Michalli da Ruodo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Michele de Rodes)
Infotaula de personaMichalli da Ruodo
Biografia
Naixement1385 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Galera veneciana de la ruta de Flandes segons un dibuix del manuscrit de Michalli da Ruodo. La figura mostra el timó de roda i un dels dos timons laterals, anomenats llatins o de caixa.

Michele de Rodes (Michalli da Ruodo en venecià; Michael of Rhodes en anglès; Michele da Rodi en italià) (Rodes abans de 1385- Venècia 1445), fou un grec de Rodes enrolat primer com a remer a l'armada veneciana i que després va assolir el grau d'almirall un cop naturalitzat a Venècia.[1]

Vida[modifica]

L'any 1401 es va enrolà com a remer amb sou (bonaboia)[2][3] en una galera veneciana. Provinent de l'illa de Rodes devia tenir setze anys o més. Durant una quarantena d'anys va fer una munió de viatges per mar, en naus de guerra i mercants, en diversos oficis i graus de responsabilitat. Des de mariner amb poca formació esdevingué una persona amb coneixements matemàtics i de totes les disciplines de la navegació.

Resum cronològic[modifica]

A partir del seu manuscrit la seva vida pot resumir-se en diverses etapes segons s'indica a continuació.

  • 1401-1406. Remer voluntari a sou (“homo da remo”)[4]
  • 1407-1413. Nauxer (“nochiero”)
  • 1414-1420. Intendent de vaixell (“paron”).
    • El càrrec de “paron” (que caldria traduir per “patró”) no té una equivalència clara en les galeres catalanes. A Venècia era el responsable del buc, l'eixàrcia i de tots els elements necessaris par a navegar (incloent la beguda i l'alimentació).[5]
  • 1421-1434. Còmit (“comito”)
  • 1435-1443. Conseller i almirall (“ Homo de Conseio “ i “armiraio”)
  • 1444-1445. Al final de la seva vida va copiar el manuscrit i va modificar el testament.

Obra manuscrita de construcció naval i altres temes[modifica]

L' autor va resumir la seva experiència en diversos temes navals en un manuscrit que va romandre inèdit (i pràcticament desconegut) durant segles.

Manuscrit de Florència[modifica]

La primera publicació parcial (transcripció en venecià i traducció al francès) fou a càrrec d'Augustine Jal, l'any 1840. Aquest es basà en una còpia d'un altre manuscrit de la Biblioteca Magliabecchiana de Florència i titulà l'obra “Fabbrica di galere”.[6][7]

Índex de la “Fabbrica di galere”[modifica]

Unitats de longitud venecianes

Les dimensions dels vaixells i l'eixàrcia indicades per Michalli da Ruodo corresponen a les emprades per les drassanes venecianes de l'època.

1 passo = 5 piedi = 1,7387 m

1 piede = 12 oncie = 0,3477 m

1 oncia = 12 linee

  • Construcció d'una galera de la ruta de Flandes (23 passes 3,5 peus = 41,04 m)[8]
  • Construcció d'una galera de la ruta de Romania (23 passes 3 peus)
  • Construcció d'una galera subtil
  • Construcció d'una nau llatina

Manuscrit de Venècia[modifica]

A la Biblioteca Nazionale Marciana de Venècia hi ha un manuscrit (Ms. It., cl.IV, 170 =5379) que és una còpia parcial de l'obra original de Michalli da Ruodo escrita per ell mateix entre els anys 1443 i 1445. Aquesta còpia és coneguda amb el títol de “Raxion de' Marineri” i fou publicada per Annalisa Conterio l'any 1991. Originalment fou atribuïda a Pietro di Versi que, de fet, es va limitat a rascar el nom de Michalli da Ruodo i escriure el seu nom adjudicant-se l'autoria.[9][10][11][12]

Manuscrit de Federico Patetta[modifica]

El manuscrit original fou propietat de Federico Patetta (jurista, historiador, filòleg i acadèmic italià; 1867-1945) que mai no va divulgar el contingut del manuscrit. L'any 1966 el manuscrit fou subhastat a Sotheby's i fou adquirit per un comprador anònim sense que els estudiosos interessats poguessin consultar-lo. L'any 2000 fou novament subhastat i el nou propietari va facilitar el seu estudi i la divulgació dels seus continguts.

