Mihrakan

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMihrakan
Dades base
Tipus entitat dinastia
Modifica dades a Wikidata

Els Mihrakan (segons la tradició persa, però habitualment anomenats Mihrànides) foren una família iraniana que va governar a algunes regions del Caucas entre el 330 i el 821. Reclamaven un origen sassànida però més probablement eren d'origen part.[1][2] El seu epònim fou Mihr o Mihran, un suposat parent de la casa reial sassànida (del rei Bahram Txobin), però més probablement era un membre de la casa de Mihran, una de les set gran cases nobiliàries de Pèrsia sota els parts, branques de la qual també van governar al regne d'Ibèria (dinastia anomenada Cosròida) i a la Gogarene o Gugark.[3]

Història[modifica]

El fundador, Mihr, es va establir a la regió de Gardman a Utik. Un dels seus besnéts va convidar a la família armènia que governava la regió, els aranshahíkides (Eṙanšahiks) a un banquet i els va matar a traïció a tots excepte a un, Zarmihr Aranshahik, que estava emparentat amb ells.;[4] llavors van agafar el títol de reis d'Aghuània o Albania del Caucas (en persa Arranshahs) dominant a Gardman, Phaitakaran, Utik i Artsakh. La dinastia, inicialment mazdaista, es creu que es va convertir al cristianisme al segle VII.

Al segle VII van destacar Varaz Grigor, el seu fill Javanshir i Varaz Terdat I. Al següent segle van perdre part del poder, sent un més dels prínceps d'Albània però conservant el títol. El darrer rei Varaz Terdat II fou derrotat i mort per Nerseh, fill de Felip de Siunia Oriental (821/822), a Morgog i mort el fill Esteve II la successió va recaure en la filla Spram, casada amb Aternerseh de Gelarquniq i després de Katchen (828/829). El pare d'Aternerseh, Sahl Smbatean, possible descendent dels aranshahíkides, que reclamava Gardman i Aghuània,[5] s'hauria valgut de la seva suposada descendència de l'antiga dinastia per legitimar al seu fill com a Arranshah (Rei d'Aghuània), però en realitat seria realment un siuníkida o un bagràtida. Fou Sahl qui de fet va governar bona part d'Aghuània.[6]

Mihrànides de Gogarene[modifica]

  • Peroz (330-361)
  • Desconegut (361-394)
  • Bakur I (394-400)
  • Arshusha I (400-430)
  • Bakur II (430-455)
  • Arshusha II (455-470)
  • Varsken (470-482)
  • Arshusha III (482-540)
  • Arshusha IV (540-608)
  • Bahram-Arshusha V (608-627)
  • Desconeguts (627-???)
  • Arshusha VI (???-748)

Mihrànides de Gardman[modifica]

  • Peroz (330-361)
  • Khurs (361-430)
  • Barzabod (430-440)
  • Varaz-Bakur (440-450)
  • Mihr (450-480)
  • Armayel (480-510)
  • Vard I (510-540)
  • Vardan I (540-570)
  • Vard II (570-600)
  • Varaz Grigor (600-628)

Mihrànides de Gardman i de l'Aghuània[modifica]

  • Varaz Grigor (628-636)
  • Varaz Peroz (636-642)
  • Javanshir el Gran (642-680)
  • Varaz Terdat I (680-699)
  • Shiruye (699-704, usurpador)
  • Varaz Terdat I (704-710)
  • Vardan II (710-740)
  • Narseh Dzndak (740-770)
  • Gagik (770-790)
  • Stephanos I (790-8??)
  • Varaz Terdat II (8??-821)
  • Stepanos II (821-822)
  • Princesa Spram 822

Referències[modifica]

  1. Encyclopedia Iranica. C. E. Bosworth. Arran
  2. Encyclopedia Iranica. M. L. Chaumont. Albania.
  3. Toumanoff, Cyril. Chronology of the Early Kings of Iberia. Traditio 25 (1969), pàg. 22.
  4. Movses Kaghankatvatsi. The History of the Caucasian Albanians by Movses Dasxuranci. Trad. de Charles Dowsett. Londres: Oxford University Press, 1961, LLibre II, capítol XVII, pàgs. 108-109.
  5. (rus) Movses Kaghankatvatsi. History of Aghvank. Volum III, cap. XX. About the events that happened in the borders of Aghvank from the beginning of Armenian Era.
  6. Minorsky, Vladimir. Caucasica IV. Bulletin of the School of Oriental and African Studies, University of London, Vol. 15, No. 3. (1953), pàgs. 504-529.