Mainà riberenc
Acridotheres ginginianus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 72 g (pes adult) |
| Nombre de cries | 4,9 |
| Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22710929 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Sturnidae |
| Gènere | Acridotheres |
| Espècie | Acridotheres ginginianus Latham, 1790 |
El mainà riberenc[1] (Acridotheres ginginianus), també conegut com a mainà fosc, és una espècie d'ocell de la família dels estúrnids (Sturnidae)[2][3] que habita als camps oberts, terres de conreu i encara ciutats del Pakistan i Índia central i septentrional.[4] El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[5]
Descripció[modifica]
El cap és negre a la corona i als costats i el plomatge superior és de color gris pissarra, mentre que la part inferior és de color gris clar amb un plomatge de color rosa pàl·lid cap al centre de l'abdomen. L'ala és de color negre, però té un pegat d'ala a la base de les primàries i les puntes de les plomes externes de la cua són de color rosa pàl·lid. La pell nua darrere de l'ull és de color vermell maó, les potes són grogues mentre que l'iris és de color vermell intens. Els sexes no es poden distingir al camp.[6] Els ocells joves tenen el cap i el coll més marrons.[7][8]
L'espècie és evolutivament més propera a la myna comuna.[9]
Espècie invasora[modifica]
Un estudi va concloure que hi va haver almenys 22 introduccions accidentals i independents de tres espècies de mainàs (el comú, el riberenc i el crestat) des de començaments dels anys 90 a la península Ibèrica i en tres arxipèlags (illes Balears, illes Canàries i Madeira).[10] L'estudi va concloure que el mainà riberenc és l'únic dels tres que no ha arribat a establir-se.[10]
Així mateix, tots els tàxons del gènere Acridotheres estan inclosos en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores, regulat pel Reial Decret 630/2013, de 2 d'agost, i està prohibida a Espanya la seva introducció al medi natural, possessió, transport, trànsit i comerç.[11]
Referències[modifica]
- ↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «mainà riberenc». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ «Nuthatches, Wallcreeper, treecreepers, mockingbirds, starlings, oxpeckers». IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022.
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 673. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ Ali, Salim; Sidney Dillon Ripley. Handbook of the Birds of India and Pakistan. 5. 2nd. New Delhi: Oxford University Press, 1986, p. 181–182.
- ↑ BirdLife International. «Bank Myna. Acridotheres ginginianus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2018. [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ Whistler, Hugh. The Bank Myna. Gurney and Jackson, London, 1949, p. 205–206.
- ↑ Baker, E C S. The Fauna of British India, Including Ceylon and Burma. Birds. Volume 3. 2nd. Taylor and Francis, London, 1926, p. 55–56.
- ↑ Oates, EW. The Fauna of British India, Including Ceylon and Burma. Birds. Volume 1. Taylor and Francis, London, 1889, p. 538–539.
- ↑ Zuccon, D.; Pasquet, E.; Ericson, P. G. P. «Phylogenetic relationships among Palearctic–Oriental starlings and mynas (genera Sturnus and Acridotheres: Sturnidae)». Zoologica Scripta, 37, 5, 2008, pàg. 469–481. DOI: 10.1111/j.1463-6409.2008.00339.x.
- ↑ 10,0 10,1 Estrada, Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. [Cerdanyola del Vallès]: Lynx Edicions, 2010. ISBN 978-84-96553-54-5.
- ↑ «Real Decreto 630/2013, de 2 de agosto, por el que se regula el Catálogo español de especies exóticas invasoras.».
