Mikel Zabalza Garate

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMikel Zabalza Garate
2016 mikel zabaltza 01.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1952 Modifica el valor a Wikidata
Orbaizeta (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 novembre 1985 Modifica el valor a Wikidata (32/33 anys)
Intxaurrondo (Guipúscoa) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Ofegament Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
OcupacióConductor de bus Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAjuntament de Sant Sebastià Modifica el valor a Wikidata

Mikel Zabalza Garate, també conegut com a Mikel Zabaltza Garate,[a] (Orbaizeta, c. 1952 - caserna d'Intxaurrondo, Sant Sebastià, 26 de novembre de 1985) fou un conductor d'autobusos basc,[1] treballador de la Companyia del Tramvia de Sant Sebastià.[2]

Detenció i assassinat[modifica]

La nit del 26 de novembre de 1985, agents del Servei d'Informació de la Guàrdia Civil espanyola el detingueren al barri d'Altza de Sant Sebastià, indret on tenia la residència.[2] L'actuació succeí en el marc d'una operació antiterrorista després que, el dia abans, ETA hagués comés un atemptat mortal contra dos militars de l'Armada espanyola i un agent de la Guàrdia Civil.[2][3] En aquell operatiu també foren detinguts la seva parella Idoia Ajerdi (o Idoia Aierbe),[3] el seu cosí Manuel Vizcay (o Manolo Bizkai)[3] i l'estudiant Ion Arretxe, els quals denunciaren haver patit tortures durant els 8 dies[3] de detenció a la caserna d'Intxaurrondo, sense que aquestes arribessin a prosperar als jutjats.[4] Així mateix, a Orbaizeta, foren detinguts dos dels germans de Zabalza, Patxi i Aitor, per a ser alliberats després de 10 hores.[5] Als pocs dies, la mare de Zabalza, veient que tots els detinguts estaven en llibertat menys el seu fill, s'apropà a la caserna i a l'hora de preguntar per la seva situació, el guàrdia civil de la porta li respongué que si havia perdut un fill, anés a «objectes perduts».[4] Anys més tard, a l'any 2016, aquella resposta cínica donà nom a un reportatge sobre el cas.[2]

Pocs dies després, les autoritats responsables de la custòdia policial de Zabalza anunciaren que s'havia escapat saltant al riu Bidasoa al seu pas pel poble d'Endarlatsa, al municipi de Lesaka, quan estava sent dirigit per a localitzar un zulo d'ETA,[6] que mai va ser localitzat.[7] El 15 de desembre, vint dies després de la seva detenció, el seu cadàver aparegué amb les mans emmanillades,[8] a la llera del tram del Bidasoa on presumptament desaparegué. Fou precisament en aquest indret on la gent l'havia buscat gairebé a diari i Creu Roja havia aturat la cerca el dia abans.[7]

Segons el diari El Mundo, alguns testimonis afirmen que el jove navarrès fou sotmès a un intens interrogatori i morí per culpa de les tortures infligides amb el mètode de la «banyera», consistent en submergir el detingut en una banyera plena d'aigua, deixant-lo gairebé sense respirar, amb l'objectiu d'arrencar-li una declaració.[7]

Pel que fa a la seva presumpta militància a ETA, tant l'organització armada basca com el ministre de l'Interior espanyol, José Barrionuevo, negaren la seva pertinença o col·laboració.[3][9]

Judici[modifica]

Els guàrdies civils responsables de la custòdia (els tinents Gonzalo Pérez García i Arturo Espejo Valero, i el guàrdia Fernando Castañeda Valls)[10] foren processats en la primera fase de la investigació, no obstant això, l'any 1988 l'Audiència Provincial de Guipúscoa arxivà el cas per manca de proves.[7] En el cas de Pérez García fou ascendit a coronel.[10]

