Vés al contingut

Milan Kučan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMilan Kučan
Imatge
(2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 gener 1941 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Križevci (Regne de Iugoslàvia) Modifica el valor a Wikidata
1r President d'Eslovènia
8 octubre 1991 – 22 desembre 2002
← cap valor – Janez Drnovšek → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Ljubljana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica i dret Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat, comissari polític, jurista Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga dels Comunistes d'Eslovènia Modifica el valor a Wikidata
Participà en
4 gener 2021Dialogue for Catalonia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeŠtefka Kučan Modifica el valor a Wikidata
FillsŠpela Kučan, Ana Kučan Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Milan Kučan (Križevci, 14 de gener del 1941) és un polític i estadista eslovè. Va ser el primer President de la República d'Eslovènia. Va ocupar el càrrec entre el 1991 i el 2002.[1][2][3]

El 1958, quan tenia 17 anys, es va afiliar a la Lliga dels Comunistes d'Eslovènia, i es va dedicar a la política d'ençà que el 1963 es va llicenciar en Dret. El 1986 va passar a ser el cap del Presídium del Comitè Central eslovè, on va impulsar un corrent que treballava per la democratització del país i que va acabar aconseguint el reconeixement dels partits polítics. Kučan va ser el líder del comunistes fins al 1989, quan el partit va esdevenir el Partit de Reforma Democràtica. Va ser president el 1991 i va romandre al càrrec fins al 2002.[4]

El gener de 2021, fou una de les 50 personalitats que signar el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català. Els signants lamentaren la judicialització del conflicte polític català i conclogueren que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja: «ha comportat una repressió creixent i cap solució». Alhora, feren una crida al «diàleg sense condicions» de les parts «que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític» i exigiren la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.[5]

Premis

[modifica]
  • Portugal : Gran Collar de l'Ordre de l'Infante Dom Henrique (2000).
  • Croàcia : Cavaller gran creu de l'ordre del rei Tomislav (2001).
  • Eslovàquia : Gran creu (o 1 Classe) de l'ordre del White Double Cross (2001).
  • Letònia : comandant de la gran creu amb cadena de l'Ordre de Three Stars (2002).
  • Polònia : Ordre de White Eagle (2002).
  • Estònia : Collar de l'Ordre de la creu de Terra Mariana.
  • Dinamarca : Cavaller de l'Ordre de l'Elefant.

Referències

[modifica]
  1. «Milan Kučan > Biografija» (en anglès). http://www.bivsi-predsednik.si/.+[Consulta: 5 novembre 2018].
  2. «VilaWeb on Twitter». Twitter, 05-11-2018.
  3. Ramet, Sabrina P. Central and Southeast European Politics since 1989 (en anglès). https://books.google.cat.+ Cambridge University Press, 2010-02-18. ISBN 9781139487504. 
  4. Plut-Pregelj, Leopoldina; Kranjc, Gregor; Lazarević, Žarko; Rogel, Carole. Historical Dictionary of Slovenia (en anglès). Rowman & Littlefield, 2018-02-22. ISBN 9781538111062. 
  5. «Yoko Ono, Dilma Rousseff i 5 Nobels, en un manifest d'Òmnium per l'amnistia dels presos». 324cat, 04-01-2021. [Consulta: 4 gener 2021].