Miguel Mario Díaz-Canel Bermúdez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMiguel Mario Díaz-Canel Bermúdez
Miguel Díaz-Canel (cropped).jpg
Nom original (es) Miguel Díaz-Canel
Biografia
Naixement 20 abril 1960 (59 anys)
Placetas (Cuba)
  Primer Ministre de Cuba 

19 abril 2018 –
← Raúl Castro Ruz
  President de Cuba 

19 abril 2018 –
← Raúl Castro Ruz
  Primer vicepresident de Cuba 

24 febrer 2013 – 19 abril 2018
← José Ramón Machado VenturaSalvador Valdés Mesa Tradueix →
Dades personals
Grup ètnic Cubans
Religió Ateisme
Formació Universitat Central Marta Abreu de las Villas . enginyeria electrònica (–1982)
Activitat
Ocupació Enginyer, professor lector i polític
Partit Partit Comunista de Cuba

Twitter: DiazCanelB
Modifica les dades a Wikidata

Miguel Mario Díaz-Canel Bermúdez (Placetas, 20 d'abril de 1960) és un polític i exprofessor universitari cubà, actual President de Cuba. Anteriorment va ser Vicepresident del Consell d'Estat i de Ministres de Cuba. És el primer dirigent cubà nascut després de la Revolució en aconseguir aquests rangs.[1][2][3]

La seva carrera s'inicià com a membre del Buró Polític del Partit Comunista de Cuba (PCC) el 1997, i com a Primer Secretari del PCC a les províncies de Villa Clara (1994-2003) i Holguín (2003-2009). Va ser ministre d'Educació Superior de 2009 a 2012 així com Vicepresident del Consell de Ministres entre 2012 i 2013.

Biografia[modifica]

Nascut a la localitat de Placetas, a la província de Villa Clara, va néixer el 20 d'abril de 1960. Fill d'Aida Bermúdez, mestra, i Miguel Díaz-Canel, treballador d'una planta mecànica a Santa Clara.[4]

Es va graduar com a Enginyer electrònic el 1982 a la Universitat Central de les Viles Marta Abreu, va començar la seva carrera professional com a oficial de les Forces Armades Revolucionàries (FAR) a la Unitat Militar 3875, on s'hi va mantenir fins 1985.[4] A l'abril d'aquell any, va ingressar com professor a la Universitat Marta Abreu, a més de postular-se com a dirigent de la Unió de Joves Comunistes.

Entre 1987 i 1989 va complir missions internacionalistes a Nicaragua. Al seu retorn, es va integrar com a dirigent de la Unió de Joves Comunistes (UJC) a la província de Villa Clara. El 1991 va ser escollit membre del Comitè Central del Partit Comunista de Cuba, i al 1993 va ser designat Segon Secretari del Comitè Nacional de la UJC.

En 1994 va ser designat primer secretari del Comitè Provincial del Partit a la província de Vila Clara.[5] Durant la seva etapa com a màxima autoritat política en aquesta província, es va caracteritzar per impulsar importants reformes de la vida cultural a la província, entre elles l'obertura i suport al centre cultural "El Potinga" a la ciutat de Santa Clara, el primer local a acollir espectacles de transvestisme de Cuba.[6] El 2003 va ser designat primer secretari del PCC a Holguín i membre electe del Buró Polític del Partit Comunista de Cuba a proposta de Raúl Castro.[cal citació]

Al maig de 2009 va ser designat ministre d'Educació Superior, iniciant una sèrie de reformes al sector universitari. Al març de 2012 va culminar les seves funcions com a ministre i va rellevar l'històric dirigent José Ramón Fernández Álvarez com a vicepresident del Consell de Ministres al capdavant de les àrees d'educació, ciència, cultura i esport.[7]

El 24 de febrer de 2013 va ser elegit Primer Vicepresident dels Consells d'Estat i de Ministres de Cuba, substituint a José Ramón Machado Ventura, històric dirigent del PCC, qui havia cedit el seu lloc "en favor de la promoció de la nova generació".[8]

El 19 d'abril de 2018 succeí Raúl Castro Ruz com a President de Cuba en ser escollit per al càrrec en la IX legislatura de l'Assemblea Nacional del Poder Popular de Cuba, constituïda pels 605 diputats escollits en les eleccions parlamentàries de l'11 de març de 2018.

Referències[modifica]

  1. «Fermesa amb noves formes». El Punt Avui, 19-04-2018.
  2. «Continuidad y renovación en la Revolución Cubana» (en castellà). Cubadebate, 24-02-2013.
  3. Cave, Damien «Raúl Castro to Step Down as Cuba’s President in 2018» (en anglès). The New York Times, 24-02-2013. ISSN: 0362-4331.
  4. 4,0 4,1 martinoticias.com, Pablo Alfonso/ «Díaz-Canel no es un relevo histórico» (en castellà). Radio y Televisión Martí | Martinoticias.com.
  5. «WebCite query result» (en anglès). [Consulta: 17 desembre 2017].
  6. «BBC Mundo - Cartas desde Cuba - El traspaso generacional». [Consulta: 17 desembre 2017].
  7. «Nuevos ministros en Cuba de Educación Superior y de Ciencia y Tecnología» (en castellà). Cubadebate, 22-03-2012.
  8. «Raúl Castro: “La mayor satisfacción es la tranquilidad y serena confianza que sentimos al ir entregando a las nuevas generaciones la responsabilidad de continuar construyendo el socialismo” (+ Fotos)» (en castellà). Cubadebate, 25-02-2013.


Càrrecs públics
Precedit per:
Raúl Castro
President de Cuba
Bandera del President de Cuba

19 d'abril de 2018 -
Succeït per:
en el càrrec