L'any 1995, el periodista José Macca, del Diario 16, publicà la confessió de l'ex-guàrdia civil Vicente Soria afirmant que havia vist el cos de Zabalza en un ascensor de la caserna d'Intxaurrondo.[3] Després de diverses investigacions periodístiques que assenyalaven la tortura com l'autèntica raó de la seva mort, el cas es tornà a obrir.[3] En aquesta línia, l'any 2000 el contrabandista Pedro Luis Miguéliz Dabadie («Txofo»)[11] declarà davant d'un jutjat de Sant Sebastià que l'ex-guàrdia civil Enrique Dorado Villalobos l'informà que Zalbatza havia mort a la caserna durant la detenció, després de patir tortures de mans seves i del també ex-agent Felipe Bayo Leal, ambdós condemnats en primera instància pel cas Lasa i Zabala.[12] Tot i així, el jutge considerà que seguia sense haver proves suficients per a condemnar i arxivà la causa.[3] A més, sortí a la llum una gravació entre l'ex-coronel Juan Alberto Perote i el capità Pedro Gómez Nieto, en la que manifesten:[3]

« Zabaltza se'ls hi ha anat de les mans, s'ha quedat a l'interrogatori. Mai descobriran el què ha passat. És possible que l'aturada cardíaca sigui conseqüència de posar-li la bossa de plàstic al cap.[10] »

Homenatges i reconeixements[modifica]

Presentació del documental Galdutako objektuak.

L'11 de desembre de 1986, el Jutjat Central d'Instrucció número 1 de l'Audiència Nacional espanyola decidí processar els ex-directors dels diaris Avui i Segre, Jaume Serrats i Ramon Perelló respectivament, per un presumpte delicte d'apologia del terrorisme.[13] La qüestió del cas versava en un fets ocorreguts l'any anterior quan, el 17 de desembre, es publicaren les esqueles de Mikel Zabalza i Quim Sànchez, activista polític català de l'independentisme armat que morí manipulant explosius, en ambdues rotatives.[14] En la mateixa interlocutòria foren acusats com a responsables del pagament de les esqueles: Juli Palou i Mínguez, Ismael Durà i Guimerà, Joaquim Roig i Ortiz, i Josep Ramon Freixes i Sentís, tots ells militants independentistes del PSAN, l'MDT, IPC o els CSPC.[13] Finalment, el jutjat decretà la llibertat sense fiança de tots els processats malgrat imposar una sanció econòmica de 500.000 pessetes per a cadascú.[15]

La plataforma popular Mikel Zabalza Gogoan ('Mikel Zabalza en Memòria') reuneix a familiars, amistats i activistes socials del jove mort per a reivindicar la mort de Mikel, reclamar responsabilitats i mantenir la seva memòria. L'any 2016, la plataforma publicà el documental Galdutako objektuak ("Objectes perduts") sobre els esdeveniments entorn al seu assassinat. El títol de l'obra fa referència a la resposta que rebé la seva mare, Garbiñe Gárate, quan demanà explicacions de la desaparació del seu fill a la porta de la caserna: «si diu que ha perdut el seu fill, vagi a buscar-lo a objectes perduts».[16]

El 10 de gener de 2019, el Govern navarrès celebrà una jornada titulada «Teixint la memòria», per tal de donar un impuls a la memòria de les víctimes de grups d'extrema dreta i funcionaris públics com ara Mikel Zabalza, Germán Rodríguez, Gladys del Estal o José Luis Cano. Aquest esdeveniment es realitzà després que succeïssin diversos fracassos judicials per a posar al mateix pla les víctimes d'aquesta tipologia amb les d'ETA i del franquisme. Pel que fa a les contraindicacions judicials, l'estiu passat el Tribunal Constitucional espanyol anul·là quasi tota la llei navarresa de 2015 per a reconèixer i reparar a les víctimes de la violència ultra. En la mateixa línia, la setmana anterior el Tribunal Superior de Justícia de Navarra paralitzà la convocatòria de subvencions forals a les universitats que documentessin casos de tortura i abús per part d'aquests grups.[17]

El setembre de 2020, s'estrenà el documental Non dago Mikel? ('On és en Mikel?'), dirigit per Amaia Merino i Miguel Ángel Llamas «Pitu», al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.[16] L'obra tracta de forma detallada els esdeveniments ocorreguts arran de la seva detenció i compta amb la participació de tres generacions diferents de la família de Zabalza.[16] El títol s'inspira en el lema de la pancarta 'Aquí no hi ha conductor. On és?', una consigna que realitzaren el seus companys de l'empresa municipal de transports i penjaren en un autobús de Sant Sebastià poc després de la seva desaparició.[16]

Mural d'Agoitz[modifica]

