Mikael Nyqvist

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMikael Nyqvist
Michael Nyqvist 2013.jpg
Biografia
Naixement 8 novembre 1960
Estocolm
Mort 27 juny 2017 (56 anys)
Estocolm
Causa de mort Càncer de pulmó
Formació Malmö Theatre Academy Tradueix
Activitat
Ocupació Actor de teatre, actor de cinema i productor de cinema
Activitat 1987 –
Premis

IMDB: nm0638824 Allocine: 62592 Allmovie: p215912 TCM: 1272088
Modifica les dades a Wikidata

Rolf Åke Mikael Nyqvist (Estocolm, 8 de novembre de 1960 - idem. 27 de juny de 2017), fou un actor suec.

L'home del mil·lenni[modifica]

Millennium, Els homes que no estimaven les dones (pel·lícula) i les seves dues seqüeles, el posaren en orbita a nivell internacional quan ja portava molts anys treballant en el cinema i la TV del seu país, Suècia. Aquest estelat el convertí internacionalment en un rostre conegut que el cinema estatunidenc utilitzà especialment en rols secundari i en qualitat de malfactor. D'aquesta manera el vam veure passar d'esser el periodista detectiu de les novel·les de l'enigmàtic Stieg Larsson en convertir-se en l'antagonista de Tom Cruise en Mission: Impossible - Ghost Protocol, per citar només un exemple de les diverses aparicions que va estar fent en els últims anys de la seva vida abans de morir víctima del càncer de pulmó encara jove amb nomes 56 anys, i quan amb seguretat tenia molt encara que oferir en una carrera que resta així retallada abruptament en el moment en què podia haver-se desplegat vers noves parcel·les de reconeixement internacional amb la seva participació en el film Kursk, produïda per Luc Besson i que actualment segueix rodant Thomas Vinterberg. L'argument gira al voltant al desastre del submarí rus K-141 Kursk el 2000, i la negligència governamental que va fer que els mariners tingueren de lluitar per la seva vida mentre les seves famílies s'enfrontaven a tots els obstacles polítics per assolir que els rescatessin. Colin Firth, Lea Seydoux i Max von Sydow compartiren amb el mort Nyqvist el repartiment d'aquest llargmetratge, el quart rodant en anglès de Vinterberg, pressupostant en 20 milions de dòlars i basat en el llibre A Time to Die, de Robert Moore.

A més de Kursk, l'estrena de la qual està prevista pel 2018, Nyqvist va deixar pendent d'estrena tres llargmetratges, el drama Du forsvinder, coproducció entre Suècia i Dinamarca, la pròxima pel·lícula de Terrence Malick, Radegund, basada en la història real d'un objector de consciència austríac que es negà a anar a la guerra per lluitar amb Alemanya, i una altra història amb submarí, aquesta de ficció, Hunter Killer, on acompanya a Gerad Butler, Gary Oldman i el raper Common, interpretant a un capità rus en una trama de segrest i rescat del president de Rússia portat a fi pels SEAL de l'Armada dels Estats Units.

Abans de Millenium[modifica]

Mikael Blomkvist, el personatge que interpretà Millenium, es convertí en l'amulet de la fama per a Niqvist, el que explicava les novel·les policíaques de Larsson assenyalant el que l'autor estava fent amb elles era explorar i treure a la llum la culpa sueca per l'època de la Segona Guerra Mundial, afirmant que tots els països veïns havien tingut una mala experiència amb les forces del nazisme, però Suècia se'n lliurà, i això ha marcat la novel·la policíaca i la novel·la negra del país establint variants sobre les formes habituals d'aquest tipus de gènere, de manera que en lloc de plantejar la qüestió de qui és l'assassí, la pregunta en la majoria dels arguments sol ser per què?.

Molt abans de Millenium la carrera de l'actor s'havia iniciat el 1982 en el mitjà que li dona més treball al llarg d'aquesta, la TV. Ja fos a través de mini-sèrie o de sèries, la presencia de Nyqvist en les llars sueques mercès als seus treballs en la pantalla petita el convertiren en un rostre familiar per als seus compatriotes abans que finalment fos elegit per a interpretar el rol de periodista que en la versió estatunidenca de la novel·la de Stieg Larsson dirigida per David Fincher acabaria interpretant el 007 Daniel Craig. Dit sigui de passada, quan li preguntaren que opinava sobre aquest remarke estatunidenc, Nyqvist, home diplomàtic, nedà i guardà la roba afirmant que David Fincher li semblava un dels directors més curiosos del cinema actual, però afegí, amb un xic de sorna, que estava molt interessat en veure com li posava l'accent suec Craig al seu personatge.

