Mikhaïl Nésterov

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMikhaïl Nésterov
Mikhail Nesterov.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 maig 1862 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Ufà (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 octubre 1942 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Moscou (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Ortodoxa Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola de Pintura, Escultura i Arquitectura de Moscou
Acadèmia Imperial de les Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPintor i filòsof Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió del Poble Rus Modifica el valor a Wikidata
GènerePintura d'història, paisatge, art sacre, pintura de gènere i retrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentRussian symbolism (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura
Нестеров Михаил автограф.JPG Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 18dca584-5550-4e53-a98a-cf4e45958be9 Modifica el valor a Wikidata

Mikhaïll Vassílievitx Nésterov, en ciríl·lic: Михаил Васильевич Нестеров (Ufà, Imperi rus, 31 de maig de 1862 - Moscou, 18 d'octubre de 1942), va ser un pintor rus, el representant més destacat del simbolisme religiós al seu país.

Va rebre classes de Pàvel Txistiakov a l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg i més tard es va unir al grup de pintors realistes russos autodenominats els Peredvíjniki. La seva obra La visió del jove Bartomeu (1890-91), on plasma la conversió de Sergi de Ràdonej, és considerada com l'inici del simbolisme rus i la seva primera obra mestra. De 1890 a 1910, Nésterov va residir a Kíev i a Sant Petersburg, ciutats on va pintar frescos a la Catedral de Sant Vladímir (Kíev) i a l'església del Salvador sobre la Sang Vessada (Sant Petersburg). El 1910 es va instal·lar a Moscou, on va passar la resta de la seva vida treballant per al Convent de Santa Marta i Santa Maria (Marfo-Marïinski). Fidel devot de l'Església Ortodoxa russa, no va donar suport a la Revolució d'Octubre de 1917 ni hi va simpatitzar, però va romandre a la Unió Soviètica fins a la seva mort.

A part de les seves obres d'assumpte religiós, va ser un retratista excel·lent, encara que no va abordar aquest gènere fins al 1906, ja en plena maduresa.[1] Entre d'altres personalitats, va pintar Ivan Ilín, Ivan Pàvlov, Otto Schmidt, Vera Múkhina o Pàvel Florenski.

Algunes de les obres mestres de Mikhaïl Nésterov es conserven al Museu Rus de Sant Petersburg i a la Galeria Tretiakov de Moscou.

Galeria[modifica]

Notes[modifica]

  1. La pintura russa... (2009), pàg. 152.

Bibliografia[modifica]

  • Diversos autors: La pintura russa del segle XIX a la Galeria Tretiakov, BBV, 2009.

Vegeu també[modifica]