Mimosa comuna
| Acacia dealbata | |
|---|---|
 Hàbit | |
_(20213930848).jpg) Il·lustració botànica (The Botanical register consisting of coloured figures of exotic plants, 1815) | |
|
| |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Acacieae |
| Gènere | Acacia |
| Espècie | Acacia dealbata Link, 1822 |
|
| |
| Nomenclatura | |
| Sinònim taxonòmic | |
 | |
La mimosa o mimosa comuna (Acacia dealbata) és una espècie arbustiva o arbòria, una planta lleguminosa del gènere Acacia. És a la llista de les 100 pitjors espècies invasores d'Europa.[2] i al Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores.[3]
Morfologia[modifica]
És un arbre perenne de creixement ràpid que pot arribar als 12 metres d'alçada. Presenta una escorça grisenca o blanca, molt ramificat, i s'utilitza sovint en jardineria com a planta ornamental. Branques anguloses, pubescents. Fulles bipinnades d'1 a 12 cm (en algunes ocasions 17 cm) de llargada, i 1-11 cm d'amplada, cadascuna d'elles dividida en 25-40 parells de folíols, amb el fus glabre i l'abaxial tomentós. Té un creixement ràpid però rarament excedeix els 30 anys d'edat. Floreix al gener i al març. Inflorescència en glomèrul globós amb més de 25 flors, les quals fan molta olor. Peduncles pubescents. Es multiplica per llavors.
Plàntules
Aspecte de les flors amb els glomeruls
Aspecte d'un gra de pol·len sota el microscopi
Fruits
Llavors
Taxonomia[modifica]
Va ser descrita per Johann Heinrich Friedrich Link al segon volum del seu llibre Enumeratio Plantarum Horti Regii Berolinensis Altera el 1822.[4][5] El nom genèric prové del grec ακακία (akakia), que va ser atorgat pel botànic grec Pedanius Dioscorides (A.C. 90-40) a l'arbre medicinal A. nilotica al seu llibre De Materia Medica.[6] El nom deriva de la paraula grega ακις (akis, "espines").[7] i l'epítet dealbata prové del llatí i significa «blanquejat».
Existeixen dues subespècies:[8]
- A. dealbata dealbata: Altituds baixes a moderades. Arbres de fins a 30 m; fulles en la seva majoria de 5–12 cm de llarg.
- A. dealbata subalpina Tindale & Kodela: Grans altituds a les muntanyes Snowy. Arbust de fins a 5 m (rarament 10 m) d'alt; fulles principalment entre 1,5 i 8,5 cm de llarg.
Ecologia[modifica]
És originària d'Austràlia i Tasmània. Actualment s'ha estès arreu del planeta, fins a altituds de 1.000 msnm.
A causa del deu potencial colonitzador constitueix una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, i se'l va catalogar al Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores el 2011. El Reial Decret prohibeix la seva introducció al medi natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[3] Sobretot les zones que han patit d'incendis forestals són sensibles a una colonització massiva per mimosa.[9] És una espècie molt problemàtica, tot i encara no s'ha estudiat per què l'espècie ben naturalitzada a Catalunya hi té un potencial menys invasor com per exemple a Galícia.[10]
Usos[modifica]
Abans de de ser considerada com espècie invasora, fora del seu hàbitat natural, era plantats a parcs, carrers, passeigs, tot i que el seu ús més estès és la jardineria pel color i quantitat de les seves flors, que donen conjunts de gran bellesa. Es cultiva com a fixador de terrenys i per la goma que s'obté del seu tronc d'alt contingut en tanins. També se n'obtenen productes químics, farratge, usos domèstics, maneig ambiental, fibra, aliments, begudes, i fusta.
Referències[modifica]
- ↑ «Acacia dealbata» a l'EOL. Consultat el 21 de Novembre de 2013.
- ↑ «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.
- ↑ 3,0 3,1 «Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 14-11-2011, pàg. 132727. (en català: «Decret reial 1628/2011, del 14 de novembre que se regula el llistat i el catàleg de les espècies exótiques invasores.»)
- ↑ «Mimosa comuna». Tropicos.org. [Consulta: 28 abril 2013].
- ↑ Mimosa comuna a PlantList
- ↑ «Acacia nilotica (acacia)». Plants & Fungi. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 28 Gener del 2010].
- ↑ Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. 1 A-C. CRC Press, 2000, p. 6. ISBN 978-0-8493-2675-2.
- ↑ Australian Plant Name Index: «Acacia dealbata» a Australian Plant Name Index
- ↑ «Acacia dealbata» (pdf). Daisie.
- ↑ Avaluació de l’estat i el risc d’invasió, 2011, p. 60.
Bibliografia[modifica]
- Bisbe i Company, Enric. «Acacia dealbata Link». A: Programa d'actuacions: control de la flora al·lòctona invasora a l'espai natural protegit de Les Gavarres 2013-2017 (pdf). Consorci de les Gavarres, juliol 2012.
- «Acacia dealbata Link». FloraCatalana.net. [Consulta: 7 octubre del 2015].
- Andreu, Jara; Vilà, Montserrat «Gestió de les invasions vegetals a Catalunya». L'Atzavara, 18 Invasions!, 2009, pàg. 67-75.
- Andreu, J; Pino, J; Rodríguez-Labajos, B; Munné, A. Avaluació de l’estat i el risc d’invasió per espècies exòtiques dels ecosistemes aquàtics de Catalunya. Agència Catalana de l'Aigua, 15 de gener del 2011, p. 60.
- «La mimosa». Plantes i animals del nostre entorn. XTEC. [Consulta: 7 octubre del 2015].
- Ceballos Jiménez, Andrés. Diccionario Ilustrado de los Nombres Vernáculos de las Plantas en España (en castellà). Andriala S.L., 1986, p. 688. ISBN 9788492349616.
- «Fabaceae». A: C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong. Flora of China (en anglès). 10. Beijing & St. Louis: China Science Press & Missouri Botanical Garden Press, 2010, p. 1–642.