El 25 d'abril de 2016, la delegada del Govern espanyol a Navarra Carmen Alba envià una carta de requeriment a l'ajuntament de la localitat navarresa d'Agoitz perquè fes esborrar, en un termini d'un mes, una mural d'homenatge al jove assassinat, que s'havia realitzat feia dos o tres anys abans. a la plaça del Mercat.[18][19] La notificació es feu després que la Guàrdia Civil espanyola localitzés i denunciés la pintada que duia per text «Mikel Zabalza gogoan! Tortura 1960-2013: 3587 tortura salaketa Euskal Herrian Aztnugal» (en català 'Mikel Zabalza en memòria! Tortura 1960-2013: 3587 denúncies de tortura al País Basc "Aztnugal"[b]').[21] La Delegació basà el requeriment en la «instrucció de la Fiscalia de l'Audiència Nacional del 7 de juliol de 2009» que obligava a «eliminar tots aquells símbols relacionats amb l'organització terrorista ETA» ja que la seva «exhibició pública pot ser constitutiva d'un delicte d'enaltiment del terrorisme».[18] Així mateix, advertí que, en cas de no suprimir-se, prendria «les mesures oportunes».[18]

Davant l'acusació de vinculació amb ETA, nombroses veus manifestaren la seva sorpresa i indignació.[21] La presidenta del Govern de Navarra, Uxue Barkos, manifestà que volia pensar que es tractava d'una «patinada» fruit del «desconeixement» del cas i esperava que se solucionés «des del sentit comú i a iniciativa de la Delegació del Govern».[21] El portaveu de la formació política EH Bildu, Adolfo Araiz, denuncià la «croada particular» que la Delegació del Govern espanyol «està mantenint contra qui denuncia la tortura» i reiterà la petició de dimissió de la delegada.[21] Una altra reacció a la carta fou la del diputat foral del Partit Popular, Javier García, que assegurà que «l'únic que ha fet la Delegació ha estat exigir el compliment de la llei vigent actualment», la qual obliga «que s'ha d'eliminar qualsevol tipus de pintada o simbologia que es vinculi amb l'entramat terrorista».[21]

El 12 de maig de 2016, la Delegació emeté un comunicat de justificació en el qual argumentà que en «cap moment vincula, relaciona o acusa a Mikel Zabalza de pertinença a ETA» i que la pretensió del requeriment era eliminar la pintada amb les paraules "tortura" i "aztnugal" perquè busca «evitar que se segueixi acusant a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, de forma injustificada i generalitzada, de practicar la tortura».[21][22][23] L'endemà, la germana de la víctima, Idoia Zabalza; el batlle d'Agoitz, Unai Lako; el batlle d'Orbaizeta, Sergio Mujika; el president de la Vall d'Aezkoa, Félix Jamar; juntament amb familiars i membres de la plataforma Mikel Zabalza Gogoan, compareixeren a Pamplona en roda de premsa per a manifestar que Mikel Zabalza «està al costat de les víctimes de la violència» i criticaren que la Delegació apostés «per embolicar més el cas en comptes de clarificar-lo».[24][25] Al seu torn, el batlle d'Agoitz manifestà que el consistori local no esborraria el mural i presentaria al·legacions al segon requeriment.[24] També anuncià la convocatòria d'un ple extraordinari, pel 17 de maig a les 19 hores, per a debatre la possible convocatòria, el 21 de maig a les 19:30 hores, d'una concentració de rebuig al requeriment davant del polèmic mural.[24]

Notes[modifica]

  1. Arreu s'utilitza la denominació Mikel Zabalza, no obstant, l'Euskaltzaindia fa servir Mikel Zabaltza amb finalitats acadèmiques.
  2. «Aztnugal» és «Laguntza» al revés, és a dir 'Ajuda'.[20]

Referències[modifica]

