre com assistent en aquesta universitat fins al curs 1905-1906 en que va obtenir una plaça de professor extraordinari a la universitat de Càller (Sardenya). Entre 1906 i 1908 va ser professor de la universitat de Parma i entre 1908 i 1914 de la de Catània. El 1914 va retornar a la universitat de la seva vila natal, Palerm, en la que va romandre la resta de la seva vida.[1]

La seva especialitat va ser la geometria analítica, tot i que mentre era a Palerm també va donar classes de probabilitat i de matemàtiques financeres.[2]

De Franchis és recordat principalment pel teorema que porta el seu nom[3] i pels seus treballs en col·laboració amb Giuseppe Bagnera, amb els que van aconseguir una classificació quasi completa de les superfícies hiperel·líptiques,[4] treball pel qual van aconseguir el premi Bordin de 1909.[5]

Durant la seva estança a Palerm, va ser el impulsor i líder del Circolo Matematico di Palermo, institució fundada pel seu mestre, Guccia, i que havia assolit un prestigi internacional important. Tot i hagi, va haver de lluitar contra les rivalitats nacionals sorgides de la Primera Guerra Mundial i el nacionalisme exacerbat del govern feixista italià, no poden evitar en clar declivi de la institució.[6]

[7] [8]

Referències[modifica]

  1. Marchisotto; Smith, 2007, p. 77.
  2. Brigaglia, 1988, p. Dizionario Biografico.
  3. Howard; Sommese, 1983, p. 429 i ss.
  4. Demleitner, 2017, p. 1-20.
  5. Brigaglia, 2016, p. 113.
  6. Brigaglia, 2002, p. 196.
  7. autor, any, p. x.
  8. , pàgina .

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Michele de Franchis» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Brigaglia, Aldo. «DE FRANCHIS, Michele». Dizionario Biografico degli Italiani, 1988. [Consulta: 21 octubre 2019]. (italià)
  • «Michele De Franchis». MATEpristem - Università Bocconi. [Consulta: 22 octubre 2019]. (italià)