Vés al contingut

Mikelats

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeMikelats

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat
dimoni Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia basca Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
MareMari Modifica el valor a Wikidata
PareSugaar Modifica el valor a Wikidata
GermansAtarrabi Modifica el valor a Wikidata
Altres
MestreEtsai Modifica el valor a Wikidata
Dominitempesta i calamarsa Modifica el valor a Wikidata
EquivalentOdei Modifica el valor a Wikidata

Mikelats és un personatge destacat de la mitologia basca. És un dels dos fills de Mari (la deessa suprema basca) i Sugaar[1] i representa la personificació del mal, mentre que el seu germà gran, Atarrabi, encarna el bé.[2] Tots dos van anar a l'escola que el diable, anomenat a les llegendes Etsai, regentava en una fosca cova, on van adquirir una vasta cultura.

Mikelats posseeix uns poders similars als del déu nòrdic Tor,[3] crea tempestes i pedregades. Els pagesos el veuen com una criatura maligna.

L'Esperit de Mikelats

[modifica]

Mikelats, que també apareix com a Hodei o Odei ('núvol'[4]) en algunes llegendes, és considerat per tots els estudiosos com la personificació del mal, ja que posseeix el poder de colpejar camps i horts amb calamarsa per mitjà de tempestes, cosa que és un desastre per als pagesos. Segons la llegenda, Mikelats i la seva mare, Mari, creen tempestes i les desencadenen contra els ramats i les collites per a castigar els humans que no respecten llur mare.[5]

El seu nom ja és prou indicatiu, car està format per Mikel (Miquel, el nom de l'arcàngel principal, vencedor de Llucifer) i hats ('alè'[6]). Aquest alè, al seu torn, recorda el mateix "alè de Déu" (arnasa[7] en la versió basca adjunta i "esperit" en la traducció clàssica catalana) que apareix al començament de l'Antic Testament:

« Lurra nahas-mahas hutsa zen: leize handiaren gain ilunpea. Jainkoaren arnasa uren gainean zebilen.

La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà, i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües.[8][9]

»

La figura de Mikelats és força confusa. Allò que se'n sap del cert és que és un dels dos fills de Mari i Sugaar i que el seu germà és Atarrabi, però no gaire més. S'ha especulat que tots dos es contraposaven, potser ferotgement, dins una creença similar a la del dualisme antic, com la que hi havia entre Caín i Abel a l'Antic Testament. José Miguel de Barandiarán assenyala que hi ha un paral·lelisme entre Sugaar i Mikelats, ja que en algunes històries, l'un substitueix a l'altre. La semblança entre pare i fill tampoc és sorprenent: això podria indicar pressió; ell és el seu successor. D'aquí el poder que sembla tenir per a crear tempestes, allunyar-les o apaivagar-les.[2]

Danys equivalents de Mikelats, Eate i Odei

[modifica]

Segons Barandiarán:

« No vam considerar, per exemple, certs Irelu, com ara aquests últims Eate, Odei i Mikelats, perquè una gran part dels temes que s'hi refereixen canvien entre certs personatges i altres i, de mitjana, entren dins d'àrees temàtiques ja descrites o definides. A més, aquells estan actualment dispersos i fragmentats; els elements inconsistents d'un o més sistemes no es van poder aïllar durant molt de temps. En conseqüència, és molt difícil dur a terme restauracions que tinguin fonaments sòlids. »

Tot i que se sospita que la mitologia basca pot haver-se assemblat a un sistema de creences religioses precristià durant segles, adaptar-hi un marc unificat sembla més difícil, si no impossible.[2] En el fragment citat, Barandiarán revela una relació prèvia, un paral·lelisme, una paritat entre aquests tres irelu (nom que reben els genis en la mitologia basca).

