Miguel Febres Cordero

From Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personasant Miguel Febres Cordero, o
Santo Hermano Miguel
Febrescordero.jpg
Estampa editada arran de la canonització
Biografia
NaixementFrancisco Febres Cordero Muñoz
7 de novembre de 1854
Cuenca (Equador)
Mort9 de febrer de 1910
Col·legi La Salle Premià (Premià de Mar, Maresme, Catalunya)
Causa de mortCauses naturals modifica (Pneumònia modifica)
Lloc d'enterramentEl Cebollar, prop de Quito (Equador) 
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
Activitat
OcupacióLingüista modifica
Orde religiósGermans de les Escoles Cristianes
confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació30 d'octubre de 1977 , Roma nomenat per Pau VI
Canonització21 d'octubre de 1984 , Roma nomenat per Joan Pau II
PelegrinatgeEl Cebollar (Equador)
Festivitat9 de febrer
IconografiaHàbit de lassalià, amb nens
Edifici del Casal del Germà Miquel que te dedicat en la parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar.

Sant Miguel Febres Cordero (Cuenca, Equador, 7 de novembre de 1854- Premià de Mar, 9 de febrer de 1910) fou un religiós equatorià, membre de la congregació dels Germans de les Escoles Cristianes.

Biografia[edit]

Nascut Francisco Febres-Cordero Muñoz a Cuenca (Equador) al si d'una família benestant; va néixer amb una discapacitat física i no va poder romandre dret fins als cinc anys. En 1864 va anar a estudiar a una escola dels Germans de La Salle i, molt influït per la congregació, hi va entrar com a novici el 24 de març de 1868, essent el primer equatorià que va formar part de l'orde i prenent el nom de Francisco Miguel. Es dedicaria així a l'ensenyament, a l'escola d'El Cebollar, prop de Quito, on ensenyà durant 32 anys; a més, va fer recerca i publicar obres literàries i de lingüística, com una reconeguda gramàtica castellana. Alguns dels seus textos didàctics i llibres de text van ésser adoptats pel govern de l'Equador i usats a tot el país. Va ésser membre de l'Academia Ecuatoriana de Letras des de 1892 i de les Real Academia Española, Académie française i de l'acadèmia de Veneçuela. Dirigia exercicis espirituals i feia catequesi als nens, a més de dirigir la residència dels novicis entre 1901 i 1904.

El 1905, el germà Miguel va ser enviat a França per a traduir textos al castellà que poguessin fer-se servir a les escoles de La Salle. Mentrestant, un nou govern, anticlerical, va expulsar les congregacions religioses de França. Visqué a París i Lembecq-lez-Hal (Bèlgica) fins al juliol de 1908, quan va ser enviat al nou noviciat de Premià de Mar, el Col·legi La Salle Premià, en atenció a la seva mala salut.

A Premià de Mar va viure els esdeveniments de fatídica setmana tràgica al juliol de 1909, i també hi continuà treballant i escrivint, però la seva salut no millorà i morí poc després, el 9 de febrer de 1910, d'una pneumònia, amb fama de santedat i saviesa. Les seves restes mortals van ser enterrades en el nínxol nombre 75 de la «Via Sant Josep», al cementiri de Premià de Mar.[1]

Veneració[edit]

Oberta la seva causa de beatificació, el dimarts 12 de maig de 1925, es va efectuar el trasllat de les restes mortals del cementiri a la capella del Noviciat apostòlic dels germans de les escoles cristianes, a Premià de Mar. Va ser un acte solemne i singularment concorregut. El seu cos va estar enterrat allà fins al 21 de juliol de 1936, que per causa de la guerra civil espanyola va ser profanat i després recollit per el consol de l'Equador.[1] El 1937, la seva despulla va ser enviada a l'Equador, on va ser rebuda en triomf, essent dipositades a un santuari edificat a El Cebollar, prop de Quito, que va esdevenir lloc de pelegrinatge. A l'Equador, a més de sant, és considerat un heroi nacional per les seves aportacions en la literatura, la pedagogia i la lingüística.

Va ser beatificat el 30 d'octubre de 1977, per Pau VI, i canonitzat el 21 d'octubre de 1984 per Joan Pau II.

Referències[edit]

  1. 1,0 1,1 Martín Pay, Xavier. Sant Cristòfol de Premià de Mar, una parròquia amb història. Premià de mar: Uno, 2018, p. 416. 

Bibliografia[edit]