Vés al contingut

Miguel Angel Quinteros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMiguel Angel Quinteros
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom originalMiguel Quinteros
Biografia
Naixement28 desembre 1947 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatArgentina
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaArgentina Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional d'escacs (1970)
Gran Mestre Internacional (1973) Modifica el valor a Wikidata
Punts Elo (màx.)2.555 (1977)<
Identificador FIDE100021 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1984Olimpíada d'escacs de 1984
1982Olimpíada d'escacs de 1982
1980Olimpíada d'escacs de 1980
1976Olimpíada d'escacs de 1976
1974Olimpíada d'escacs de 1974
1970Olimpíada d'escacs de 1970 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (1973)
2 cops Campió de l'Argentina
OlimpBase homes: gic6yson FIDE: 100021 ChessGames: 16175 365Chess: Miguel_Angel_Quinteros Chess.com: miguel-a-quinteros Modifica el valor a Wikidata

Miguel Angel Quinteros (nascut el 28 de desembre de 1947 a Buenos Aires), és un jugador d'escacs argentí, que té el títol de Gran Mestre des de 1973.[1]

Resultats destacats en competició

[modifica]

El 1966 Quinteros va guanyar el Campionat de l'Argentina[2] als 18 anys,[3] i el 1969 fou vuitè al Torneig Zonal de Mar del Plata. El 1970, obtingué el títol de Mestre Internacional[4]. El 1972, empatà als llocs 2n-3r al Zonal de São Paulo[5], cosa que li va donar una plaça per l'Interzonal de Leningrad l'any següent, on hi acabà 11è-12è[6]. El 1973 fou primer ex aequo a Torremolinos (amb Pal Benko)[7]. El 1974 fou primer a Lanzarote[8] (+6 =6 -1).[9] El 1975, fou quart a Ourense, (amb Florin Gheorghiu)[10], (+7 =6 -2).[9] El 1975, fou segon al Zonal de Fortaleza[11] i es classificà per l'Interzonal de Manila 1976[12], on hi fou 14è; allà hi va conèixer una exmodel filipina, amb la qual s'hi casà. El 1977, fou segon a Londres, amb Jonathan Mestel i Michael Stean (+4 =4 -1).[9][13] També el 1977, guanyà el torneig obert del Festival d'escacs de Biel.[14] Va repetir la seva victòria al Campionat de l'Argentina el 1980[15].[3] Va guanyar el Zonal de Morón 1982[16], fou segon al World Open de Nova York 1983 (rere Kevin Spraggett), i va guanyar a Netanya 1983[17]. Va guanyar el Zonal de Corrientes 1985[18].

El 1987, se li va prohibir de participar en esdeveniments organitzats per la FIDE per tres anys, perquè havia jugat a Sud-àfrica, un país sancionat per la FIDE. Quinteros fou el primer Gran Mestre que visità Sud-àfrica des de 1981, i va fer exhibicions de simultànies a Ciutat del Cap, Sun City i Johannesburg.

Tot i que va continuar practicant els escacs amb aparicions en diversos torneigs fins a les darreries de la dècada del 1990, la seva activitat principal actualment és com a dirigent; és el representant oficial de la FIDE a l'Argentina. Com a tal va tenir una actuació molt important en la realització del Campionat del món de San Luís (2005).

Participació en competicions per equips

[modifica]

Quinteros va participar, representant l'Argentina, en sis Olimpíades d'escacs[19], els anys 1970, 1974, 1976, 1980, 1982 i 1984. Hi va guanyar una medalla d'argent individual per la seva actuació al tercer tauler a Haifa el 1976.

Teòric dels escacs

[modifica]

Quinteros té una variant de la defensa siciliana que duu el seu nom (1.e4 c5 2.Cf3 Dc7).[20]

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ «Nota biogràfica de Miguel Quinteros» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 8 gener 2012].
  2. ↑ Campionat de l'Argentina 1966
  3. 1 2 «Campions de l'Argentina fins al 2003» (en castellà). Web de la Federació Argentina d'Escacs. Arxivat de l'original el 2012-10-25. [Consulta: 8 gener 2012].
  4. ↑ Quinteros, Mestre Internacional FIDE
  5. ↑ Zonal de São Paulo 1972
  6. ↑ Interzonal de Leningrad 1973
  7. ↑ Torremolinos 1973
  8. ↑ Lanzarote 1974
  9. 1 2 3 La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  10. ↑ Orense 1975
  11. ↑ Zonal de Fortaleza 1975
  12. ↑ Interzonal de Manila 1976
  13. ↑ El campió fou Vlastimil Hort: Hooper, David i Whyld, Kenneth. The Oxford Companion To Chess. Oxford University, 1984, p. 212–213. ISBN 0192175408.
  14. ↑ «Històric de guanyadors del Torneig i dels Interzonals de Biel» (en francès). bielchessfestival.ch. [Consulta: 8 gener 2012].
  15. ↑ Campionat de l'Argentina 1980
  16. ↑ Zonal de Morón 1982
  17. ↑ Netanya 1983
  18. ↑ Zonal de Corrientes 1985
  19. ↑ Olimpíades d'escacs
  20. ↑ «Sicilian Defense: Quinteros Variation». Chess.com. [Consulta: 1r novembre 2009].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miguel Angel Quinteros


Títols
Precedit per:
Raúl Sanguinetti		 Campió de l'Argentina
1966		 Succeït per:
Miguel Najdorf
Precedit per:
Jaime Emma		 Campió de l'Argentina
1980		 Succeït per:
Jorge Rubinetti
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miguel_Angel_Quinteros&oldid=37235144»