Microestat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Micronació.

Un microestat és un estat sobirà amb poca població o amb un territori (superfície terrestre o marítima) molt reduït, o totes dues coses alhora.[1]

Els microestats tenen una important influència relativa a l'Assemblea General de les Nacions Unides, on cada estat té un vot.

Alguns exemples propers són: la Ciutat del Vaticà, Mònaco, San Marino, Liechtenstein, Andorra, Malta, o Luxemburg.

No s'han de confondre els microestats amb les micronacions, que no són reconegudes com a estats sobirans. Els territoris, tot i amb sobirania plena, com les Illes Anglonormandes, no es consideren microestats.

El microestat sobirà més petit és la Ciutat del Vaticà, que el 2003 tenia 911 ciutadans i una superfície de només 0,44 quilòmetres quadrats. En realitat només ocupa un barri antic amb alguns edificis i parcs al centre de Roma (Itàlia). Potser és el país més inusual amb govern propi, exèrcit, missions diplomàtiques, però sense població nativa permanent (la ciutadania només es concedeix a les persones que treballen al Vaticà i a les seves missions a l'estranger).[2] A Roma, Itàlia, l'Orde Sobirà i Militar de Malta —que no ha de confondre's amb Malta, un microestat insular del Mediterrani— és una entitat efectiva no territorial sobirana que podria ser també considerat un microestat: la seva sobirania és reconeguda per 105 estats, 100 dels quals participen en relacions diplomàtiques, però, a diferència de la Ciutat del Vaticà, no té cap base territorial substancial. Ni el Vaticà ni l'Orde Sobirà i Militar de Malta són membres de les Nacions Unides, si bé tots dos hi tenen estatus d'observador permanent, el primer com a "estat no membre", amb el nom atípic de Santa Seu, i el segon, com a "altra entitat".

Molts dels estats classificats entre els 30 més petits del món, tenen algunes característiques comunes. La majoria són microestats europeus o les petites illes del Carib, el Pacífic Sud i l’oceà Índic (la majoria de les antigues colònies d’ultramar van guanyar la seva independència a la segona meitat del segle XX). [...] Cal tenir en compte que hi ha territoris dependents i oficialment no reconeguts com a estats, com Puerto Rico que és una part dels EUA, o Bermudes que és el territori britànic d'ultramar.[3]

Els 30 països més petits[modifica]

Per superfície total (superfície terrestre i hídrica)

estat/país superfície km2 continent països fronterers per terra/àrea
1 Ciutat del Vaticà 0,44 Europa Itàlia
2 Mònaco 2,02 Europa França
3 Nauru 21 Austràlia Oceà Pacífic. Al sud de les illes Marshall
4 Tuvalu 26 Austràlia Oceà pacífic. Al sud de Kiribati i al nord de Fiji
5 San Marino 61 Europa Itàlia
6 Liechtenstein 160 Europa Àustria-Suïssa
7 Illes Marshall 181 Austràlia Oceà Pacífic. Al nord-est d'Austràlia
8 Saint Kitts i Nevis 269 Amèrica del Nord Mar Carib. A l'est de Puerto Rico
9 Maldives 300 Àsia Oceà Índic, al sud-oest de l'Índia
10 Malta 316 Europa Mar Mediterrani. Al sud de Sicília
11 Grenada 344 Amèrica del Nord Petites Antilles
12 Grenadines 389 Amèrica del Nord Petites Antilles. Mar Carib
13 Barbados 430 Amèrica del Nord Oceà Atlàntic, a l'est de Saint Vincent i les Grenadines
14 Antigua i Barbuda 442 Amèrica del Nord Petites Antilles. Oceà Atlàntic
15 Seychelles 455 Àfrica Arxipèlag a l'oeà Índic
16 Palau 460 Austràlia Micronèsia. Oceà Pacífic. A l'est de les Filipines
17 Andorra 468 Europa França-Espanya
18 Saint Lucia 616 Amèrica del Nord Petites Antilles. Mar Carib. Oceà Atlàntic
19 Micronèsia 702 Austràlia Oceania. A l'est de les Filipines i al sud-est d'Indonèsia
20 Singapur 719,1 Àsia Sud-est asiàtic. Península de Malacca
21 Tonga 747 Austràlia Polinèsia. Oceà Pacífic. Al sud-est de Fiji
22 Dominica 751 Amèrica del Nord Petites Antilles. Mar Carib. Oceà Atlàntic
23 Bahrain 780 Àsia Arxipèlag. Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia
24 Kiribati 811 Austràlia Oceà Pacífic, al sud de les Illes Marshall
25 Sao Tomé i Príncipe 1.001 Àfrica Golf de Guinea. Oceà Atlàntic
26 Maurici 2.040 Àfrica Oceà Índic a l'est de Madagascar
27 Comores 2.235 Àfrica Canal de Moçambic. Oceà Índic, al nord de Madagascar
28 Luxemburg 2.586 Europa Bèlgica-França-Alemanya
29 Samoa 2.842 Austràlia Arxipèlag de Samoa. Oceà Pacífic (Polinèsia)
30 Cap Verd 4.033 Àfrica Arxipèlag de l'Atlàntic. Costa occidental d'Àfrica

Referències[modifica]

  1. «Microstati - Nuovi Dizionari Online Simone - Dizionario dell'Unione Europea Indice M». [Consulta: 10 juliol 2018].
  2. «Top 100 països més petits per àrea» (en anglès). Countries of the world, 2021. [Consulta: 17 setembre 2021].
  3. «The smallest countries in the world» (en anglès). Countries of the world, 2021. [Consulta: 17 setembre 2021].

Bibliografia[modifica]

Anne-Marie Brady. Small States and the Changing Global Order: New Zealand Faces the Future (en anglès). 6. The World of Small Staes. 1a. Springer, 2019, p. 395. ISBN 3030188035, 9783030188030. 

Enllaços externs[modifica]

Institute of Small and Micro States