Biografia[modifica]

Adoptat de l'orfenat en el que estava internat quan comptava solament una any d'edat per una escriptora sueca i un advocat, esperà fins a tindre el primer fill per emprendre la recerca dels seus pares biològics, als quals localitzà finalment: així descobrí que la seva mare era sueca i el seu pare italià, de Florència, un farmacèutic de professió. En l'última etapa de la seva vida es va sentir força unit a ambdós.

Mikael tenia 17 anys quan passà un any d'intercanvi a Omaha (Nebraska), cosa que li va permetre practicar l'anglès que després li serviria com a eina professional essencial per a obrir-se pas en la seva carrera internacional. Ser actor no estava en les seves primeres opcions per a guanyar-se la vida quan encara era un jove estudiant. Els primers passos l'encaminaren vers el deport. Destacà com a jugador d'hoquei sobre gel, però una lesió trencà els seus somnis de convertir-se en una estrella d'aquest deport. Aquest fet va fer que quan va viatjar als Estats Units se li despertés la cuqueta de la interpretació que finalment el portaria a apuntar-se a cursos d'interpretació i inclús a participar com a actor en un muntatge universitari de l'obra d'Arthur Miller, La mort d'un viatjant.

Retorn al seu país[modifica]

En retornar a Suècia es matriculà en una escola de ballet en la que nomes hi va romandre un curs abans de deixar-se guiar pel consell d'una amiga i matricular-se en una escola d'interpretació, l'Acadèmia Sueca de Drama de Malmö quan comptava 19 anys d'edat. el seu pas per aquest centre fou el principi de la seva carrera com a actor, primer al teatre i quasi al mateix temps en produccions de TV.

El seu primer paper destacat en la pantalla petita fou com el policia Beck en una sèrie que protagonitzà el 1997, i el següent pas en la construcció de la seva carrera fou el salt a l'exterior de Suècia, on començà a ser reconegut després del seu treball en el llargmetratge Brottsvag, on interpretava a Rolf, un alcohòlic que abusa de la seva esposa, i en el repertori de la qual coincidí amb Ola Rapace, l'ex-marit de la seva companya a Millennium, Noomi Rapace, a més d'aconseguir-li el premi al millor actor en el festival Internacional de Cinema de Gijón. La seva projecció internacional s'incrementà amb nous premis i assolí més força quan Dag och natt, pel·lícula que protagonitzà el 2004, fou nominada a l'Oscar al Millor Llargmetratge en Llengua No Anglesa, a més de ser una de les pel·lícules més apreciades pel públic suec durant anys.

Malgrat del seu èxit en el cinema i la seva popularitat en TV, Nyqvist no deixà de participar amb modèstia en curtmetratges, amb els que quasi es pot afirmar que començava de bell nou el seu treball cada any, i ensems feia aparicions davant les càmeres amb feines sobre els escenaris teatrals.

Entre els films més destacats de la seva filmografia abans de protagonitzar la trilogia Millenium si conten la intriga de terror Next Door, inspirada per Psicosis, de Hitchcock, la banda sonora de la qual escoltaven els actors i l'equip durant el rodatge; Äideistä parhain, sobre els infants finesos evacuats a Suècia durant la segona guerra mundial; Arn - Tempelriddaren, coproducció que amb els seus 25 milions d'euros de pressupost és considerada la pel·lícula escandinava més cara de la història.

Votat com l'home suec més sexy en dues ocasions, Nyqvist restà a punt de quedar desfigurat a conseqüència d'un accident que sofrí mentre rodava una seqüència d'acció de John Wick (Un altra dia per a matar) que li produí una seriosa ferida al cap en la que quasi perd una orella que tornà al seu lloc després d'esser cosida amb diverses puntades, deixant una cicatriu que fou necessari dissimular en els plans finals del llargmetratge.

En l'apartat de premis, guanyà dos Escarabats d'Or, la variant sueca de l'Oscar hollywoodià o el Goya espanyol, com a millor actor.

En el terreny personal, Mikael Nyqvist es casà amb la dissenyadora de decorats Catharina Ehrnrooth el 1990, i amb ella va tenir dos fills, Ellen, nascuda el 1991, i Arthur, nascut el 1996.

El 2009 havia iniciat una carrera com a escriptor amb el llibre de caràcter autobiogràfic Després de somniar, on narrava la soledat de la seva infància i joventut intentant mantenir en secret que era adoptat i la recerca dels seus pares biològics.

