Mil·lenarisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El mil·lenarisme va ésser una doctrina molt difosa entre els primers cristians que defensaven que un cop vençut l'anticrist, Jesucrist reapareixeria amb els justos ressuscitats per portar a la Terra un regne de pau que hauria de durar mil anys abans del judici final.

Origen[modifica | modifica el codi]

La visió religiosa en la que el temps camina linealment i arriba a un "final" és antiga; molts pobles creien i alguns encara creuen en el temps cíclic. Els antics egipcis, els pobles mesopotàmics, els indoirànics i els jueus anteriors a l'exili de Babilònia compartiren aquesta creença fatalista de la temporalitat. Entre el 1500 i el 1200 A.C., Zaratustra, a Pèrsia, proposà una nova interpretació i un nou paradigma: al final dels temps arribaria un nou món, de pau i felicitat. Els hebreus adoptaren aquesta visió, que inspirà a diversos apocalipsis i que cobraria especial rellevància entre els grups essenis de Qumram i, en especial, entre els cristians. És la figura de Crist i la perspectiva d'un retorn per separar els justos dels impius el que atrapa la imaginació del món occidental durant dos mil anys.

El nou adveniment de Crist i el Judici Universal són dogma per l'Església, però no ho és la perspectiva mil·lenarista, que ho considera imminents.

Història[modifica | modifica el codi]

Els mil·lenaristes cristians es basaven en la interpretació d'un passatge de l'Apocalipsi de Sant Joan (20, 1-3) i en la segona epístola de Sant Pere (3,13). Els principals representants d'aquesta doctrina van ser Sant Papies de Hieràpolis, Sant Justí, Sant Ireneu, Tertul·lià i Lactanci.

Al voltant de l'any 1000 el mil·lenarisme va adquirir nova força en estendre's la creença de l'arribada del judici final coincidint amb els mil anys de la presència del cristianisme a la Terra.

En el segle XIV, Dolcino de Novara capitanejà un moviment anomenat mil·lenarista, del que ell era el seu profeta. Ja a l'Edat Moderna, el dominic Girolamo Savonarola, abans de ser cremat en la foguera l'any 1498, proclamà que anunciava Florència com la Nova Jerusalem.

La caiguda de l'Imperi Bizantí va provocar interpretacions mil·lenaristes; també el descobriment d'Amèrica fou entès com un signe de l'arribada dels temps profetitzats per Sant Joan. El monjo dominicà Francisco de la Cruz, condemnat a la foguera l'any 1578, predicà el trasllat del Papa a Lima, la Nova Jerusalem; ell mateix s'anomenà el "tercer David" i proclamà l'espera d'un "Tercer Testament". En plena Edat Moderna, el propi Isaac Newton, el descobridor de la llei de la gravetat, escrivia sobre l'antiga profecia i va fer càlculs sobre el seu compliment.

El 1595 es van publicar les Profecies de Sant Malaquies, suposadament datades del segle XII, que han adquirit un caràcter apocalíptic, fixant una data aproximada de la fi del món a través d'una llista de Papes.

Avui[modifica | modifica el codi]

Avui en dia hi diversos grups religiosos que esperen la segona vinguda de Crist i la instauració del seu regne de mil anys sobre la terra. Els més importants són:

Vegeu[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cohn, Norman: The Pursuit of the Millennium: Revolutionary Millenarians and Mystical Anarchists of the Middle Ages. Nova York: Oxford University Press, 1990. ISBN 0-19-500456-6.
  • Kaplan, Jeffrey: Radical Religion in America: Millenarian Movements from the Far Right to the Children of Noah (Syracuse, NY: Syracuse University Press, 1997). ISBN 0-8156-2687-8.