Mikhaïl Lavréntiev

Mikhaïl Lavréntiev

Biografia
Naixement	(ru) Михаил Алексеевич Лаврентьев 19 novembre 1900 Kazan (Imperi Rus)
Mort	15 octubre 1980 (79 anys) Moscou (Unió Soviètica)
Sepultura	Cementiri del Sud de Novossibirsk 54° 52′ 15″ N, 83° 07′ 13″ E
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Dades personals
Residència	datcha Novikov (fr)
Formació	Universitat de París (1927–1927) Universitat Estatal de Moscou (1921–1926) Universitat de Kazan (1918–1921) Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Moscou
Director de tesi	Nikolai Luzin
Activitat
Camp de treball	Càlcul de variacions, mecànica, física matemàtica i matemàtiques
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, físic, polític
Ocupador	Acadèmia de Ciències de Rússia, vicepresident (1957–1975) Seccció Siberiana de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, president (1957–1975) Universitat Estatal de Novossibirsk (1957–1975) Universitat Estatal de Moscou (1949–1957) Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (1939–1949) TsAGI (1929–1935) Universitat de Tecnologia Química Dmitri Mendeléiev de Rússia (1929–1935) Universitat Tècnica Estatal Bàuman (1921–1929)
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Membre de	Acadèmia de Ciències de l'RDA Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia Nacional de les Ciències d'Ucraïna Acadèmia de Ciències de Rússia (acadèmic) Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Polonesa de les Ciències
Professors	Nikolai Luzin
Alumnes	Bogdan Voitsekhovsky, Andrei Deribas, Lev Kudryavtsev, Georgi Suvorov, Alexander Ter-Krikorov, Vladimir Titov, Andrei Bitsadze, Lev Volkoviski, Mstislav Kéldix, Aleksei Markusevitx i Boris Shabat
Participà en
17 octubre 1961	22è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
27 gener 1959	21è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
Obra
Estudiant doctoral	Andrei Bitsadze, Anisim Bermant, Georguiï Migirenko, Mstislav Kéldix, Naum Landkof, Ivan Bazilevitx, David Kveselava, Anatoli Fedotov, Lev Volkoviski, Aleksei Markusevitx, Boris Shabat i Leonid Sedov
Família
Fills	MIkhail Laurentiev
Pares	Aleksii Mikhailovich Lavrent'ev i Anisa Mikhailovna
Parents	Vladimir Kuznetsov, gendre
Premis
(1977)  Medalla d'Or Lomonóssov (1971)  Comandant de la Legió d'Honor (1970)  Orde de la Revolució d'Octubre (1969)  Orde de Ciril i Metodi (1967)  Heroi del Treball Socialista (1958)  Premi Lenin (1953, 1956, 1960, 1967, 1975)  Orde de Lenin (1946, 1949)  Premi Stalin (1945, 1948, 1954, 1956)  Orde de la Bandera Roja del Treball (1944)  Orde de la Guerra Patriòtica, 2a classe (1944)  Orde de la Guerra Patriòtica  Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945  Medalla dels Treballadors Veterans  Medalla del 30è Aniversari de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica  Medalla del Centenari de Lenin  Medalla Jubileu dels 50 anys de la Revolució del Poble de Mongòlia

Mikhaïl Lavréntiev (rus: Михаил Алексеевич Лаврентьев) (Kazan, 19 de novembre de 1900 - Moscou, 15 d'octubre de 1980) (el seu cognom s'ha transliterat de diverses maneres: Lavrent'ev, Lavrentev, Lavrentieff, Lavrentiev, Lavrentyev o Lavrentjev) va ser un matemàtic soviètic.

Vida i Obra

El pare de Lavréntiev, Alexei, era professor de matemàtiques a la universitat de Kazan. Els anys 1910 i 1911 va obtenir una beca per ampliació d'estudis a París i Göttingen, a on es va desplaçar amb la seva dona i el seu fill. Durant aquests estudis va conèixer Nikolai Luzin amb qui va establir una estreta amistat i que, amb el temps, es va convertir en la influència més important del jove Mikhaïl Lavréntiev. En retornar, la família es va instal·lar a Moscou, on Lavréntiev va estudiar matemàtiques a la universitat Estatal de Moscou, en la qual es va graduar el 1922, havent format part del grup Luzitània, el cercle dels deixebles de Nikolai Luzin.

