Miguel Falomir Faus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMiguel Falomir Faus
MiguelFalomir2019.jpg
Biografia
Naixement 1966 (52/53 anys)
València
  Director of Museo del Prado Tradueix 

20 març 2017 –
← Miguel Zugaza Miranda
Dades personals
Formació Universitat de València
Activitat
Ocupació Historiador de l'art i director de museu
Ocupador Museu del Prado (1997–)
Modifica les dades a Wikidata

Miguel Falomir Faus (València, 1966) és un historiador de l'art, actual Director del Museu Nacional del Prado des de març del 2017.[1]

Trajectòria[modifica]

Llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de València el 1989, va obtenir el premi extraordinari de la seva promoció. Posteriorment, entre 1990 i 1993 va treballar com a becari FPI per al Ciència en el Consell Superior de Recerques Científiques, organisme que depèn del Ministeri d'Educació i Ciència, Durant aquest període Falomir es doctora en història de l'art a la mateixa universitat. Va realitzar estudis de postdoctoraten a l'Institute of Fine Arts de la Universitat de Nova York, gràcies a una beca Fulbright. Al seu retorn, va treballar com a professor titular a la universitat valenciana, fins que el 1997 es va incorporar a la plantilla del Museu del Prado com a Cap del Departament de Pintura Italiana i Francesa. Amb el temps, va assumir diferents càrrecs en el museu, fins que el 2015 va ser nomenat director adjunt de Conservació i Recerca, càrrec que va ostentar fins al seu nomenament com a director del museu, que va tenir lloc el 17 de març de 2017, substituint a Miguel Zugaza, qui va passar a dirigir el Museu de Belles arts de Bilbao.[2][3]

Com a investigador, és membre del comitè científic de la Fondazione Tiziano de Pieve di Cadore (Italia) i ha col·laborat amb diverses universitats italianes i estatunidenques. Com a comissari, destaquen les seves exposicions De Tiziano a Bassano. Maestros venecianos del Museo del Prado (Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, 1997); Una obra maestra restaurada. El Lavatorio de Jacopo Tintoretto (Museo del Prado, 2000); Los Bassano en la España del siglo de oro (Museo del Prado, 2001); La restauración de El emperador Carlos V, a caballo, en Mühlberg de Tiziano (Museo del Prado, 2001); Tiziano (Museo del Prado, 2003); Tintoretto (Museo del Prado, 2007) El retrato del Renacimiento (Museo del Prado, 2008), El último Rafael (Museo del Prado, 2012), Las Furias : alegoría política y desafío artístico (Museo del Prado, 2014) i Tiziano: Dánae, Venus y Adonis. Las primeras poesías.[4]

Referències[modifica]

  1. «Miguel Falomir: "El Prado no repetirá una exposición como la de El Bosco. No se podía ver"» (en es). [Consulta: 21 març 2017].
  2. País, Ediciones El «Miguel Falomir, nuevo director adjunto del Museo del Prado» (en es). , 06-04-2015 [Consulta: 21 març 2017].
  3. País, Ediciones El «Miguel Falomir: “Lo del ‘Guernica’ es asunto cerrado”» (en es). , 21-03-2017 [Consulta: 21 març 2017].
  4. Error en el títol o la url.«».