Vés al contingut

Miguel de los Santos Díaz Gómara

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMiguel de los Santos Díaz Gómara
Biografia
Naixement5 juliol 1885 Modifica el valor a Wikidata
Fitero (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 1949 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Cartagena (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Administrador apostòlic de Barcelona
8 març 1939 – 30 desembre 1942
Bisbe de Cartagena
28 gener 1935 –
← Vicente Alonso SalgadoRamon Sanahuja i Marcé →
Bisbe d'Osma
18 desembre 1924 –
← Mateo Mújica UrrestarazuTomás Gutiérrez Díez →
Diòcesi: bisbat d'Osma
Bisbe auxiliar de Saragossa
8 juliol 1920 –
Bisbe titular
8 juliol 1920 –
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanya
ReligióCatòlica
FormacióUniversitat de Madrid
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1920–), sacerdot catòlic (1909–) Modifica el valor a Wikidata
Ordenació sacerdotal en el ritu romà18 de juliol de 1909
Consagració21 de desembre de 1920 per
Juan Soldevila y Romero
Premis

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Miguel de los Santos Díaz Gómara (Fitero, 5 de juliol de 1885 - Cartagena, 7 de gener de 1949) va ser un religiós espanyol, bisbe d'Osma (1924-1935) i Cartagena (1935-1949), i administrador apostòlic de Barcelona (1939-1942).

Biografia

[modifica]

Va néixer a Fitero en 1885, fill de León Díaz, escrivà del jutjat, i d'Ángela Gómara. Va estudiar en el Col·legi de l'Escola Pia d'Estella, entre 1896 i 1903 en el Seminari de Pamplona, i entre 1903 i 1908 en el Seminari de Saragossa, on es va doctorar en teologia. En 1918 es va doctorar en dret en la Universitat de Madrid. En 1909 es va ordenar sacerdot, i va ser enviat al Seminari de Belchite. A l'any següent va viatjar a Roma, on va cursar dret canònic en la Pontifícia Universitat Gregoriana, i es va doctorar en Dret Canònic i en Filosofia Escolàstica.

De retorn a Espanya va ocupar el càrrec de professor de religió i moral de l'Escola Normal de Saragossa. En 1918 va ser nomenat jutge pro-sinodal i en 1919 president del Reial Seminari de San Carlos. En 1920 va ser nomenat bisbe auxiliar de Saragossa i bisbe titular de Thagora, i en 1924 bisbe d'Osma. En 1935 li va ser assignada la Diòcesi de Cartagena, càrrec que va ocupar fins a la seva mort i que va compaginar entre 1939 i 1942 amb el d'administrador apostòlic de Barcelona, a causa de la vacant en el càrrec de bisbe després de la detenció i desaparició de Manuel Irurita al desembre de 1936, poc després d'esclatar la Guerra Civil.[1] Durant el seu apostolat destacà per la imposició del castellà tant com a llengua de culte com a les publicacions parroquials.[2] Fidel addicte al franquisme, el 1937 va representar al bàndol nacional en el Congrés Eucarístic de Paraguai.[3]

Referències

[modifica]
  1. «Fiteranos Ilustres». Arxivat de l'original el 2011-09-07. [Consulta: 31 gener 2012].
  2. «Miguel de los Santos Díaz Gómara». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Miguel de los Santos Díaz Gómara, Enciclopedia Vasca Auñamendi


Càrrecs públics
Precedit per:
Alexandre Piquemal
Bisbe de Thagora

1920-1924
Succeït per:
Jozef Cársky
Precedit per:
Mateo Mújica Urrestarazu
Bisbe d'Osma

1924-1935
Succeït per:
Tomás Gutiérrez Díez
Precedit per:
Vicente Alonso y Salgado
Bisbe de Cartagena

1935-1949
Succeït per:
Ramon Sanahuja i Marcè
Precedit per:
Manuel Irurita Almandoz
Administrador Apostòlic de Barcelona

1939-1942
Succeït per:
Gregorio Modrego Casaus