Miguel Paredes García

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMiguel Paredes García
Escut de València.svg  Alcalde de València
12 de gener de 1907 – 4 de febrer de 1907

31 d'octubre de 1909 – 1 de gener de 1910

1 de gener de 1916 – 29 de febrer de 1916
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata

Miguel Paredes García fou un polític valencià, alcalde de València durant la restauració borbònica. Formava part d'una família benestant, i es va doctorar en química. Era germà de l'escultor Francisco Paredes García.[1] Tanmateix es va dedicar a la política.

Pertanyia al Partit Liberal Fusionista i va ser nomenat alcalde tres cops. El primer, entre gener i febrer de 1907, fou nomenat per Reial Decret pel governador civil enmig de les protestes contra els arbitris municipals que provocaren una vaga de carnissers a la que s'hi sumaren els forners, i amb la dura oposició dels regidors blasquistes; per aquest motiu quan Antoni Maura i Montaner va tornar al poder va dimitir. Fou nomenat novament alcalde entre octubre i desembre de 1909, i només li va donar temps per presidir els homenatges que l'Exposició Regional va fer a Teodor Llorente Olivares, Juan Navarro Reverter i Amalio Gimeno y Cabañas.[2] Tornaria a ser alcalde entre gener i febrer de 1916, però dimitir a causa d'una vaga de forners. El 24 de novembre de 1918 seria president de la Diputació de València, i juntament amb l'alcalde Faustí Valentín i Torrejón va reivindicar a l'Ateneu Mercantil de València una Assemblea Regionalista, que va comptar amb cert suport del dirigent blasquista Fèlix Azzati i Descalci.[3] El 24 de novembre de 1935 fou nomenat delegat del govern i president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en representació de la Séquia Reial del Xúquer, però fou destituït arran de la victòria del Front Popular a les eleccions generals espanyoles de 1936, i en fou nomenat Renán Azzati Cutanda.[4]

Referències[modifica]

  1. Francisco Paredes García (1881-1945)
  2. Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.419. ISBN 9788495484802. 
  3. Centenari d'una oportunitat històrica, valenciaplaza.com, 24 de novembre de 2018
  4. La primera Confederación Hidrográfica del Júcar (1934-1942), p.20, 21, 24