Miercurea Nirajului

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaMiercurea Nirajului
Miercurea Nirajului (ro)
Nyárádszereda (hu) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 46° 32′ N, 24° 48′ E / 46.53°N,24.8°E / 46.53; 24.8
EstatRomania
JudețProvíncia de Mureș Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalMiercurea Nirajului (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població5.414 (2021) Modifica el valor a Wikidata (96,89 hab./km²)
Geografia
Superfície55,88 km² Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Mayor of Miercurea Nirajului (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataSándor Toth (en) Tradueix (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal547410 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Lloc webmiercureanirajului.ro Modifica el valor a Wikidata


Miercurea Nirajului (en hongarès: Nyárádszereda [ˈƝaːraːt.sɛrɛdɒ]) és una ciutat del comtat de Mureș (Romania). Es troba a la terra de Székely, una regió etno-cultural a l'est de Transsilvània.

Els pobles següents són administrats per la ciutat: [1]

  • Beu / Székelybő
  • Dumitreștii / Demeterfalva
  • Laureni / Kisszentlőrinc
  • Moșuni / Székelymoson
  • Șardu Nirajului / Székelysárd
  • Tâmpa / Székelytompa
  • Veța / Vece

La ciutat és el lloc del jaciment de gas de Miercurea Nirajului.

Història[modifica]

La ciutat forma part de la regió de Székely Land de la província històrica de Transsilvània. El seu primer esment escrit és del 1493 com Oppidum Zereda. István Bocskay va ser elegit aquí com a príncep de Transsilvània el 1604.

Fins al 1918, la ciutat va pertànyer al comtat de Maros-Torda del Regne d'Hongria. Després de la guerra hongarès-romanesa de 1918-19 i del tractat de Trianon de 1920, va passar a formar part de Romania.

Demografia[modifica]

La comuna té una majoria hongaresa Székely. Segons el cens del 2011, té una població de 5.554 habitants, dels quals el 83,3% són hongaresos, el 10,4% romanesos i el 6,3% gitanos.[2]

Referències[modifica]