Mileva Marić

Mileva Marić

(1912)
Nom original	(sr) Милева Марић
Biografia
Naixement	19 desembre 1875 Titel
Mort	4 agost 1948 (72 anys) Zuric (Suïssa)
Lloc d'enterrament	cemetery Nordheim
Grup ètnic	Serbis
Formació	Universitat de Zuric ETH Zürich Universitat de Heidelberg
Activitat
Ocupació	Matemàtica, científica, professora i física
Família
Família	Einstein family
Cònjuge	Albert Einstein (1903–1919)
Fills	Lieserl Einstein Eduard Einstein Hans Albert Einstein
Pares	Miloš Marić , Marija Ružić
Germans	Zorka Marić i Miloš Marić
Parents	Sofija Golubović (cosí germà matern)

Mileva Marić (alfabet ciríl·lic serbi Милева Марић) va ser una matemàtica sèrbia, i la primera dona d'Albert Einstein. L'abast de les seves contribucions a l'obra d'Einstein és encara una qüestió controvertida.

Biografia

De la vida de Mileva Marić (1875–1948) poc se sap encara avui. Era quatre anys més gran que Albert Einstein, amb qui es va casar. Era filla d'un alt funcionari hongarès, i va néixer a Titel, en aquell temps al sud d'Hongria, avui Sèrbia. En la seva adolescència va tenir una formació tan alta com per poder aspirar a cursar estudis al prestigiós ETH de Zuric, on seria l'única dona del seu curs. Allà s'establí una relació sentimental entre ella i Einstein. Einstein obtingué el seu títol el 1900 amb notes molt justes: les més baixes de quatre aprovats. Dels onze estudiants que havien començat només cinc arribaren a l'examen final, en què Mileva fou suspesa; si bé les seves notes eren molt semblants. Només en "Teoria de Funcions" eren clarament diferents: 11 sobre 12 per Albert Einstein, 5 sobre 12 per a ella, la qual cosa li comportà un suspens.

Marić ho va intentar un any després, i tornà a suspendre, malgrat l'ajut d'Einstein, qui també fracassà quan intentava obtenir una plaça d'ajudant en el mateix ETH de Zuric, per la qual cosa es va veure obligat a donar classes particulars. Einstein acabà anant a Berna, on obtingué un lloc a l'oficina de patents.

Poc temps després Mileva escrigué una carta a Einstein des de casa dels seus pares, a l'actual Sèrbia, en què li deia que havia tingut una filla: Lieserl, de la que poca cosa més se sap. Suposadament hauria mort poc temps després, o hauria estat donada en adopció, degut a les previsibles dificultats d'una mare sola en aquell temps..

Mileva era poc apreciada per la família d'Einstein. Malgrat tot, ella i Einstein es van casar el 6 de gener del 1903. Després del seu casament, Mileva sacrificà les seves metes professionals. El 1904 va néixer el seu fill Hans Albert. El 1910 va néixer Eduard. El fill més gran arribaria a ser professor d'enginyeria hidràulica a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, mentre que el petit era psicòtic, Mileva en tindria cura la resta de sa vida.

El 1914 Mileva i Einstein se separaren, i Mileva tornà a Zuric. Acabarien per divorciar-se el 1919.

Mileva Marić morí a Zuric d'una embòlia l'any 1948.

