Mimosa comuna
| Acacia dealbata | |
|---|---|
 Acacia dealbata | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Acacieae |
| Gènere | Acacia |
| Espècie | Acacia dealbata Link, 1822 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
 | |
La mimosa o mimosa comuna (Acacia dealbata) és una espècie arbustiva o arbòria, una planta lleguminosa del gènere Acacia. És a la llista de les 100 espècies invasores més dolentes d'Europa.[2]
Va ser descrita per Johann Heinrich Friedrich Link al segon volum del seu llibre Enumeratio Plantarum Horti Regii Berolinensis Altera el 1822.[3][4] El nom genèric prové del grec ακακία (akakia), que va ser atorgat pel botànic grec Pedanius Dioscorides (A.C. 90-40) a l'arbre medicinal A. nilotica al seu llibre De Materia Medica.[5] El nom deriva de la paraula grega ακις (akis, "espines").[6] i l'epíte dealbata prové del llatí i significa «blanquejat».
Descripció[modifica]
És un arbre perenne de creixement ràpid que pot arribar als 12 metres d'alçada. Presenta una escorça grisenca o blanca, molt ramificat, i s'utilitza sovint en jardineria com a planta ornamental. Branques anguloses, pubescents. Fulles bipinnades d'1 a 12 cm (en algunes ocasions 17 cm) de llargada, i 1-11 cm d'amplada, cadascuna d'elles dividida en 25-40 parells de folíols, amb el fus glabre i l'abaxial tomentós. Té un creixement ràpid però rarament excedeix els 30 anys d'edat. Floreix al gener i al març. Inflorescència en glomèrul globós amb més de 25 flors, les quals fan molta olor. Peduncles pubescents. Es multiplica per llavors.
Existeixen dues subespècies:[7]
- Acacia dealbata dealbata: Altituds baixes a moderades. Arbres de fins a 30 m; fulles en la seva majoria de 5–12 cm de llarg.
- Acacia dealbata subalpina Tindale & Kodela: Grans altituds a les muntanyes Snowy. Arbust de fins a 5 m (rarament 10 m) d'alt; fulles principalment entre 1,5 i 8,5 cm de llarg.
Distribució[modifica]
És originària d'Austràlia i Tasmània. Actualment s'ha estès arreu del planeta, fins a altituds de 1.000 msnm.
Usos[modifica]
Abans de de ser considerada com espècie invasora, fora del seu hàbitat natural, era plantats a parcs, carrers, passeigs, tot i que el seu ús més estès és la jardineria pel color i quantitat de les seves flors , que donen conjunts de gran bellesa. Es cultiva com a fixador de terrenys i per la goma que s'obté del seu tronc d'alt contingut en tanins. També se n'obtenen productes químics, farratge, usos domèstics, maneig ambiental, fibra, aliments, begudes, i fusta.
A causa del deu potencial colonitzador constitueix una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, i se'l va catalogar al Catàleg Español d'Espècies exòtiques Invasores el 2011. El Reial Decret prohibeix la seva introducció al medi natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[8] Sobretot les zones que han patit d'incendis forestals són sensibles a una colonització massiva per mimosa.[9] És una espècie molt problemàtica, tot i encara no s'ha estudiat per què l'espècie ben naturalitzada a Catalunya hi té un potencial menys invasor com per exemple a Galícia.[10]
Referències[modifica]
- ↑ «Acacia dealbata» a l'EOL. Consultat el 21 de Novembre de 2013.
- ↑ «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.
- ↑ «Mimosa comuna». Tropicos.org. [Consulta: 28 abril 2013].
- ↑ Mimosa comuna a PlantList
- ↑ «Acacia nilotica (acacia)». Plants & Fungi. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 28 Gener del 2010].
- ↑ Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. 1 A-C. CRC Press, 2000, p. 6. ISBN 978-0-8493-2675-2.
- ↑ Australian Plant Name Index: «Acacia dealbata» a Australian Plant Name Index
- ↑ «Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 14-11-2011, pàg. 132727. (en català: «Decret reial 1628/2011, del 14 de novembre que se regula el llistat i el catàleg de les espècies exótiques invasores.»)
- ↑ «Acacia dealbata» (pdf). Daisie.
- ↑ Avaluació de l’estat i el risc d’invasió, 2011, p. 60.
Bibliografia[modifica]
- Bisbe i Company, Enric. «Acacia dealbata Link». A: Programa d'actuacions: control de la flora al·lòctona invasora a l'espai naturalprotegit de Les Gavarres 2013-2017 (pdf). Consorci de les Gavarres, juliol 2012.
- «Acacia dealbata Link». FloraCatalana.net. [Consulta: 7 octubre del 2015].
- Andreu, Jara; Vilà, Montserrat «Gestió de les invasions vegetals a Catalunya». L'Atzavara, 18 Invasions!, 2009, pàg. 67-75.
- Andreu, J; Pino, J; Rodríguez-Labajos, B; Munné, A. Avaluació de l’estat i el risc d’invasió per espècies exòtiques dels ecosistemes aquàtics de Catalunya. Agència Catalana de l'Aigua, 15 de gener del 2011, p. 60.
- «La mimosa». Plantes i animals del nostre entorn. XTEC. [Consulta: 7 octubre del 2015].
- Ceballos Jiménez, Andrés. Diccionario Ilustrado de los Nombres Vernáculos de las Plantas en España (en castellà). Andriala S.L., 1986, p. 688. ISBN 9788492349616.
- «Fabaceae». A: C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong. Flora of China (en anglès). 10. Beijing & St. Louis: China Science Press & Missouri Botanical Garden Press, 2010, p. 1–642.
|
