Micheline Ostermeyer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMicheline Ostermeyer
Micheline Ostermeyer 1950.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 desembre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Rang-du-Fliers (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 octubre 2001 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Bois-Guillaume (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Alçada179 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, atleta, jugadora de bàsquet Modifica el valor a Wikidata
Activitat1946 Modifica el valor a Wikidata –  1951 Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaFrança Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme
basquetbol Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivallançament de disc
salt d'alçada
llançament de pes Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1948Jocs Olímpics d'Estiu de 1948 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 0696259a-e691-49b0-936a-8349ebd44f8a World Athletics: 186992 Olympic.org: micheline-ostermeyer Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Jocs Olímpics
Atletisme
Or Londres 1948 Llançament de disc
Or Londres 1948 Llançament de pes
Bronze Londres 1948 Salt d'alçada
Campionat d'Europa d'Atletisme
Plata Oslo 1946 Llançament de pes
Bronze Brussel·les 1950 80 m tanques
Bronze Brussel·les 1950 Llançament de pes

Micheline Ostermeyer (Rang-du-Fliers, Pas de Calais, 23 de desembre de 1922 - Bois-Guillaume, Sena Marítim, 17 d'octubre de 2001) fou una atleta i pianista[1] francesa que aconseguí destacar en totes dues activitats. Malgrat que la música fou la seva veritable vocació, fou una atleta campiona olímpica i rècord mundial amb una versatilitat difícilment igualable.

Biografia[modifica]

Micheline Ostermeyer va nàixer a una família amb forts antecedent artístics amb personatges com l'escriptor Victor Hugo o el compositor Lucien Paroche. De jove a anar a viure amb la seva família a Tunísia. Allí va començar a tocar el piano als quatre anys i als dotze feu el seu primer recital. Davant les seves qualitats, tornà a França per a estudiar al Conservatoire de Paris, però hagué de fugir novament durant la II Guerra Mundial.

En acabar el conflicte tornaren definitivament a la seva terra natal. Ostermeter compatibilitzà per uns anys la seva vida musical i esportiva. El 1948 va graduar-se amb premi extraordinari al Conservatoire. Tres anys després, en retirar-se de l'esport, va continuar amb èxit internacional la seva carrera com a pianista.

Trajectòria esportiva[modifica]

Ostermeyer va començar practicant el basquetbol en la seva adolescència, on fou campiona d'Àfrica del Nord i del Líban. Fou després quan es passà definitivament a l'atletisme.

Ja el 1942 es proclamà campiona de Tunísia de llançament de pes. El 1945, després de tornar a França, començà a guanyar títols francesos prou diferents. Destacà ràpidament en el salt d'alçada i el llançament de pes, guanyant tres campionats nacionals consecutius de cadascun. El 1947 participà en el Campionat del Món Universitari de París, guanyant la medalla d'or precisament en aquestes dues proves, mentre que un any abans havia estat bronze en pes al Campionat d'Europa absolut. Tot i que en aquestes dues proves aconseguí els seus majors èxits, Ostermeyer fou campiona de França també en altres proves com els 60 m llisos, els 80 m tanques, llançament de disc i pentatló. De la mateixa manera, va batre diversos cops els rècords nacionals en aquestes tres darreres proves, a banda d'en les seves especialitats: el salt d'alçada i el llançament de pes.

Als Jocs de Londres 1948 competí en tres proves: llançament de disc, pes i salt d'alçada. A la jornada inicial, va participar en la prova de disc. Malgrat tindre tan sols una experiència d'un mes en la prova, guanyà una sorprenent medalla d'or amb un llançament de 41,92 metres en el darrer intent i amb el rècord nacional inclòs. A la de pes, en canvi, si era una de les favorites. No va decebre en penjant-se la seva segona medalla d'or amb un rècord olímpic (13,75 metres) en el primer llançament. La seva brillant actuació fou coronada amb una altra medalla, en aquesta ocasió de bronze, en el salt d'alçada amb 1,61 metres. Tan sols la mítica actuació de Fanny Blankers va eclipsar el paper d'Ostermeyer.

La seva darrera gran competició foren els Campionats d'Europa de 1950. Allí va obtindre dues medalles més de bronze (en 80 m tanques i llançament de pes) abans de retirar-se de l'esport l'any següent.

Referències[modifica]

  1. 88 notes pour piano solo, Jean-Pierre Thiollet, Neva Ed., 2015, p. 90. ISBN 978 2 3505 5192 0

Enllaços externs[modifica]