Mikhaïl Kirponós
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 gener 1892 Vertiivka (en)  |
| Mort | 20 setembre 1941 (49 anys) Lòkhvitsia |
| Causa de mort | Mort en combat (Ferida per arma de foc ) |
| Sepultura | Park of Eternal Glory (en) |
| Dades personals | |
| Formació | Acadèmia Militar M. V. Frunze |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Activitat | 1915 – 1941 |
| Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica (1918–) |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} Imperi Rus Unió Soviètica |
| Branca militar |  Exèrcit Roig |
| Rang militar |  Coronel General |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial Guerra Civil Russa Guerra d'Hivern Segona Guerra Mundial |
Premis | |
Signatura  | |
 | |
Mikhaïl Petróvitx Kirponós (en rus Михаил Петрович Кирпонос; en ucraïnès Михайло Петрович Кирпонос, Mikhailo Petróvitx Kirponós) (12 de gener de 1892 – 20 de setembre de 1941) va ser un general ucraïnès de l'Exèrcit Roig. Havent guanyat la màxima condecoració militar soviètica, l'Estrella d'Or d'Heroi de la Unió Soviètica, per la seva habilitat i el seu coratge en comandar una divisió a la Campanya de Finlàndia de 1939-40, Kirponós és més recordat pel seu paper crucial en l'organització i el comandament de la defensa de la Ucraïna soviètica i Kíev durant els primers mesos de la invasió de la Unió Soviètica pels exèrcits de l'Eix, encapçalats per l'Alemanya Nazi.
Tot i que el desenvolupament inicial de la Gran Guerra Patriòtica va ser llargament catastròfic per a la Unió Soviètica, s'atribueix a Kirponós el fet de restaurar la capacitat de lluita a les unitats sota el seu comandament. Després d'un desordre complet de les defenses soviètiques davant l'avanç alemany, Kirponós organitzà la defensa de Kíev, que retardà significativament l'avanç nazi i desbaratà la blitzkrieg amb què Hitler planejava aconseguir una ràpida victòria a la guerra.
El general Kirponós morí en acció durant la defensa de Kíev, que els soviètics acabaren molt malament tant per l'aclaparador avantatge alemany com pels greus errors de Stalin i dels alts comandaments militats. Això no obstant, quan ja fa més de 16 anys de la caiguda de la Unió Soviètica, es té en gran consideració Kirponós tant a Ucraïna com a Rússia pel seu lideratge militar exemplar, el seu coratge i el seu valor.
Biografia[modifica]
Mikhaïl Kirponós s'uní a l'exèrcit el 1915 i prengué part en la Primera Guerra Mundial. El 1917 s'uní a l'Exèrcit Roig, va lluitar a la Guerra Civil Russa i es va afiliar al Partit Bolxevic el 1918.
El 1927 es graduà a l'Acadèmia Militar Frunze.
El 21 de març de 1940 rebé el títol d'Heroi de la Unió Soviètica per les seves accions durant la Guerra Soviètico-Finesa.
El febrer de 1941 va ser nomenat comandant del Districte Militar de Kíev, que s'estava transformant en el Front Sud-Oest, a l'inici de la Gran Guerra Patriòtica, on morí al setembre durant la defensa de la ciutat
Condecoracions[modifica]
- Heroi de la Unió Soviètica (número 91)
- Orde de Lenin
- Orde de la Guerra Patriòtica de 1a classe (a títol pòstum)
- Medalla del 20è Aniversari de l'Exèrcit Roig
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mikhaïl Kirponós |