Filmografia[modifica]

  • Camraterna (TV) (1982)
  • Jim & Piraterna Blom (1987)
  • Pass (TV) (1990)
  • Kvällspressen (sèrie) (1992)
  • Döda danskar räknas inte, mini-sèrie (1994)
  • Anmäld försvunnen (sèrie) (1995)
  • Zonen (mini-sèrie) (1996)
  • Jerusalem de Bille August (1996)
  • Sånt är livet (1996)
  • Emma aklagare (sèrie) (1997)
  • Tic, Tac, Beck (sèrie) (1997)
  • Nightwalk (curtmetratge) (1998)
  • Veranda för en tenor (1998)
  • OP7 (sèrie) (1998)
  • St. Mikael: Traumaenheten (sèrie) (1998)
  • Personkrets 3:1 (TV) (1998)
  • Breaking Out (1999)
  • Pa sista versen (TV) (1999)
  • En dag i taget (sèries) (1999)
  • 10:19 (curtmetratge) (2000)
  • Judith (mini sèrie) (2000)
  • Brottsvag (sèrie) (2000)
  • Hjärta av sten (2000)
  • Hr. Boe & Co. s Snxiety (curtmetratge) (2001)
  • Bekännelsen (pel·lícula per la TV) (2001)
  • Skuggpojkaarna (pel·lícula per a la TV) (2001)
  • Hans och hennes, Hem (sèrie) (2001)
  • Hem Ljuba hem (sèrie) (2001)
  • Reuter and Skoog (sèrie) (2001)
  • Den 5: e kvinnan (minisèrie) (2001)
  • Olivia Twist (minisèrie) (2001)
  • Grabben i graven bredvid (2002)
  • Bäst i Sverige! (2002)
  • Foräldramötet (curtmetratge) (2003)
  • Smala Sussie (2003)
  • Detaljer (2003)
  • Veddemålet (minisèrie) (2004)
  • London Voodoo (2004)
  • ABBA: Our Last Video Ever (curtmetratge) (2004)
  • Dag och natt (2004)
  • Så som i himmele (2004)
  • Om Stig Petrés hemlighet (2004)
  • Skuggvärld (curtmetratge) (2005)
  • Next Door , en català, El diable viu al costat (2005)
  • Äideistä parhain (2005)
  • Skattejakten (sèrie) (2005)
  • Bang Bang Orangutang (2005)
  • Inspector Wallander (sèrie TV) (2005)
  • Sök (2006)
  • White Man's Blues (curtmetratge) (2006)
  • Underbara älskade (2006)
  • Nattsøsteren (2007)
  • Elias og kongeskipet (2007)
  • The Black Pimpernel (2007)
  • Arn: Tempelriddaren (2007)
  • Kautokeino-opprøret (2008)
  • Downloading Nancy (2008)
  • Iskariot (2008)
  • Millenium: Luftslottet som sprängdes, en català, Millennium 3. La reina al palau dels corrents d'aire (2009)
  • Bröllopsfotografen (2009)
  • Millenium: Flickan som lekte med elden, en català, Millennium 2. La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina (2009)
  • Olle Ljungström - En förgiftad man (2009)
  • Millenium: Män som hatar kvinno (2009)
  • Der Chinese (2010)
  • Millenium (minisèrie) (2010)
  • Arn (minisèrie) (2010)
  • Kennedys Hirn (pel·lícula per a TV) (2010)
  • Änglavakt (2010)
  • Kvinden der drømte om en mand (2010)
  • Mission: Impossible - Ghost Protocol (2011)
  • Abduction, en català, Sense sortida (2011)
  • Disconnect (2012)
  • The Girl from Nagasaki (2013)
  • Hora cero (sèrie) (2013)
  • Europa One (2013)
  • John Wick (2014)
  • Min så kallade pappa (2014)
  • La ritournelle, en català, Llums de París (2014)
  • Days and Nights (2014)
  • The Girl in the Book (2015)
  • Colonia (2015)
  • The Girl King (2015)
  • The Hundred Code, sèrie (2015)
  • I.T. (2016)
  • Den allvarsamma Ieken (2016)
  • Frank and Lola (2016)
  • Madiba, mini-sèrie (2017)
  • Du forsvinder (2017)
  • Radegund (2017)
  • Hunter Killer (2017)
  • Kursk (2018)

Referències[modifica]

  • Revista de cinema, ACCIÖN, del mes de juliol de 2017. (ISSN: 2172-0517)