  1. Entoso, Pedro. «La Iglesia vasca en tiempos de 'guerra sucia'»» (en castellà). ElCorreo.com, 16-10-2013. [Consulta: 4 desembre 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Albin, Danilo. «El Estado sigue dando la espalda a los familiares de Mikel Zabalza» (en castellà). Público.es, 25-11-2015. [Consulta: 11 desembre 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 «Mikel Zabalza, 29 años buscando la verdad» (en castellà). NotíciasdeNavarra.com, 23-11-2014. [Consulta: 17 desembre 2019].
  4. 4,0 4,1 «1985 Mor torturat Mikel Zabalza a mans de la Guàrdia Civil». Llibertat.cat. [Consulta: 15 desembre 2019].
  5. «El caso Zabalza» (en castellà). MikelZabalza.eus. [Consulta: 17 desembre 2019].
  6. Barbería, José Luis. «El fiscal defiende que se archive provisionalmente el 'caso Zabalza'» (en castellà). ElPais.com, 10-07-1988. [Consulta: 15 desembre 2019].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 «Del 'caso Zabalza' a la Plus Ultra» (en castellà). ElMundo.es, 04-02-2004. [Consulta: 17 desembre 2019].
  8. Belategui, Oskar. «Fallece Ion Arretxe, la otra víctima de Caín» (en castellà). DiarioVasco.com, 18-03-2017. [Consulta: 15 desembre 2019].
  9. Urabayen, Elena. «25 años de un crimen impune» (en castellà). Deia.eus, 14-11-2010. [Consulta: 17 desembre 2019].
  10. 10,0 10,1 10,2 Landa Gorostiza, 2009, p. 87.
  11. Diversa Autoria, 2001, p. 13.
  12. «Un testigo reitera que Dorado le contó que Zabalza murió en Intxaurrondo» (en castellà). ElPaís.com, 14-12-2000. [Consulta: 11 desembre 2019].
  13. 13,0 13,1 «Dos ex directores de diarios, procesados por presunta apología del terrorismo» (en castellà). ElPaís.com, 24-12-1986. [Consulta: 23 desembre 2019].
  14. «1986- L'Audiència Nacional decideix processar els ex-directors del diari Avui i Segre per haver permès la publicació de les esqueles de Quim Sànchez i Mikel Zabalza». Llibertat.cat. [Consulta: 23 desembre 2019].
  15. «Procesan a los ex directores de “Avui” y de “Segre” por presunta apología del terrorismo» (en castellà). LaVanguardia.com, 24-12-1986. [Consulta: 23 desembre 2019].
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 Masià, Carles. «El cas de Mikel Zabalza i l'ombra sinistra de la tortura». Directa.cat, 28-09-2020. [Consulta: 21 novembre 2020].
  17. Irisarri, A.; Aguinaga, Iban. «Navarra avanza en el reconocimiento de Germán, Del Estal, Cano y Mikel Zabalza» (en castellà). NoticiasDeNavarra.com, 11-01-2019. [Consulta: 18 desembre 2019].
  18. 18,0 18,1 18,2 Encinas, Javier. «La Delegación del Gobierno vincula a Mikel Zabalza con ETA» (en castellà). NotíciasdeNavarra.com, 02-02-2020. [Consulta: 21 novembre 2020].
  19. Elia, N. «Alba ordena borrar un mural en recuerdo a Mikel Zabalza por “enaltecimiento del terrorismo”» (en castellà). ElDiario.es, 12-05-2016. [Consulta: 21 novembre 2020].
  20. «Aztnugal, la palabra maldita que el PP persigue para encubrir la tortura» (en castellà). DiagonalPeriodico.net, 17-05-2016. [Consulta: 19 novembre 2020].
  21. 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 «La Delegación del Gobierno pide borrar un mural sobre Mikel Zabalza» (en castellà). EITB.eus, 12-05-2016. [Consulta: 19 novembre 2020].
  22. «La Delegación del Gobierno afirma en "ningún momento vincula o relaciona" a Mikel Zabalza con ETA» (en castellà). LaVanguardia.com, 12-05-2016. [Consulta: 21 novembre 2020].
  23. «La Delegación: 'No es la intención vincular a Zabalza con ETA'» (en castellà). NotíciasdeNavarra.com, 02-02-2020. [Consulta: 21 novembre 2020].
  24. 24,0 24,1 24,2 «La familia de Mikel Zabalza dice que "está en el lado de las víctimas" y critica que la Delegación "enmarañe el caso"» (en castellà). 20Minutos.es, 13-05-2016. [Consulta: 21 novembre 2020].
  25. «La hermana de Zabalza ve "inadmisible" el requerimiento de la Delegación» (en castellà). DiariodeNavarra.es, 13-05-2020. [Consulta: 21 novembre 2020].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mikel Zabalza Garate