Milo Đukanović
.jpg)  | |
| Nom original | (sr) Мило Ђукановић |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 15 febrer 1962 (59 anys) Nikšić |
| President de Montenegro | |
| 20 maig 2018 – ← Filip Vujanović | |
 Primer ministre de Montenegro | |
| 4 desembre 2012 – 28 novembre 2016 ← Igor Lukšić – Duško Marković → | |
| Primer ministre de Montenegro | |
| 29 febrer 2008 – 29 desembre 2010 ← Željko Šturanović – Igor Lukšić → | |
| Primer ministre de Montenegro | |
| 8 gener 2003 – 10 novembre 2006 ← Dragan Đurović (en)  – Željko Šturanović → | |
| 2n President de Montenegro | |
| 15 gener 1998 – 25 novembre 2002 ← Momir Bulatović (en) – Filip Vujanović → | |
| Primer ministre de Montenegro | |
| 15 febrer 1991 – 5 febrer 1998 ← cap valor – Filip Vujanović → | |
| Dades personals | |
| Religió | Ateisme |
| Formació | University of Montenegro Faculty of Economics (en) - turisme (–1986) |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | League of Communists of Montenegro (en) (1979–) Demokratska Partija Socijalista Crna Gore |
| Família | |
| Germans | Aco Đukanović (en) i Ana Kolarević (en) |
Milo Đukanović (en alfabet ciríl·lic: Мило Ђукановић) (Nikšić, 15 de febrer de 1962) és un polític montenegrí que ha governat gairebé ininterrompudament el seu país des de 1991 fins a l'actualitat: primer ministre de 1991 a 1998, president de 1998 a 2002, i altre cop primer ministre de 2003 a 2006, de 2008 a 2010, i finalment des de 2012. Đukanović és el cap del Demokratska Partija Socijalista Crna Gore (antics comunistes).[1]
Inicialment, Đukanović era un fidel aliat del líder serbi Slobodan Milošević. Tanmateix, el 1996 va canviar d'idea i va abandonar la tradicional entesa entre els dos països iugoslaus per tal de defensar de manera creixent la sobirania de Montenegro, primer substituint la República Federal de Iugoslàvia per la unió política de Sèrbia i Montenegro, per després convocar i guanyar el referèndum per la independència de Montenegro de 2006. El 2012 va guanyar les eleccions al capdavant d'una coalició de partits proeuropeïstes.[2]
Referències[modifica]
- ↑ "The Smartest Man In The Balkans", Radio Free Europe, 17 October 2008.
- ↑
- Bieber, Florian «Patterns of competitive authoritarianism in the Western Balkans». East European Politics, 38, 3, juliol 2018, pàg. 337–54. DOI: 10.1080/21599165.2018.1490272.
- Keil, Soeren «The Business of State Capture and the Rise of Authoritarianism in Kosovo, Macedonia, Montenegro and Serbia». Southeastern Europe, 42, 1, 2018, pàg. 59–82. DOI: 10.1163/18763332-04201004.
- «Montenegro's Prime Minister Resigns, Perhaps Bolstering Country's E.U. Hopes». The New York Times, 26-10-2016.
- «Montenegro's Djukanovic Declares Victory in Presidential Election». Radio Free Europe, 16-04-2018.
- «Djukanovic si riprende il Montenegro con la benedizione di Bruxelles». eastwest.eu, 17-04-2018. Arxivat de l'original el 2 maig 2019.
- «Đukanović – posljednji autokrat Balkana». Deutsche Welle, 18-06-2013.
- «Montenegro veteran PM Djukanovic to run for presidency». France 24, 19-03-2018.
- Tol, Tol «Conflict & Diplomacy: Montenegro: Ignored for 30 Years, Now at the Forefront of the New Cold war». Transitions Online, 12, 4, 2016, pàg. 13–16.
- «Content of the Form": NATO and the democratizing of Montenegro». openDemocracy, 16-02-2016.
- «PM+: Montenegro's 'Façade democracy' conceals corrupt and authoritarian regime». The Parliament Magazine, 12-11-2015.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Milo Đukanović |