Miloš Obrenović

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMiloš Obrenović
MilosObrenovic 1848.jpg
Nom original (sr) Милош Обреновић
Biografia
Naixement 7 març 1780 (Julià)
Gornja Dobrinja Tradueix
Mort 14 setembre 1860 (Julià) (80 anys)
Belgrad
Lloc d'enterrament St. Michael's Cathedral Tradueix 44° 49′ 05″ N, 20° 27′ 08″ E / 44.818055555556°N,20.452222222222°E / 44.818055555556; 20.452222222222
  Membre de Filikí Etería 

Dades personals
Grup ètnic Serbis
Religió Església Ortodoxa Sèrbia
Color de cabell Cabell negre
Activitat
Ocupació Governant i revolucionari
Altres
Títol Kniaz
Família Dinastia Obrenović
Cònjuge Ljubica Vukomanović Tradueix (1805–)
Fills Milan Obrenović II Tradueix
Mihailo III Obrenović
Mare Višnja Urošević Tradueix
Germans Jevrem Obrenović Tradueix, Milan Obrenović Tradueix i Jovan Obrenović Tradueix

Escut d'armes Miloš Obrenović
Modifica les dades a Wikidata

Miloš Obrenović (en serbi: Милош Обреновић) (pronunciació en serbi: /[mîloʃ obrěːnoʋit͡ɕ]/) (Gornja Dobrinja Tradueix, 7 de març de 1780 (Julià) Belgrad, 14 de setembre de 1860 (Julià)) ciríl·lic serbi: Милош Обреновић; 18 de març de 1780 - 26 de setembre de 1860) va néixer Miloš Teodorović (Милош Теодоровић), príncep de Sèrbia de 1815 a 1839 i de 1858 a 1860. Participà a la Primer aixecament serbi va liderar els serbis en el segon aixecament serbi i va fundar la Casa d'Obrenović. Sota el seu govern, Sèrbia es va convertir en un principat autònom dins de l'Imperi otomà. Príncep Miloš va dictaminar autocràticament, refusant-se permanentment de compartir el poder. Durant el seu mandat, va ser l'home més ric de Sèrbia i un dels més rics dels Balcans.[1][2][3]

Fill del camperol Tescho (Teodor), que s'havia casat amb Vischnja la qual era vídua d'Obrens von Brusnica, serví, en qualitat de servent, junt amb els seus germans Jovan i Jevrem a casa del seus germanastres Jakov i Milà, i el 1804 s'adherí al moviment revolucionari dels serbis acabdillats per György Czerny. En morir el seu germanastre Milà, el qual era comandant en cap dels districtes de Rudnik, Poschega i Uschice, fou el seu successor i afegí al seu nom, Miloš, el d'Obrenović.

En una invasió dels turcs el 1813, resistí tant valerosament i assolí tal superioritat, que obligà l'enemic a concedir una amnistia general i a ell la dignitat de príncep dels districtes de Poschega, Kragujevac i Rudnik. El 1815 de nou se revoltà Sèrbia comandada per Miloš,. Al signar´-se la pau el 1816 fou reconegut cap de Sèrbia pels turcs i després d'ordenar la mort de Czerny (6 de novembre de 1817), fou elegit príncep de Sèrbia pels knesos i l'alt clero. El 1827 l'Assemblea Nacional sèrbia, reunida Kragujevac ratificà el dret hereditari a favor de la seva família i ho confirmà el sultà el 15 d'agost de 1830. El 1834 prengué el títol d'Altesa.

Govern de Miloš[modifica]

En el seu govern fou prudent, però cruel, i després de diverses revolucions dels serbis es va veure obligat, el 13 de juny de 1839, ha renunciar en favor del seu fill Milà (n. 1819 i m. 1839) la sobtada mort d'aquest féu que regnés el seu altre fill, Mihailo. Miloš va viure empresonat fins al 1848 a Viena i després en les seves possessions de Valàquia. Malgrat de les seves grans despeses per a recuperar el tron, especialment en ser foragitat d'aquest el seu fill Mihailo (7 de setembre de 1842), no daren altra resultat que algunes petites insurreccions. Destronat Alexander Karađorđević, de bell nou fou cridat Miloš per ocupar el tron (23 de desembre) de 1858 i el seu nomenament confirmat per Turquia el 12 de desembre de l'any següent. El 26 de setembre de 1860, el succeí el seu fill Mihailo III Obrenović.

Referències[modifica]

  1. «Miloš, prince of Serbia». Encyclopaedia Britannica [Consulta: 16 gener 2019].
  2. «Miloš Obrenović principe di Serbia». Treccani - Enciclopedia on line [Consulta: 16 gener 2019].
  3. «Miloš Obrenović». Leksikografski zavod Miroslav Krleža [Consulta: 16 gener 2019].

Bibliografia[modifica]