Origen de les tempestes

[modifica]
Mari amb Mikelats i Atarrabi

Segons Koldo Mitxelena, la paraula ekaitz ('tempesta') podria haver-se originat a partir de l'addició de les paraules pre-basques *egu-gaitz,[10] una combinació traduïble per 'temps dolent'[11] o potser 'mal dia'.[12][13]

Des de sempre, la importància de les tempestes dins l'agricultura ha estat significativa i no és estrany que les antigues supersticions les representessin en forma de criatures miraculoses. Aquestes criatures, amb els seus poders devastadors però que només es manifesten com a tempestes, remeten a l'origen de les tempestes en Sugaar i Mari. Sembla que hi ha una distinció entre les tempestes causades pel pare amorós (Sugaar i Mari), que es produeixen de manera no intencionada (a través de la seva relació, pentinant-se els cabells, batent el cuir, etc.) i les que es produeixen intencionadament, ja sigui per la mà del mal o a instàncies d'un criminal.

Tot i que Eate i Odei tenen les seves particularitats, són semblants a Mikelats pel que fa a les pregàries i malediccions que els humans fan servir contra aquest.[2] En una llegenda, Mikelats volia destruir els camps de blat de Sara, on el seu germà s'havia fet capellà. Per contrarestar el seu pla de destrucció, Atarrabi s'hi va oposar amb pregàries. Així és com va salvar la collita del seu poble.

Eate

[modifica]
Article principal: Eate

Al Goierri, el geni de la tempesta s'anomenava Eate i creava focs, inundacions i remolins (Eateots). Com Mikelats, Eate gaudeix en la malvolença del desastre tot creant tempestes. Les guspires que ascendeixen al cel, visibles durant els incendis d'Azpeitia, per exemple, s'anomenaven "Ereetan bizarrak" ('barbes d'Ereeta', nom alternatiu d'Eate a la zona).[2]

Odei

[modifica]
Article principal: Hodei

Odei (també escrit Hodei) era conegut en diverses localitats guipuscoanes i el seu nom s'aplicava al tro de la tempesta, entre altres fenòmens tempestuosos. També se'l coneixia com a Aidegaixto a Lapurdi i com a Ortzia a Sant Sebastià.[2]

[modifica]

La pel·lícula franco-belga Atarrabi et Mikelats d'Eugène Green (2020) reflecteix la llegenda dels dos germans.

Arbre genealògic

[modifica]
Princesa
de Mundaka 		Sugaar
(Foc, serp)		Mari
(Deessa)		Amalur
(La Mare Terra)
Jaun Zuria
(Senyor dels bascos)		Mikelats
(Mal esperit)		Atarrabi
(Bon esperit)		Eguzki Amandre
(L'àvia sol)		Ilargi Amandre
(L'àvia lluna)
Amilamia
(Benèfica)		Urtzi
(Déu del cel)		Basajaun
(Senyor del bosc)		Basandere
(Senyora del bosc)
Laminak
(Petits éssers
fantàstics)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Barandiarán, José Miguel de. Mythologie basque [Mitología vasca] (en francès). Traducció: Olivier de Marliave. Tolosa de Llenguadoc: E.S.P.E.R., 1989 (Annales Pyrénéennes). ISBN 2907211056. OCLC 489680103. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Barandiarán, José Miguel de; Caro Baroja, Julio. Mitologia vasca (en castellà). Txertoa, 1985. ISBN 84-7148-085-3. 
  3. ↑ Gorrotxategi Nieto, Mikel; Salaberri Zaratiegi, Patxi «Euskal izendegia. Ponte izendegia» (en basc). Euskaltzaindia & Justizia, Lan eta Gizarte gaietako Saila. Eusko Jaurlaritza [Vitòria], 2001.
  4. ↑ «hodei» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  5. ↑ Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012, p. 73. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010. 
  6. ↑ «hats» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  7. ↑ «arnasa» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  8. ↑ «Gn. 1.2». Bíblia. bci.cat.
  9. ↑ «Gn. 1.2». Bíblia. biblija.net.
  10. ↑ Mitxelena, Koldo. Fonética histórica vasca (en castellà). Sant Sebastià: Gipuzkoako Foru Aldundia, 1990. ISBN 9788479070168. 
  11. ↑ «egu» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  12. ↑ «egun» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  13. ↑ «gaitz» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mikelats
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mikelats&oldid=36538927»