Milagros Caturla

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMilagros Caturla
Biografia
Naixement1920 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2008 Modifica el valor a Wikidata (87/88 anys)
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFotògraf Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFotògrafa Modifica el valor a Wikidata

Milagros Caturla (Barcelona, 1920 - Sant Cugat del Vallès, 2008) va ser una fotògrafa catalana, reconeguda per captar amb les seves imatges la vida quotidiana de Barcelona de finals de les dècades del 1950 i 1960.[1]

Biografia[modifica]

Milagros era la setena filla de Luis Caturla, tinent coronel d'Infanteria, i de Josefa Soriano. Va tenir nou germans. La seva adolescència i joventut va coincidir amb els anys de la República.[2] Va obtenir el títol de mestra però mai va arribar a exercir. A més de tenir el seu propi taller de modista al domicili dels pares, també va treballar en una empresa d'alimentació i va ser funcionària de la Diputació Provincial de Barcelona.[3]

En aquells temps la fotografia no era una afició barata (el paper fotogràfic, els rodets, els líquids de revelat i fixat…), però el seu sou li va permetre comprar-se una Leica M2, aleshores la més barata de la marca, i tenir el seu propi laboratori de revelat a casa, al número 212 del carrer València de Barcelona.[1]

Les dades biogràfiques reconstruïdes a través del relat dels seus nebots, tracen un breu perfil sobre Milagros Caturla i proporcionen un perquè del seu brusc i llastimós pas a l'oblit. Les circumstàncies familiars van obligar a la Milagros a deixar el seu pis del carrer València. Es va traslladar a Ciutat Vella, al carrer dels Capellans on no cabia el seu laboratori de revelat.

Els últims anys de la seva vida va patir Alzheimer.

Sòcia de l'AFC[modifica]

A la seva segona destinació a la Diputació al departament d'agrimensura, Milagros va tenir contacte amb la fotografia aèria. Però el que desitjava era diferent, per això, el 26 d'octubre del 1957 va ingressar a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya (AFC) amb el número de sòcia 1.859. Aquell mateix any hi ingressava com a soci Joan Colom. Dos anys després, Eugeni Forcano, soci també, hi presentava els seus primers treballs en els anomenats salons fotogràfics. Abans que ells, hi havia el treball al carrer de Francesc Català Roca i Xavier Miserachs.[2]

Però per a les dones no va ser tan fàcil con per a Forcano i Colom. L'AFC, fundada el 1923, ja havia intentat des del mateix moment del seu naixement tenir un grup femení. El 1924 s'hi van apuntar dues dones, Mercè Vilamur i Paulina Macià, però el projecte no va prosperar. Segons el treball historiogràfic de Victòria Bonet, historiadora de l’AFC, ser dona en aquell context no era gens fàcil, una vegada Carmen Garcia Pedrosa, una de les fotogràfes, li va explicar que les insultaven quan sortien al carrer amb les càmeres i els cridaven que se n’anessin cap a casa a fregar plats.[2]

Troballa i treball de investigació[modifica]

Tom Sponheim, un aficionat a la fotografia, un matí de desembre va comprar uns negatius de fotografies al mercat barceloní dels Encants, durant unes vacances per Europa a l'any 2001. Quan va tornar a Seattle, la sorpresa va ser gran al descobrir el contingut d'aquells nou sobres, pels quals havia pagat la xifra 3,50 euros. "en arribar a casa, vaig revelar a l'atzar un negatiu i va aparèixer una nena vestida amb l'uniforme d'escola, que està detinguda rere el banc on dues velles estan parlant. Em va sorprendre el meravellòs que era aquesta fotografia".[1]

La investigació de Begoña Fernández va permetre descobrir que aquelles fotos eren de Milagros Caturla, una anònima funcionària ja morta. Begoña Fernández ja tenia la sospita que es tractava d'una dona perquè moltes imatges havien sigut realitzades en una escola i hi apareixien exclusivament nenes, i se li feia estrany que un home hagués traspassat aquesta frontera en aquella època. L'escola era la Carmen Tronchoni, coneguda avui com a Tres Pins.[1][4]

En l'època franquista, a cavall de les dècades del 1950 i 1960, les distraccions i aficions a través de les quals expressar la creativitat eren poques i els anomenats salons fotogràfics n'eren una excepció. Eren concursos per a aficionats, perquè intentessin recrear l'estil dels mestres d'aquesta professió. L'Agrupació Fotogràfica de Catalunya col·lecciona tots els seus butlletins i aquest tipus de premis estan allà censats. Allà hi havia una de les fotos extretes dels negatius que es van localitzar als Encants el 2001, i que va guanyar un quart premi l' any 1961. Es titula "Fervor", en ella, una dona gran amb un rosari a la mà resa amb un gest de desconsol a la cara.[5][6]

Les fotografies de la Milagros van començar a acumular premis, a vegades en concursos només per a dones, però a vegades no. El 1961 va quedar segona en el premi fotogràfic de les festes de Gràcia, només per darrere d'Eugeni Forcano.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Cols, Carles «Las fotos perdidas de Barcelona ya tienen autora: Milagros Caturla» (en castellà). El Periódico, 24-03-2017.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Cols, Carles «Revelant l'autora de les fotos perdudes de Barcelona». El Periódico, 01-04-2017.
  3. «Así se resolvió el misterio de las fotografías perdidas de Barcelona» (en castellà). ELMUNDO.
  4. Esparza, Pablo «El misterio de la mujer detrás de las "fotos perdidas" de Barcelona» (en castellà). BBC Mundo, 05-05-2017.
  5. Closa Miralles, José «Lo que nos dice Milagros Caturla. Ganadora del 1er premio en el Concurso Fotográfico de la SF de la FE y de las JONS, Barcelona». Revista de la AFC, Març 1962, pàg. 77.
  6. «The Lost Photos of Barcelona Give Up Their Secrets (1961) |» (en anglès). Flashbak.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]