Miichthys miiuy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMiichthys miiuy Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Dades insuficients
UICN49186498 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaSciaenidae
GènereMiichthys
EspècieMiichthys miiuy Modifica el valor a Wikidata
(Basilewsky, 1855)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Argyrosomus miiuy (Basilewsky, 1855)
  • Miichthys imbricatus (Matsubara, 1937)
  • Nibea imbricata (Matsubara, 1937)
  • Otolithus fauvelii (Peters, 1881)
  • Sciaena miiuy (Basilewsky, 1855)[4]

Miichthys miiuy és una espècie de peix de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia[modifica]

Els mascles poden assolir 70 cm de longitud total.[5][6] Com la resta de peixos de la família Sciaenidae, M. miiuy és conegut per tenir uns otòlits excepcionalment grans que els doten d'un sistema auditiu molt desenvolupat.[7] Aquests peixos s'anomenen sovint peixos tambors o corballs a causa dels sons que produeixen amb les seves bufetes natatòries.

Hàbitat[modifica]

És un peix de clima temperat i demersal que viu entre 15-100 m de fondària.[5][8] Eviten les aigües clares, prefereixen viure en estuaris, badies i riberes de rius fangosos. Són organismes carnívors bentònics.[7]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba des de l'oest del Japó fins al Mar de la Xina Oriental.[5][9][10][11][12][13][14] Habita principalment a les Zhoushan Fisheries situades a l'estuari del riu Yangtze, a les zones més fangoses.[7] A la Xina, aquesta espècie representa un peix d'aqüicultura important des del 1990. Tot i així, la seva aqüicultura s'ha vist obstaculitzada per malalties causades per patògens i paràsits fet que a revolucionat l'estudi del sistema immunitari d'aquests peixos, ja que es consideren un bon model d'estudi tant per les adaptacions sensorials com immunitàries.[15]

Ús comercial[modifica]

És emprat en la medicina tradicional xinesa.[16]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[5]

Referències[modifica]

  1. ↑ Lin S.-Y., 1938. Further notes on the sciaenid fishes of China. Lingnan Sci. J. Canton v. 17 (núm. 2). 161-173.
  2. ↑ BioLib (anglès)
  3. ↑ Basilewsky, S., 1855. Ichthyographia Chinae Borealis. Nouveaux mémoires de la Société impériale des naturalistes de Moscou v. 10: 215-263, Pls. 1-9.
  4. ↑ «Miichthys miiuy». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 FishBase (anglès)
  6. ↑ Masuda, H.; Amaoka, K.; Araga, C.; Uyeno, T.; Yoshino, T. 日本産魚類大図鑑 (Enciclopèdia japonesa del peix) (en japonès). 1. 東海大学出版会 (Tokai University Press), 1984. ISBN 9784486050544. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Xu T, Xu G, Che R, Wang R, Wang Y Li J, et al. The genome of the miiuy croaker reveals well-developed innate immune and sensory systems. Sci.Rep. 6: 21902.
  8. ↑ Yamada, U., S. Shirai, T. Irie, M. Tokimura, S. Deng, Y. Zheng, C. Li, Y.U. Kim i Y.S. Kim, 1995. Names and Illustrations of fishes from the East China Sea and the Yellow Sea. Overseas Fishery Cooperation Foundation, Tòquio (Japó).
  9. ↑ Chan, W., U. Bathia i D. Carlsson, 1974. Sciaenidae. A: W. Fischer i P.J.P. Whitehead (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Indian Ocean (Fishing Area 57) and Western Central Pacific (Fishing Area 71). Volum 3. FAO, Roma.
  10. ↑ Hanabuchi, N., 1967. Study on the Nibe croaker Miichthys imbricatus (Matsubara) in the East China Sea and Yellow Sea. II. On the age and growth. Bull. Sekai, Reg. Fish. Res. Lab. (35):51-60.
  11. ↑ Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404- 463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
  12. ↑ Kim, I.S., Y. Choi, C.L. Lee, Y.J. Lee, B.J. Kim i J.H. Kim, 2005. Illustrated book of Korean fishes. Kyo-Hak Pub Co. Seül, Corea del Sud. 615p.
  13. ↑ Masuda, H. i G.R. Allen, 1993. Meeresfische der Welt - Groß-Indopazifische Region. Tetra Verlag, Herrenteich, Melle. 528 p.
  14. ↑ Shao, K.-T., J.-P. Chen, P.-H. Kao i C.-Y. Wu, 1993. Fish fauna and their geographical distribution along the western coast of Taiwan. Acata Zoologica Taiwanica 4(2): 113-140.
  15. ↑ Che, Rongbo; Sun, Yueyan; Sun, Dianqiao; Xu, Tianjun «Characterization of the Miiuy Croaker (Miichthys miiuy) Transcriptome and Development of Immune-Relevant Genes and Molecular Markers». PLOS ONE, 9, 4, 08-04-2014, pàg. e94046. DOI: 10.1371/journal.pone.0094046. ISSN: 1932-6203. PMC: 3979730. PMID: 24714210.
  16. ↑ Tang, W.-C., 1987. Chinese medicinal materials from the sea. Abstracts of Chinese Medicine 1(4):571-600.

Bibliografia[modifica]

  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
  • Zhang, B., Q.-S. Tang, X.-S. Jin i Y. Xue, 2005. Feeding competition of the major fish in the East China Sea and the Yellow Sea. Acta Zoologica Sinica 51(4):616-623.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miichthys_miiuy&oldid=32891401»