Miguel Febres Cordero

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgsant Miguel Febres Cordero, o
Santo Hermano Miguel
Febrescordero.jpg
Estampa editada arran de la canonització
confessor
Naixement Francisco Febres Cordero Muñoz
7 de novembre de 1854
Cuenca (Equador)
Mort 9 de febrer de 1910
Col·legi La Salle Premià (Premià de Mar, Maresme, Catalunya)
Sepultura El Cebollar, prop de Quito (Equador)
Orde Germans de les Escoles Cristianes
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 30 d'octubre de 1977 , Roma per Pau VI
Canonització 21 d'octubre de 1984 , Roma per Joan Pau II
Lloc de pelegrinatge El Cebollar (Equador)
Festivitat 9 de febrer
Iconografia Hàbit de lassalià, amb nens
Modifica dades a Wikidata

Sant Miguel Febres Cordero (Cuenca, Equador, 7 de novembre de 1854- Premià de Mar, 9 de febrer de 1910) fou un religiós equatorià, membre de la congregació dels Germans de les Escoles Cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut Francisco Febres-Cordero Muñoz a Cuenca (Equador) al si d'una família benestant; va néixer amb una discapacitat física i no va poder romandre dret fins als cinc anys. En 1864 va anar a estudiar a una escola dels Germans de La Salle i, molt influït per la congregació, hi va entrar com a novici el 24 de març de 1868, essent el primer equatorià que va formar part de l'orde i prenent el nom de Francisco Miguel. Es dedicaria així a l'ensenyament, a l'escola d'El Cebollar, prop de Quito, on ensenyà durant 32 anys; a més, va fer recerca i publicar obres literàries i de lingüística, com una reconeguda gramàtica castellana. Alguns dels seus textos didàctics i llibres de text van ésser adoptats pel govern de l'Equador i usats a tot el país. Va ésser membre de l'Academia Ecuatoriana de Letras des de 1892 i de les Real Academia Española, Académie française i de l'acadèmia de Veneçuela. Dirigia exercicis espirituals i feia catequesi als nens, a més de dirigir la residència dels novicis entre 1901 i 1904.

El 1905, el germà Miguel va ser enviat a França per a traduir textos al castellà que poguessin fer-se servir a les escoles de La Salle. Mentrestant, un nou govern, anticlerical, va expulsar les congregacions religioses de l'Equador. Visqué a París i Lembecq-lez-Hal (Bèlgica) fins al 1909, quan va ser enviat al nou noviciat de Premià de Mar, el Col·legi La Salle Premià, en atenció a la seva mala salut.

Hi continuà treballant, però no millorà i morí poc després, el 9 de febrer de 1910, d'una pneumònia, amb fama de santedat i saviesa.

Veneració[modifica | modifica el codi]

El 1930, la seva despulla va ser enviada a l'Equador, on va ser rebuda en triomf, essent dipositades a un santuari edificat a El Cebollar, prop de Quito, que va esdevenir lloc de pelegrinatge. A l'Equador, a més de sant, és considerat un heroi nacional per les seves aportacions en la literatura, la pedagogia i la lingüística.

Va ser beatificat el 30 d'octubre de 1977, per Pau VI, i canonitzat el 21 d'octubre de 1984 per Joan Pau II.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]