Milman Parry

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMilman Parry
Milman Parry 1919 yearbook photograph.jpg
Biografia
Naixement 20 juny 1902
Oakland
Mort 3 desembre 1935 (33 anys)
Los Angeles
Educació Universitat de París
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Activitat
Ocupació Filòleg clàssic i erudit clàssic
Ocupador Universitat Harvard
Alumnes Albert Lord Tradueix
Família
Fills Adam Parry Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Milman Parry (20 de juny de 1902, Oakland - 3 de desembre de 1934, Los Angeles) fou un filòleg estatunidenc d'expressió francesa, creador de la teoria de la composició oral formular de les epopeies antigues.

Biografia[modifica]

Parry estudià a la Universitat de Califòrnia, on obtingué els títols de bachelor of Arts i master of Arts. El 1924 se n'anà a estudiar a París, durant el seu primer any a la capital francesa es dedicà a aprendre bé el francès i després inicià el doctorat. El 1928 obtingué el títol de doctor en lletres a La Sorbona amb una tesi titulada L'épithète traditionnelle chez Homère fundant així el que després se n'anomenà la teoria de la composició oral i formular de la poesia èpica antiga, bo i fundant-se en part en les teories d'Eric Alfred Havelock. El propòsit de la seva tesi era analitzar la funció d'epítets èpics homèrics com Nèstor, el vell conductor de carros, Aquil·leu, el dels peus lleugers o Diomedes, domador de cavalls i d'altres molts que farcien el text i es repetien amb una regularitat intrigant, fins al punt que molts crítics els consideraven interpolacions que entremesclaven el text vertader original. Per a Parry tals epítets posseïen una funció ben marcada com a útils de treball per a l'aede o bard cantor dels poemes, permetent-li construir la narració al seu gust i al dels assistents i, com sospitava Havelock, donant-los temps per ajudar-los a recordar els passatges següents.

Milman Parry tornà als Estats Units i ensenyà a la Universitat Drake d'Iowa i després a la de Harvard. El 1933 i 1935, sota el patronatge del Consell Americà de Societats Científiques i per consell del lingüista Antoine Meillet, qui havia dirigit la seva tesi doctoral a París, s'esforçà a provar a la pràctica les seves teories amb l'ajut del seu col·lega Albert Lord; per a això se n'anà a la regió de Novi Pazar a Sèrbia (a l'actual Kosovo), a començaments d'estiu del 1933, i romangué allà també durant el curs 1934-1935. En aquell lloc fou on hi hagué el 1389 la famosa batalla de Kosovo Polje entre les tropes cristianes albano-sèrbies del príncep Lazar i les turques del soldà Murat I que donà origen a grans epopeies narrades per bards sovint analfabets, però capaços de construir poemes d'alguns milers de versos gràcies a l'anomenat estil formular. Constataren que, ateses certes tirades, les modificacions aportades pels guslari o bards serbis eren fonamentals i posseïen les funcions que havien determinat. A més a més, Parry i Lord perceberen que l'aprenentatge de la lectura els hauria privat d'aquesta mena de talent poètic mnemotècnic. Seguint l'exemple de Matija Murko, Parry enregistrà centenars d'epopeies, actualment conservades a la Biblioteca Widener de Harvard.

La mort prematura i accidental a causa d'un tret el 1935 impedí que prosseguís en els seus revolucionaris treballs, que feren avançar l'estudi de les epopeies orals i resultaren fonamentals per aclarir i encapçalar l'anomenada Qüestió Homèrica, però Albert Lord els continuà. Els treballs de Parry foren reimpresos el 1971 pel seu fill Adam amb el títol The Making of Homeric Verse: The Collected Papers of Milman Parry.

Obra[modifica]

  • Adam Parry (editor), The Making of Homeric Verse: The Collected Papers of Milman Parry. New York & Oxford: Oxford University Press, 1987.