Mil·lerita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralMil·lerita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaNiS
EpònimWilliam Hallowes Miller Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusJáchymov Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.CC.20
Nickel-Strunz 9a ed.2.CC.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/C.21 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.8.16.1
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Hàbit cristal·línormalment acicular (com agulles), sovint de forma radial, també massiu
Estructura cristal·linaa = 9.607 Å, c = 3.143 Å; Z = 9
Grup puntualtrigonal 32/m
Colorgroc clar, marró groguenc
Exfoliacióperfecta en {1011} i {0112}
Fracturadesigual
Tenacitatfràgil; cristalls capil·lars elàstics
Duresa3 a 3,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllaverd fosca
Diafanitatopaca
Densitat5,3
Magnetismees torna magnètica en escalfar-la
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Publicació(Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron, Handbuch der Bestimmenden Mineralogie i Encyclopædia Britannica Modifica el valor a Wikidata)
SímbolMlr Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La mil·lerita o millerita[a][3] és un mineral de la classe dels sulfurs. Anomenada així per Wilhelm Haidinger l'any 1845 en honor del mineralogista anglès, el professor William Hallowes Miller (1801-1880) de la Universitat de Cambridge, el primer que va estudiar els seus cristalls.

Característiques[modifica]

Químicament és un sulfur de níquel anhidre. A més dels elements de la seva fórmula, NiS, sol portar com a impureses: ferro, cobalt i coure. Cristal·litza en el sistema trigonal. Acostuma a trobar-se en forma com de raïms de palla de cristalls aciculars metal·litzats i brillants, de color groc-llautó pàl·lid, amb un vernís iridescent. Pot formar grans agrupacions d'aquests cristalls amb intercreixements, donant aspecte de cabellera. Pot ser extret com a mena de níquel.

Formació i jaciments[modifica]

És un mineral format a baixa temperatura que apareix en calcàries i dolomies sulfuroses, omplint cavitats. També es pot trobar com a mineral secundari de formació tardana per alteració en jaciments de sulfur de níquel. Poques vegades s'ha trobat en serpentines. Sol trobar-se associada a altres minerals com: gersdorffita, polidimita, niquelina, galena, esfalerita, pirita, calcopirita, pirrotina, pentlandita, cubanita, calcita, dolomita, siderita, barita o ankerita.

Quan es troba en suficient concentració, és un mineral molt important de níquel perquè, degut a la seva massa com un sulfur mineral, conté un major percentatge de níquel que la pentlandita. Això vol dir que, per cada part de mil·lerita, el mineral conté més níquel que un percentatge equivalent de sulfur de pentlandita.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Joaquina Primera (Bellmunt del Priorat, Priorat).[5]

Referències[modifica]

  1. «Millerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 novembre 2014].
  2. «Nomenclàtor». Grup Mineralògic Català. [Consulta: 11 agost 2023].
  3. 3,0 3,1 Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 7 abril 2023]. 
  4. «Vocabulari de Mineralogia». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 11 agost 2023].
  5. Josep Maria Mata-Perelló, Oriol Tomasa Guix, Xavier Rodríguez i Carles Rubio «Seguint els Xaragall amb el professor Mata-Perelló: mines de Bellmunt». Infominer, 3-2017, 70, 2017, pàg. 43-59 [Consulta: 28 novembre 2023].

Notes[modifica]

  1. El Nomenclàtor (2023), publicat pel Grup Mineralògic Català, proposa respectar la grafia original publicada per l'Associació Mineralògica Internacional (IMA) per als topònims i antropònims, de tal manera que aquest mineral que rep el nom en honor de William Hallowes Miller ha d'anomenar-se millerita.[2] En Carles Curto Milà, conservador de mineralogia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona adoptava aquesta norma a la presentació de la primera edició del Nomenclàtor de l'any 2010.[3] Tant el Diccionari de Geologia (1997) com el Vocabulari de Mineralogia (2000), tots dos publicats per l'IEC, realitzen transcripció fonètica dels noms oficials de l'IMA independentment de l'arrel del nom del mineral. Segons aquest criteri aquest mineral ha d'anomenar-se mil·lerita.[4]

Enllaços externs[modifica]