Vés al contingut

Mill italià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre la planta herbàcia. Si cerqueu la planta que fa panotxes, vegeu «dacsa».
Infotaula d'ésser viuMill italià
Setaria italica Modifica el valor a Wikidata

Espiga immadura Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deSetariae Semen Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaPoaceae
TribuPaniceae
GènereSetaria
EspècieSetaria italica Modifica el valor a Wikidata
(L.) P. Beauvois
Nomenclatura
BasiònimPanicum italicum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Panicum italicum L.
  • Chaetochloa italica (L.) Scribn.

El mill italià (Setaria italica) més conegut per altres termes polisèmics com panís, cua de guilla o trepó,[1] és una espècie de xereix i el segon dels cereals anomenats mills més sembrats en el món i el més important dels mills a Àsia oriental. És una planta anual de tiges primes, però fortes, de mig metre a 1 metre d'alçada (però que poden arribar als 2 m).[1] Produeix una panícula densa i pilosa. Les llavors són petites (d'uns 2 mm). La planta es sembra a la primavera i madura en uns dos mesos i mig. Prové de la planta silvestre Setaria viridis se'n diferencia principalment per la forma de dispersar les llavors."[2]

Es pot menjar bullida com es fa amb l'arròs, però les seves llavors també es donen als ocells de gàbia com a aliment. Fins i tot se n'ha fet un ús ornamental.[1]

El seu conreu és molt antic i ja es cultivava a la Xina el VI mil·lenni aC. També s'han trobat restes en el jaciments arqueològics dels ibers de fa uns 2.500 anys,[3] i fins i tot de la Primera edat del ferro.[4]

Notes

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Mill italià». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Daniel Zohary and Maria Hopf, Domestication of plants in the Old World, third edition (Oxford: University Press, 2000), p. 86-88
  3. J. Sanmartí i J. Santacana, Els ibers del nord, Dalmau Editors, 2005, ISBN 8423206912
  4. López, Dani (coordinador); Asensio, David; Jornet, Rafel; Jordi, Morer. La Font de la Canya. Guia arqueològica. Jaciment de la Font de la Canya Avinyonet del Penedès. Un centre de mercaderies a la Cossetània ibèrica origen de la vinya. Institut d'Estudis Penedesencs, juliol 2015, p. 235. ISBN 978-84-15017-21-9. 

Enllaços externs

[modifica]