Millars (Canal de Navarrés)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaMillars
Millares
Escut de Millars
Millares - panoramio - jgaldon.jpg
Vista de Millars

Localització
Localització de Millars respecte del País Valencià.png
39° 14′ 15″ N, 0° 46′ 25″ O / 39.2375388°N,0.7736084°O / 39.2375388; -0.7736084
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaCanal de Navarrés

Capital Millares
Municipi 1
Població
Total 349 (2017)
• Densitat 3,31 hab/km²
Gentilici Millarenc, millarenca
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 105,5 km²
Altitud 344 m
Limíta amb
Partit judicial Requena
Història
Festa major Del 5 al 7 d'agost
Patró Sant Blai
Organització política
• Alcalde Higinio Pérez Pla
Economia
Pressupost 620.015,40 (2007)
Identificador descriptiu
Codi postal 46198
Zona horària UTC+01:00
Codi de municipi INE 46167
Codi ARGOS de municipis 46167
Altres

Lloc web www.ayuntamientomillares.es
Modifica les dades a Wikidata

Millars (en castellà i oficialment, Millares) és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Geografia[modifica]

Emplaçat en el massís cretàcic del Caroig, en l'esquerda oberta pel riu Xúquer entre la Mola de Cortes, a l'oest, i la serra de Caballón, al nord-est. El riu Xúquer, el seu principal accident geogràfic, li serveix de límit amb Dosaigües i Tous. A part del Xúquer recorren el terme les rambles del Sabinat, Seca, Canilles i Pileta.

El terme municipal limita amb els municipis de Bicorb i Quesa (a la mateixa comarca), Cortes de Pallars (a la Vall de Cofrents), Dosaigües (a la Foia de Bunyol) i Tous (a la Ribera Alta).

Entre les seves nombroses coves i abrics destaca la Cova de les Dones, gairebé en el límit amb Quesa, la de les Colomes, propera a la població, i l'abric del Barranc de les Canyes, amb pintures rupestres de tipus naturalista. Hi ha 25 abrics més amb pintures rupestres descoberts per José Martínez Royo, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. També un important jaciment amb petjades de dinosaure.

Història[modifica]

Al terme de Millars s'han trobat 21 abrics amb pintures del neolític de què destaquen la cova Donas, amb més de 500 m de galeria, la de las Cañas i la de las Ventanas i també 8 poblats de l'eneolític; durant l'ocupació àrab abastà molta importància com ho demostra que en 1257, any de la conquesta cristiana, els mudèjars contribuïren amb 200 besants; va romandre amb un elevat percentatge de moriscs fins a 1609 en què l'expulsió provocà força revoltes en les quals Millars tingué destacat paper; en 1535 obté parròquia independent en desvincular-se de la de Dosaigües; si bé l'expulsió morisca no va despoblar-la la recuperació no arribaria fins a les primeries del XVIII; el màxim de població el va abastar en les dècades dels vint i els trenta del segle passat, en què arriba als 2.323 veïns com a conseqüència de la construcció d'un salt d'aigua, després la tendència ha estat sempre a la baixa.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica de Millars
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2014
785 747 743 693 676 628 599 567 546 517 395

Economia[modifica]

Es vivia antigament dels recursos naturals, agricultura de supervivència, fustes de roure i carrasca, de pi, carbó vegetal, espart, bestiar caprí, apicultura, oli d'oliva i garrofes. Hi havia molins fariners aprofitant els cursos d'aigua dels seus barrancs per a moure els seus queixals, posteriorment en la segona dècada del segle XX, En Francisco Jover construeix una microcentral hidroelèctrica, i en 1928 va començar la construcció per la Hidroelèctrica Espanyola de la moderna central "Juan de Urrutia" amb 4 turbines francis de 25.000 cv. que donaven una potència total de 80.400 kW.

El seu fill, D. Angel Jover seguint l'habilitat tècnica del seu pare, construeix emissores de ràdio, primer com afeccionat i després una emissora comercial amb una potència en antena d'1 KW que va ser coneguda com a Ràdio Parroquial de Millars. Quan l'ona de TVE arriba a aquestes comarques, va posar una antena en la seua casa i Millars va ser un dels primers pobles d'Espanya a tenir televisió.

Per la dècada dels quaranta, els germans Sáez Merino van portar els primers telers per a la fabricació de teixits de tota classe, indústria que va créixer i possibilito el manteniment de la població, la seua bona estabilitat econòmica, amb la construcció de noves fàbriques que al costat de la qual en 1977 de la família Martínez, va establir per a gèneres de punt, eren qui proporcionaven els llocs de treball estables o temporals, que complementaven als de les empreses de construcció.

Quan es va parar la de telers en 1992, va començar el declivi del municipi. Entre 1998 i 2002, s'efectua la substitució de l'antiga central Hidroelèctrica en la llera del riu, per una moderna sala de màquines subterrània, que Iberdrola ha dotat amb dos grups generadors, també amb turbines francis d'uns 35 Mw cadascun, aprofitant la major part de les instal·lacions de l'antiga central, però substituint o complementant-la amb equips de la més avançada tecnologia. Finalment, després d'una llarga etapa d'inactivitat, va tornar a funcionar en agost de 2007 l'alberg de turisme rural, que tan necessari és per a reactivar alguns aspectes del desenvolupament d'aquesta vila.

Administració i política[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 José Barberá Pérez PSPV-PSOE 19/04/1979
1983 - 1987 José Sáez Sáez PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 José Sáez Sáez PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 José Sáez Sáez PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 José Vicente Sáez Lorente PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 José Vicente Sáez Lorente PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 Higinio Pérez Pla PP 14/06/2003
2007 - 2011 Higinio Pérez Pla PP 16/06/2007
2011 - 2015 Higinio Pérez Pla PP 11/06/2011
Des del 2015 José Ricardo Pérez Gómez PP 13/06/2015

Monuments[modifica]

  • Església del Sant Crist de la Salut.
  • Ermita de Sant Roc.
  • Castell de Miralles o "Castillet". Petita fortalesa de què romanen el recinte murat i part de la torre de l'homenatge.
  • Castell de Coves, o de Caves. Talaia d'alt valor estratègic en un espectacular emplaçament. En estat de ruïna absoluta, destaquen alguns llenços de muralla i restes de la torre major.
  • Castell Vell de Millars. Construccions d'origen musulmà que es troben integrats en les cases del poble i que constituïen el palau senyorial.
  • Castell de Corral Antón. Fortalesa auxiliar del Castillet de què a penes resten deixalles.

Llocs d'interés[modifica]

Enclavat en un gorg del barranc de las Cañas, ribera esquerra del Xúquer, existeix un petit grup de pintures rupestres d'estil llevantí. D'una ocupació humana durant els primers temps de l'Edat dels Metalls, o potser alguna cosa abans, a finals del neolític, queden restes en l'important jaciment de la Cova de Donas, on es troba igualment testimoniatges d'època ibèrica.

Festes i celebracions[modifica]

Les festes patronals se celebren del 3 al 5 de febrer en honor de Sant Blai, i del 5 al 7 d'agost, en honor del Sant Crist.

Referències[modifica]


Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Millars Modifica l'enllaç a Wikidata