Michelle Bachelet
.jpg)
.svg)
Verónica Michelle Bachelet Jeria /βeˈɾonika miˈʃɛl baʃˈle ˈçeɾja/ (Santiago de Xile, 29 de setembre de 1951), metgessa (cirurgiana i pediatra) i política, fou presidenta de Xile entre el 2006 i el 2010 i també entre el 2014 i el 2018. Membre del Partit Socialista de Xile, va actuar com a Ministra de Salut del govern de Ricardo Lagos entre 2000 i 2002. Posteriorment passà a ocupar el càrrec de Ministra de Defensa, la primera dona a fer-ho de tota l'Amèrica Llatina.[1]
El 15 de gener del 2006 va guanyar la segona volta de les eleccions presidencials xilenes contra el candidat Sebastián Piñera Echenique, cosa que la convertí en la primera presidenta del país, càrrec que assumí l'11 de març del mateix any tot succeint-hi Ricardo Lagos. Durant la seva presidència negà honors oficials en morir l'exdictador Augusto Pinochet, el desembre del 2006. S'enfrontà a les protestes estudiantils i contra les reformes del sistema de transport (2006 i 2007). En política internacional, mantingué una disputa fronterera amb el Perú i restablí les relacions amb Cuba (2009), i en l'àmbit regional procurà mantenir un equilibri entre els governs bolivarians i els de dreta. Al final del seu mandat hagué d'enfrontar-se a les conseqüències de la crisi financera global i a catàstrofes naturals. Tot i les dures crítiques rebé un alt grau d'aprovació ciutadana. Ocupà el càrrec fins al març de 2010 quan, privada constitucionalment de concórrer a un segon mandat fou substituïda per Sebastián Piñera Echenique.[1]
El desembre del 2013 guanyà per segon cop les eleccions presidencials. Durant aquest mandat dugué a terme una reforma de l'educació molt contestada per sectors de dreta, despenalitzà parcialment l'avortament i reprengué la persecució dels responsables dels crims de la dictadura. Creà també dues grans reserves marines, una al voltant de l'illa de Pasqua i l'altra al llarg del litoral xilè. El març del 2018 fou succeïda a la presidència novament per Piñera.[1]
Entre l'agost de 2018 i 2022 fou l'Alta Comissariada de les Nacions Unides per als Drets Humans.[2]
Parla anglès, alemany, francès, castellà i portuguès. El 17 de maig de 2010 fou investida Doctora honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Michelle Bachelet Jería | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juliol 2021].
- ↑ «After China trip criticism, UN rights chief to not seek 2nd term» (en anglès). [Consulta: 10 setembre 2022].
- ↑ «La Pompeu Fabra atorga el doctorat honoris causa a Michelle Bachelet». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 17 maig 2010].
Enllaços externs[modifica]
- www.prensapresidencia.cl (castellà)
- Persones vives
- Pediatres
- Collar de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Gran Creu de Cavaller amb Cordó de l'orde al Mèrit de la República Italiana
- Doctors honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra
- Alumnes de la Universitat de Leipzig
- Alumnes de la Universitat Humboldt de Berlín
- Alumnes de la Universitat de Xile
- Gran Creu de l'orde del Lleó Neerlandès
- Gran Creu de la Legió d'Honor
- 100 dones de la BBC
- Presidents de Xile
- Ministres de Defensa
- Doctors honoris causa per la Katholieke Universiteit Leuven
- Doctors honoris causa per la Universitat de Colúmbia
- Metges americans
- Científics de Santiago de Xile
- Doctors honoris causa per la Universitat de Córdoba (Argentina)
- Naixements del 1951