Referències

• Calaprice, A. & Lipscombe, T. (2005). Albert Einstein: A Biography. Westport and London: Greenwood Press; ISBN 0-313-33080-8
• Clark, R. W. Einstein: The Life and Times. New York 1971 ISBN 0-690-00664-0, HarperCollins, New York 2007; ISBN 0-06-135184-9
• Einstein, A. (1987). The Collected Papers of Albert Einstein. Volume 1. Ed. J. Stachel et al. Princeton University Press; ISBN 0-691-08475-0
• Einstein, A. (1987). The Collected Papers of Albert Einstein. Volume 1. (English translation). Trans. by A. Beck, Consultant P. Havas. Princeton University Press; ISBN 0-691-08475-0
• Einstein, A. (1998). The Collected Papers of Albert Einstein. Volume 8. Ed. R. Schulmann et al. Princeton University Press; ISBN 978-0-691-04841-3
• Fölsing, A. (1990) Keine „Mutter der Relativitätstheorie", Die Zeit, 16 November 1990. (English translation.)
• Gearhart, C.A. (1992). "The Education of Albert Einstein", SJU Faculty Colloquium, 15 January 1992."
• Highfield, R.; Carter, P. The Private Lives of Albert Einstein. London, UK: Faber and Faber, 1993. ISBN 0-312-11047-2. ISBN 0-571-17170-2. 
• Holton, G. (1996). Einstein, History, and Other Passions. American Institute of Physics, Woodbury, N.Y.; ISBN 1-56396-333-7
• Isaacson, W. (2007). Einstein. His life and Universe. New York: Simon & Schuster.
• Krstić, D. (1991). Appendix A: "Mileva Einstein-Maric." In Elizabeth Roboz Einstein: Hans Albert Einstein. Reminiscences of His Life and Our Life Together, Iowa City (Iowa Institute of Hydraulic Research) 1991, pp. 85–99; ISBN 0-87414-083-8
• Krstić, D. (2004). Mileva & Albert Einstein: Their Love and Scientific Collaboration. DIDAKTA d.o.o. Radovljica; ISBN 961-6530-08-9
• Martinez, A. (2005). Handling evidence in history: the case of Einstein's Wife in School Science Review, Vol. 86, No. 316 (March 2005), pp. 49–56.
• Maurer, M. (1990). "Weil nicht sein kann, was nicht sein darf...'DIE ELTERN' ODER 'DER VATER' DER RELATIVITÄTSTHEORIE? Zum Streit über den Anteil von Mileva Maric an der Entstehung der Relativitätstheorie", PCnews, Nr. 48, Jg. 11, Heft 3, Wien, Juni 1996, SS 20-27. RLI-Web (August 2005)
• Milentijević, Radmila (2012). Милева Марић Ајнштајн: живот са Албертом Ајнштајном (Mileva Marić Einstein: A Life with Albert Einstein). Belgrade: Prosveta; ISBN 9788607019632
• Ognjenović, V. (1998). Mileva Ajnštajn/Mileva Einstein. Translated by Janković, M. In: Ćirilov, J., Pantić, M. (eds.). Infinity Contained in Ten Square Yards. An Anthology of Contemporary Plays, Serbian PEN Centre, Beograd 2008; ISBN 978-86-84555-10-8
• Pais, Abraham (1994). Einstein Lived Here, Oxford University Press; ISBN 0-19-853994-0
• Popović, M. (ed.) In Albert's Shadow: The Life and Letters of Mileva Marić, Einstein's First Wife (2003). Johns Hopkins University Press. ISBN 0-8018-7856-X
• Shankland, R.S. "Conversations with Albert Einstein", in: American Journal of Physics, Vol. 31, 1963, S. 47-57.
• Stachel, J. (1996). Albert Einstein and Mileva Marić: A Collaboration that Failed to Develop. In H.M. Pycior, N. G. Slack, and P. G. Abir-Am (eds.) (1996), Creative Couples in the Sciences, Rutgers University Press; ISBN 0-8135-2187-4
• Stachel, J. (2002). Einstein from 'B' to 'Z'. Boston: Birkhäuser; ISBN 3-7643-4143-2 pp. 31-39, 55
• Stachel, J (ed.) Einstein's Miraculous Year: Five Papers That Changed the Face of Physics. Princeton. Appendix to Introduction, Centenary Edition (2005) pp. liv-lxxii
• Trbuhovic-Gjuric, D. (1983). Im Schatten Albert Einsteins. Das tragische Leben der Mileva Einstein-Maric, Bern: Paul Haupt; ISBN 3-258-04700-6.
• Trbuhovic-Gjuric, D. Im Schatten Albert Einsteins. Das tragische Leben der Mileva Einstein-Maric, Bern: Paul Haupt (1988); ISBN 3-258-03973-9.
• Trbuhovic-Gjuric, D. (1991). Mileva Einstein: Une Vie, Editions des Femmes; ISBN 2-7210-0407-7 (translation into French by Nicole Casanova of Im Schatten Albert Einsteins. Das tragische Leben der Mileva Einstein-Maric, 1988 edition).
• Troemel-Ploetz, Senta «The woman who did Einstein's mathematics». Women's Studies International Forum. ScienceDirect, 13, 5, 1990, pàg. 415–32. DOI: 10.1016/0277-5395(90)90094-E.
• Walker, E.H.: Did Einstein espouse his spouse's ideas? with a reply by John Stachel et al., Physics Today (February 1991)
• Zackheim, M.: Einstein's daughter. The search for Lieserl, Riverhead Books, New York (1999); ISBN 1-57322-127-9

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mileva Marić

• Mileva Marić-Einstein profile, teslasociety.com; accessed February 3, 2017.
• Einstein's Wife. The Life of Mileva Marić-Einstein, pbs.org; accessed February 3, 2017.
• Albert-Mileva Correspondence: Original Letters, Shapell Manuscript Foundation; accessed February 3, 2017.
• Michael Getler: "Einstein's Wife: The Relative Motion of 'Facts'", The Ombudsman Column (pbs.org), December 15, 2006.
• The Einstein Controversy
  Letter by Gerald Holton and Robert Schulmann, December 17, 2008.