Una acció conjunta entre el Dibner Institute for the History of Science and Technology (Cambridge, Massachusetts), el National Endowment for the Humanities i la National Science Foundation va permetre un estudi acurat de l'obra, la seva publicació en tres volums i una web resum del manuscrit, els seus continguts i una avaluació de la importància de l'obra de Michallis da Ruodo.[13]

Tres volums publicats[modifica]

  • Facsímil.[14]
  • Transcripció i traducció.[15]
  • Estudis sobre l'obra.[16]

Continguts del manuscrit original[modifica]

  • Viatges, càrrecs de Michalli, vaixells emprats i persones superiors en cada viatge
  • Matemàtiques
    • Àlgebra, radicals, fraccions i problemes comercials. Amb exemples i solucions.
  • Construcció naval. Més que un veritable tractat de construcció naval el manuscrit dona detalls sobre galeres i naus: dimensions i eixàrcia.
    • Galera de la ruta de Flandes
    • Galera de la ruta de Romania
    • Galera subtil
    • Nau llatina (amb arbre mestre i arbre de mitjana amb dues veles llatines)
    • Nau quadra o coca (amb vela quadra a l'arbre mestre i vela llatina a l'arbre de mitjana)
  • Navegació.
    • Portolans (en el sentit de rutes, derroters). Distancies i rumbs entre ports mediterranis i atlàntics
    • Accidents geogràfics i punts de referència
    • ”Raxon de marteloio” (Tauleta de marteloio).[17]
  • Mesura del temps. Calendaris, astrologia, santoral i festes religioses

Referències[modifica]

  1. ↑ Michael (of Rhodes); Michalli da Ruodo; Franco Rossi Studies. MIT Press, 2009. ISBN 978-0-262-12308-2. 
  2. ↑ Rivista marittima. Ministerio della marina., 1891, p. 376–. 
  3. ↑ Memorial histórico español: colección de documentos, opúsculos y antigüedades, que publica la Real Academia de la Historia, 1853, p. 497–. 
  4. ↑ Luigi Napoleone Cittadella. Notizie relative a Ferrara per la maggior parte inedite. D. Taddei, 1864, p. 272–. 
  5. ↑ Francesco Liparulo. L'arrivo della galea veneziana a Costantinopoli. Aletti Editore, 3 febrer 2019, p. 18–. ISBN 978-88-591-5266-8. 
  6. ↑ Archéologie navale par A. Jal. A. Bertrand, 1840, p. 3–. 
  7. ↑ Pierre Claude François Daunou; Pierre Antoine Lebrun; Charles Giraud Journal des savants. Éditions Klincksieck, 1848, p. 400–. 
  8. ↑ Frederic Chapin Lane. Venetian Ships and Shipbuilders of the Renaissance. JHU Press, setembre 1992, p. 245–. ISBN 978-0-8018-4514-7. 
  9. ↑ Pietro Di Versi; Annalisa Conterio Raxion de' marineri: taccuino nautico del XV secolo. Comitato per la Pubblicazione delle Fonti Relative alla Storia di Venezia, 1991. 
  10. ↑ Cultures of Empire: Rethinking Venetian Rule, 1400–1700: Essays in Honour of Benjamin Arbel. BRILL, 27 juliol 2020, p. 274–. ISBN 978-90-04-42887-4. 
  11. ↑ Ornella Pittarello. Algune raxion per marineri: un manuale veneziano del secolo XV per gente di mare. Il poligrafo, 2006. ISBN 978-88-7115-454-1. 
  12. ↑ Giuseppe De Luca; Gaetano Sabatini Growing in the Shadow of an Empire: How Spanish Colonialism Affected Economic Development in Europe and in the World (XVIth-XVIIIth Cc.). FrancoAngeli, 2012, p. 104–. ISBN 978-88-568-4862-5. 
  13. ↑ Web sobre l'obra de Michellis da Ruodo
  14. ↑ Michael (of Rhodes). The Book of Michael of Rhodes: Facsimile. MIT Press, 2009. 
  15. ↑ Michael (of Rhodes). Transcription and translation. MIT Press, 2009. ISBN 978-0-262-19590-4. 
  16. ↑ Michael (of Rhodes). The Book of Michael of Rhodes: Studies. MIT Press, 2009. 
  17. ↑ Michael of Rhodes.Navigation: Toolkit Introduction.

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Michalli_da_Ruodo&oldid=30998692»