Els anys següents va ser docent a diferents institucions d'ensenyament superior, fins que l 1929 va ser contractat pel TsAGI (L'Institut Central d'Hidrodinàmica) i el 1934 per l'Institut Steklov de Matemàtiques. El 1936, durant el procés que va portar a la caiguda de Luzin, es va mantenir inexplicablement al marge. El 1939, en morir Dmitri Grave, va ser nomenat director de l'Institut de Matemàtiques de l'Acadèmia de Ciències a Kíev. Va romandre a Kíev fons el 1949, excepte el parèntesi de la Segona Guerra Mundial.

Tombes de Lavréntiev i de la seva esposa al Cementiri del Sud de Novossibirsk.

El 1950 va retornar a Moscou però per poc temps, ja que el 1957 va ser nomenat cap de la secció siberiana de l'Acadèmia Soviètica de Ciències i professor a la universitat de Novossibirsk, càrrecs que va mantenir fins al 1975 quan es va retirar a Moscou, on va morir el 1980. Va ser enterrat a Novossibirsk.

Lavréntiev, a més de ser un matemàtic notable en el camp de la matemàtica aplicada (física matemàtica, mecànica, dinàmica, etc.), va fer aportacions d'interès en el camp teòric de les transformacions conformes.

Va ser un organitzador i reformador de l'estructura científica soviètica. Ja des de 1947 va emfatitzar en la necessitat d'avançar en el camp de la informàtica que, segons ell, es trobava uns quinze anys retrasada respecte el món occidental. Les seves idees reformadores es basaven en tres principis, l'anomenat triangle de Lavréntiev: Ciència, Quadres, Producció. És a dir, visió interdisciplinar de la ciència, docència íntimament lligada a la recerca i resultats efectivament vinculats als processos productius. Sota aquesta perspectiva, va ser el líder de la construcció d'Akademgorodok, una nova ciutat, al sud de Novossibirsk, dedicada totalment a la recerca científica i en la qual els residents gaudien de certs privilegis poc usuals en el món soviètic. Aquesta situació privilegiada va entrar, finalment, en contradicció amb el règim polític i, segurament, va ser l'arrel de la dimissió i la retirada forçada de Lavréntiev.

L'any 2000, amb motiu del centenari del seu naixement, l'Acadèmia Russa de Ciències va editar un volum commemoratiu amb el títol de Век Лаврентьева (L'era de Lavréntiev).

Bibliografia

• Апанасов, Борис Николаевич «Михаил Алексеевич Лаврентьев: «Нет ученых без учеников». К основанию пространственных квазиконформных отображений» (en rus). Наука из первых рук., Vol. 64, Num. 4, 2015, pàg. 34-39. ISSN: 1810-3960.
• Добрецов, Н. «ПРИНЦИПЫ М.А.ЛАВРЕНТЬЕВА ПО ОРГАНИЗАЦИИ НАУКИ И ОБРАЗОВАНИЯ И ИХ РЕАЛИЗАЦИЯ В СИБИРИ» (en rus). Наука в Сибири, Num. 47 (2283), 2010, pàg. 3. ISSN: 2542-050X.
• Gerovitch, Slava. From Newspeak to Cyberspeak: A History of Soviet Cybernetics (en anglès). The MIT Press, 2002. ISBN 0-262-07232-7. 
• Josephson, Paul R. «New Atlantis Revisited: Akademgorodok, Siberian City of Science». A: Stephen Kotkin, David Wolff (eds.). Rediscovering Russia in Asia: Siberia and the Russian Far East (en anglès). Routledge, 1995, p. 89-107. ISBN 1-56324-546-9. 
• Кузнецов, И.С. «М. А. Лаврентьев и реформирование Академии наук» (en rus). ЭКО, Num. 9 (483), 2014, pàg. 153-168. ISSN: 2687-1424.
• Mitropol'skii, Yu. A. «On the Scientific, Pedagogic, and Public Activities of Academician Mikhail Alekseevich Lavrent'ev at the Ukrainian Academy of Sciences (1939–1949) (on the 100th Anniversary of the Birth of M. A. Lavrent'ev)» (en anglès). Ukrainian Mathematical Journal, Vol. 52, Num. 10, 2000, pàg. 1505–1512. DOI: 10.1023/A:1010482531999. ISSN: 0041-5995.
• Притвиц, Н.А. (ed.). Век Лаврентьева (en rus). РАН. Сибирское отделение, 2000. ISBN 978-5-7692-0366-4. 
• Tatarchenko, Ksenia «Calculating a Showcase: Mikhail Lavrentiev, the Politics of Expertise, and the International Life of the Siberian Science-City» (en anglès). Historical Studies in the Natural Sciences, Vol. 46, Num. 5, 2016, pàg. 592-632. DOI: 10.1525/hsns.2016.46.5.592. ISSN: 1939-1811.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Mikhaïl Lavréntiev» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.